Estem passejant amb el nostre gos i de sobte… el nostre gos comença a coixejar sense motiu aparent. Què pot estar succeint?

Hi ha moltes raons per les quals la nostra mascota pot patir coixesa. Pot ser una simple molèstia, una lleu lesió o alguna cosa que succeeix a causa d’un problema més greu de salut. És possible que alguna cosa s’hagi ficat entre els seus dits: una espiga, una petita pedra… potser un esquinç que s’ha fet corrent i jugant o una mica més greu com un trencament o símptoma d’alguna malaltia.

Si notem que la nostra mascota coixeja, és un senyal clar que alguna cosa està malament. Les potes dels gossos són molt delicades. També els coixinets, que es poden ferir de moltes maneres. Els nostres gossos són animals actius, així que poden patir -amb certa facilitat- lesions a les potes, com el trencament d’ossos, lesions musculars o esquinçament de lligaments.

Entenem com coixesa la incapacitat del gos per fer servir una o més de les seves extremitats i, en aquest article, l’equip de SURvet, volem parlar-ne les possibles causes i com tractar-la.

Com saber si el meu gos té un esquinç, una fractura o una fissura? Quins són els símptomes i diferències entre aquestes lesions?

Esquinços

Un esquinç és el trencament parcial o total dels lligaments o de les fibres musculars que formen les articulacions de les extremitats davanteres o del darrere del nostre gos. En veterinària, el terme exacte per referir-se a “esquinç” és “distensió”.

Els lligaments són teixits connectius fibrosos que exerceixen la funció d’unir els ossos a les articulacions. El seu principal objectiu és permetre el moviment de les articulacions alhora que brinden estabilitat. Normalment són molt resistents, però quan es produeix una sobrecàrrega a causa d’una lesió traumàtica, és quan ocorren els esquinços.

Com més gran sigui el trencament de les fibres o lligaments, més greu serà la lesió i més perllongat el temps de recuperació.

Entre les possibles causes per les quals es produeix un esquinç trobem:

  • Una caiguda, un salt mal fet o una ensopegada poden ser les causes d’un esquinç en alguna de les potes de la nostra mascota.
  • També pot ser que es produeixin quan el nostre gos s’ha barallat amb un altre o juga de manera brusca.
  • La degeneració gradual per edat o per malaltia de les fibres musculars i dels lligaments que conformen les potes del nostre gos són també possibles causes, així com el sobrepès, que pot afavorir que es produeixin esquinços.

L’aparició de símptomes clars de coixesa no implica que el nostre gos pateixi un esquinç. Recordem que aquest símptoma també es mostra, per exemple, quan la nostra mascota es clava alguna cosa en una pota o entre els coixinets.

Símptomes

Els primers símptomes que detectarem en aquest tipus de lesions a l’articulació de la nostra mascota són dolor, incomoditat i limitació de moviment a l’extremitat o extremitats afectades:

  • El primer símptoma és la coixesa, a més que no acaba de recolzar a terra la pota afectada.
  • Sensibilitat a l’articulació. No serà fàcil que es deixi tocar a l’extremitat danyada, i el nostre gos podrà reaccionar amb gestos de dolor quan subjectem la pota, encara que sigui pressionant lleument.
  • Inflamació de la zona afectada. La inflor i la inflamació al voltant de l’articulació són altres dels senyals que indiquen que s’ha produït un esquinç. En part, el grau de l’esquinç determina el nivell d’inflamació que presenta l’extremitat.
  • Estat d’estrès. El dolor i les molèsties que sent el nostre gos pot produir-li estrès, manifestant-ho amb comportament nerviós, lladrucs, gemecs i amb un llepat reiteratiu de la zona.

Tipus d’esquinços

Com en els humans, la gravetat d’aquest tipus de lesions es categoritza per nivells. Segons augmentem de nivell, la gravetat de l’esquinç va pujant.

  • Esquinç nivell 1. És la més lleu. El lligament del nostre gos s’ha trencat mínimament. El pacient és capaç de caminar, però li causa molèsties, per tant no pot caminar com sempre. La inflamació de la zona i els dolors són ressenyables.
  • Esquinç nivell 2. En aquest nivell, el lligament i les fibres musculars de l’articulació es trenquen, sense que els ossos es vegin afectats. Suposa un esquinçament més gran respecte al primer nivell. Els símptomes són més greus: hi ha més dolor, per tant, més molèsties, inflor i més expressió d’angoixa del nostre gos.
  • Esquinç nivell 3. És l’esquinç més agressiu, encara que el menys freqüent, ja que els lligaments queden totalment trencats i els ossos de l’articulació també se’n veuen afectats. Només apareix aquesta greu lesió en casos excepcionals, a conseqüències de greus accidents.

Tractament

Davant la menor sospita que el nostre gos té un esquinç, hem d’acudir urgentment al veterinari, que és el professional qualificat que, després de realitzar diverses proves, confirmarà si la nostra mascota pateix un esquinç o no. A l’hora de parlar del tractament per curar l’esquinç, cal assenyalar que aquest dependrà del grau de nivell de la malaltia i de l’historial veterinari de la nostra mascota. El tractament general per a un esquinç que el nostre veterinari pautaria seria el següent:

  • Fàrmacs específics per calmar la inflamació i el dolor a la zona. En aquest sentit, destaquem antiinflamatoris i analgèsics. Sempre, sempre han de ser prescrits i pautats pel veterinari.
  • Repòs absolut. El moviment ha de ser mínim. És una pauta clau perquè el lligament de l’articulació es pugui recuperar de la manera més ràpida i sana possible.
  • Cirurgia. En els esquinços més greus, serà totalment necessària la cirurgia per reconstruir l’articulació de la teva mascota.

I a més…

  • Revisions periòdiques, ja que el seguiment de la recuperació és bàsic perquè aquesta es completi correctament.
  • Tècniques per exercitar l’articulació. Un cop el nostre gos es troba en la darrera fase de recuperació després d’una intervenció quirúrgica, molts veterinaris recomanen la realització de tècniques que ajuden a recuperar el moviment a les potes, com pot ser la fisioteràpia i hidroteràpia.

Fractures i fissures òssies

La fractura és la ruptura total d’un os. Es produeix quan la força o pressió que s’hi exerceix supera la capacitat de resistència del teixit ossi.

Es pot originar per accidents com atropellaments, caigudes des de grans altures o, en general, cops forts. Quan es produeix una fractura, hi ha també la possibilitat de danys interns que no es poden detectar a simple vista, com hemorràgies o lesions als òrgans.

Totes les fractures requereixen tractament veterinari, ja sigui immobilització o intervenció quirúrgica.

Fissures òssies

Una fissura òssia és una fractura d’os incompleta. Es podria dir que és com una esquerda que es produeix a l’os i aquest no queda totalment afectat. Així, doncs, es tracta d’un trencament, però de menor gravetat i amb menys força que el trencament que produeix una fractura.

Les fissures òssies també es diferencien per la simptomatologia que presenten, sent els símptomes similars, però més lleus. D’altra banda, la fissura no cursa amb tanta falta de moviment, ni inflamació, per la qual cosa els terminis de recuperació solen ser més curts i ràpids.

Si el nostre gos pateix una fissura òssia, el tractament serà el mateix, però els terminis de recuperació s’escurcen a causa de la menor gravetat respecte a la fractura.

Tipus de fractures òssies

Una de les maneres de classificar una fractura a les extremitats als gossos, és segons la seva forma.

Els tipus de fractura més comuns són els següents:

  • Fractura obliqua: és una fractura amb una forma diagonal.
  • Fractura transversal: divideix l’os al pla transvers.
  • Fractura espiroïdal: el trencament es produeix en espiral al voltant de l’os.
  • Fractura comminuta: l’os trenca en diversos fragments.

I a més…

  • Obertes o compostes: l’os és visible a través de la ferida que es produeix. Aquesta exposició de l’os fa que aquestes fractures tinguin més possibilitats d’infectar-se.
  • Tancades: a la pell no s’aprecia cap mal, però sí que hi pot haver alguns signes que ens facin sospitar de la presència d’una fractura òssia.

Símptomes

La simptomatologia més freqüent quan es produeix una fractura és la següent:

  • El símptoma principal és el dolor extrem. Pot acompanyar-se de presència d’estrès amb panteixos i gemecs, entre altres manifestacions.
  • L’absoluta incapacitat de moviment de l’extremitat en què s’ha produït la fractura i la inflamació a la zona on s’ha produït la lesió.
  • Crepitació que podem identificar quan, en moure la pota, l’os emet un so similar a un cruixit.
  • Absència de gana o dificultats respiratòries, depenent de la gravetat de fractura.

Tractament per a les fractures en gossos

En general, en els casos en què el gos només pateix una fractura i aquesta no és gaire complicada, el pronòstic és bo.

  • El professional veterinari recol·locarà els ossos que s’hagin desplaçat o trencat i els fixarà perquè puguin soldar en la posició correcta.
  • Segons el tipus de fractura i tenint en compte l’historial del gos, la fixació es farà immobilitzant la zona afectada amb un embenat o una fèrula.
  • Si la fractura ho requereix, es durà a terme una intervenció quirúrgica, podent recórrer a la col·locació de plaques metàl·liques o cargols per solucionar la fractura.

Quant de temps triga a curar un esquinç, una fractura, o una fissura a la pota? Quan triga a soldar un os de gos?

El més difícil del procés de les fractures és la recuperació. Ni tan sols la millor cirurgia de totes podria ajudar a soldar l’os si la recuperació no és adequada.

La curació d’un os i el temps de recuperació depenen de molts factors:

  • Tipus de fractura, raça, pes, edat, historial veterinari de la nostra mascota, etc. Els gossos de mida petita tenen millors pronòstics que els gossos de talla gran, pel fet que són menys pesats.
  • També cal donar molta importància al tipus de fractura i les seves cures; una fractura que no hagi estat tractada pot comportar una infecció i això endarreriria en gran manera la recuperació.
  • Cal calcular diverses setmanes de recuperació si el tractament i les cures posteriors són les correctes.
  • La recuperació o el postoperatori poden ser llargs i la nostra mascota necessitarà cures específiques una vegada de tornada a casa.
  • És imprescindible seguir les indicacions del veterinari quant a mobilitat del gos, tractaments, rehabilitació i seguiment.

En la recuperació d’un esquinç, fractura o fissura, hi ha un període prolongat d’immobilització per tal de consolidar els ossos que s’han separat.

La immobilització provoca una pèrdua de musculatura important en molt poc temps, la recuperació de la qual, a posteriori, hem de tenir en compte en el nostre tractament. El professional veterinari i els especialistes en fisioteràpia canina indicaran, si cal, quin és el tractament adequat per seguir amb la recuperació de la nostra mascota.

Què passa si no es tracta a temps la fractura, la fissura o l’esquinç?

No tractar a temps una lesió com una fractura, esquinç o fissura, pot provocar l’enduriment del teixit tou que envolta la zona afectada i debilitar els músculs. També és possible que s’hagin produït cicatrius i inflamació en el teixit tou mentre es curava la fractura, cosa que comporta dolor i dificultat de moviment.

En resum:

  • La lesió del nostre gos pot empitjorar, essent cada cop més dolorosa i ocasionant -possiblement- una pèrdua de funció a l’articulació i veient-se afectada tota l’extremitat.
  • Pot produir-se una greu infecció, lesió als nervis i als vasos sanguinis, coàguls de sang i fins i tot una greu embòlia greixosa (la medul·la òssia ingressa al torrent sanguini i pot viatjar fins als pulmons), amb el perill que això comporta.
  • Finalment, cal destacar la importància d’un tractament correcte. D’altra manera correm el risc que la fractura es consolidi de manera incorrecta.

Accions quotidianes com saltar del sofà o el llit, fer una relliscada o ensopegades a les nostres passejades diàries o mentre el nostre gos juga amb altres gossos… pot causar una lesió en teixits tous o als ossos. I si això passa i el nostre gos pateix un esquinç, trencament o fissura, per desplaçar-lo al veterinari, us recomanem posar-lo en alguna superfície que pugui fer la funció de llitera. Per moure’l, el recomanable és fer passar una de les nostres mans sota la seva espatlla i l’altra sota la cuixa, alhora que el feu lliscar acuradament sobre la planxa de fusta o un altre material dur i no flexible que serveixi de llitera. A més, cal assegurar-nos que roman immobilitzat durant el viatge cap a l’hospital o centre veterinari.

Si sospiteu que el vostre gos ha patit una distensió o fractura òssia, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament i portarà a terme un diagnòstic. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon a class=”trucada” title=”hospital veterinari d’urgències” href=”tel:+34934594500″>+34 934 594 500.

Publiqueu un comentari