La toxoplasmosi és una malaltia parasitària, provocada pel paràsit Toxoplasma Gondii, que pot afectar els gats, sobretot si passen temps a l’exterior.
Els gats no són els únics transmissors: també les verdures mal rentades o les carns vermelles crues o poc fetes poden ser l’origen de contagi, tant a la nostra mascota com als humans.

En aquest article l’equip de SURvet volem facilitar-vos informació sobre la toxoplasmosi i com pot afectar la salut de la nostra mascota. També parlarem de la prevenció i dels perills del contagi de la malaltia a persones immunodeprimides o dones embarassades.

Què és la toxoplasmosi?

La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa que provoca i transmet el paràsit Toxoplasma Gondii.
Els gats que passen molt de temps a l’exterior són els que tenen més risc de contraure aquesta malaltia, mitjançant la ingestió d’ous microscòpics del paràsit en ratolins o carn crua i convertir-se en portadors i transmissors, a través de la femta.

Els gats infectats per toxoplasmosi no sempre presenten símptomes, per tant, no podrem detectar que la nostra mascota està malalta. La prevenció és bàsica i amb uns hàbits senzills d’higiene diaris i certes precaucions aconseguirem mantenir aquesta malaltia allunyada del nostre entorn.

També parlarem d’embaràs i toxoplasmosi, en ser un tema a tenir en compte si es té gat a la família. La toxoplasmosi no ha de ser causa d’abandonament de les nostres mascotes: amb informació, mesures preventives i tractament en cas de contagi, la convivència amb el nostre gat pot ser la de sempre.

Causes i símptomes de la Toxoplasmosi

La causa del contagi de Toxoplasmosi és el contacte amb el paràsit, com hem esmentat anteriorment. I el motiu principal pel qual es produeix aquest contacte és una manca d’una higiene o la manca d’higiene adequada del nostre entorn o dels aliments que es consumeixen.

El més habitual és que el nostre gat es contagiï en zones enjardinades, en general, en zones exteriors. Després del contagi, el paràsit s’instal·larà a l’aparell digestiu. El focus principal de transmissió de la Toxoplasmosi és la femta. En manipular-les (altres mascotes que hi hagi a casa nostra, o nosaltres mateixos) es pot contraure la malaltia.

Altres vies de contagi dels felins:

  • Contacte mitjançant la ingestió d’aigua, terra o hortalisses contaminades.
  • En ingerir excrements d’altres animals.
  • Transmissió de la mare al fetus.

Els símptomes d’un gat infectat pel Toxoplasma Gondii poden ser molt genèrics, arribant a afectar diversos sistemes orgànics, igual que altres processos infecciosos:

  • Signes neurològics com convulsions i atàxia (control muscular deficient que provoca moviments maldestres voluntaris).
  • Hiperestèsia muscular (alteracions de comportament i contraccions musculars anormals).
  • Diarrea.
  • Febre.
  • Uveïtis. (Inflamació de la capa mitjana de la paret de l’ull).
  • Icterícia (coloració groga a pell, membranes mucoses o ulls).
  • Dispnea (dificultat respiratòria).
  • Mucositat.
  • Depressió.
  • Anorèxia i pèrdua de pes.

Com afecta la Toxoplasmosi al meu gat? Tractaments i mesures preventives.

Un gat sa que contrau la malaltia molt possiblement es recuperarà sol. No obstant això, la malaltia podrà originar més problemes en mascotes amb el sistema immunitari feble o en gats grans i en gats de poca edat. La Toxoplasmosi pot presentar-se de forma més aguda en gates embarassades, en els seus fetus i en cadellets nadons.
Sempre és important que un veterinari supervisi l’aparició de símptomes com els anunciats anteriorment per valorar la necessitat d’estudiar la possible presència de Toxoplasma a la ventrada o al gat.

Algunes mesures per prevenir la Toxoplasmosi en gats són:

  • Mantenir rigorosament el calendari de desparasitació del gat.
  • No donar carn crua. La carn ha de ser cuinada almenys a 72 graus abans que la ingereixi.
  • Evitar que surti a zones exteriors que no tinguem controlades.
  • Tractar d’evitar que ingereixi animals com ocells, rosegadors…, fins i tot, la seva femta.
  • No és convenient que tingui contacte amb gats desconeguts a l’exterior.

Transmissió de la malaltia a humans

No és el més habitual que el contagi directe de la Toxoplasmosi es produeixi de gat a humà. Els éssers humans ens podem infectar en entrar en contacte amb excrements d’animals contaminats, no només de la nostra mascota, també en manipular terra del nostre jardí o aigües contaminades.
La ingesta de verdures mal rentades o de carn crua o poc cuinada, així com la de porcs senglars o cérvols, suposa una altra via de contagi que pot resultar fatal en persones immunodeprimides, grans, nens, dones embarassades i, per extensió, al nadó.

Embaràs i toxoplasmosi. Prevenció.

És molt comú establir una relació directa entre risc de dones embarassades i contacte amb els gats i la malaltia de toxoplasmosi. Si està pensant a quedar-se embarassada o ja ho està i té un gat a casa, és convenient que el professional veterinari faci una analítica a la seva mascota com a mesura de prevenció.

Si una dona embarassada contrau toxoplasmosi pot tenir conseqüències greus. La transmissió de la malaltia es transmet a través de la placenta. Per al fetus pot resultar fatal, ja que podria patir hidrocefàlia o produir un avortament involuntari. Però repetim: no és el més habitual que el contagi directe de la Toxoplasmosi es produeixi de gat a humà. I per a la resta, és recomanable prendre mesures preventives, com ara:

  • Rentar amb especial cura les verdures, especialment si es consumeixen crues.
  • Cuinar bé els aliments, especialment la carn.
  • Usar guants en manipular terra i aigua al nostre jardí o testos de l’exterior.
  • Millor que el calaix del gat el netegi una altra persona, i si no és possible, fer-ho amb protecció.
  • La higiene de mans és imprescindible. A més, hem d’extremar la neteja de zones on hi ha la nostra mascota.

Durant anys, la por dels riscos de la Toxoplasmosi per al fetus ha fet que moltes mascotes hagin estat abandonades. Si seguim els consells anteriors, podrem portar una vida totalment normal amb el nostre gat.

Com es manifesta la toxoplasmosi a les persones?

La toxoplasmosi es presenta asimptomàticament en adults sans o, en algun cas, com una grip lleu. No serà així en persones immunodeprimides, en les quals sí que es poden manifestar altres símptomes, entre els quals:

  • Problemes de coordinació.
  • Rampes.
  • Febre.
  • Vòmits.
  • Excés de mucositat.

Mites de la toxoplasmosi

Els mites que hi ha al voltant de la toxoplasmosi són molts, així com molta desinformació sobre la malaltia, que pot portar-nos a donar per certes afirmacions que no ho són. Alguns dels mites més comuns al voltant de la Toxoplasmosi que ens poden confondre són:

  1. Tots els gats són transmissors de toxoplasmosi.
    Totalment fals. Només es poden contagiar si han estat en contacte amb el paràsit Toxoplasma Gondii.
  2. Cap dona embarassada no pot tenir gat.
    Fals. Sí que és important que el nostre veterinari faci al nostre gat una analítica per descartar la infecció. Cal ser molt exigents quant a la higiene, com hem assenyalat amb anterioritat.
  3. La toxoplasmosi es contagia pels pèls del gat.
    Fals. Només a través de la femta es pot expulsar els quists infectats, podent resultar més contagiosos en 24 o 48 hores.
  4. El meu gat no es pot infectar perquè està vacunat i desparasitat.
    Lamentablement és fals. Encara que la nostra mascota estigui desparasitada, no hi ha pla de vacunació per a aquesta malaltia. La higiene és la millor prevenció.

Pronòstic de la Toxoplasmosi i tractament en gats

El tractament de la toxoplasmosi en gats pot variar segons la gravetat de la infecció i la condició de l’animal. Recordem que, en molts casos, els gats infectats amb toxoplasmosi no mostren símptomes clínics i no requereixen tractament específic. No obstant això, en casos més greus o en gats immunocompromesos, el tractament pot incloure:

Antibiòtics: Es poden receptar antibiòtics per tractar la toxoplasmosi aguda. La finalitat d’aquests medicaments serà ajudar a eliminar el paràsit de l’organisme del gat.

Antiinflamatoris: En alguns casos, es poden receptar antiinflamatoris per reduir la inflamació i alleujar els símptomes associats amb la toxoplasmosi, com la febre i el malestar general.

Cures de suport: És important proporcionar cures de suport al gat infectat, com una alimentació adequada, aigua fresca i un entorn net i confortable per ajudar a enfortir el sistema immunitari i facilitar la recuperació.

És fonamental que el tractament sigui prescrit per un veterinari, que avaluarà la condició del gat i determinarà el curs d’acció més adequat. I recordem una vegada més que la prevenció és clau en el control de la toxoplasmosi, especialment en gats que tenen accés a l’exterior i poden entrar en contacte amb fonts potencials d’infecció, com ara preses infectades o carn crua.

Si creieu que el vostre gat ha estat en contacte amb el paràsit Toxoplasma Gondii, o té algun dels símptomes descrits anteriorment, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament i durà a terme un diagnòstic. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari