
La tinya en gats i gossos: la infecció per fongs que afecta la seva pell i el seu pelatge
La tinya en gats i gossos és una infecció cutània causada per fongs dermatòfits, és a dir, fongs que viuen i s’alimenten de la queratina present a la pell, al pelatge i, en alguns casos, també a les ungles.
La tinya és altament contagiosa, tant entre animals com cap a les persones. Per això, detectar-la i tractar-la a temps és fonamental per evitar-ne la propagació, reduir el malestar de l’animal i prevenir lesions més greus a la pell o una pèrdua de pel prolongada.
En aquest article, l’equip de SURvet us parlarem de com es manifesten els primers símptomes de la tinya, de les formes de transmissió, de la diferència entre tinya i sarna, i d’altres aspectes d’interès sobre aquesta afecció que pot patir la nostra mascota en algun moment de la seva vida.
Continguts
Què és la tinya en gats i gossos?
La tinya en gats i gossos és una malaltia cutània d’origen fúngic -és a dir, causada per fongs- que afecta principalment la pell, el pelatge i, en alguns casos, les ungles.
Els principals fongs responsables de la tinya en gats i gossos són:
- Microsporum canis: el més comú en gats i gossos, i és el fong que pot transmetre’s fàcilment a les persones.
- Microsporum gypseum: es troba al terra i sol infectar animals que tenen contacte amb sòl contaminat.
- Trichophyton mentagrophytes: s’acostuma a transmetre per contacte amb rosegadors o altres animals salvatges.
La diferència entre tinya i sarna
La tinya i la sarna són dues malalties de la pell que de vegades es confonen, però tenen diferències importants:
- La tinya forma lesions circulars amb pèrdua de pel, mentre que la sarna provoca picor intensa i apareixen crostes a la pell.
- La tinya és un fong i la sarna és un paràsit.
- La sarna pot ser molt més molesta per la picor, especialment la sarna sarcòptica.
Un diagnòstic veterinari precoç permet aplicar tractaments eficaços i mantenir un entorn saludable per a tota la família.

Com es desenvolupa la tinya en gats i gossos? Símptomes
Quan el fong entra en contacte amb la pell i troba condicions favorables com humitat, calor o petites ferides, comença a creixer i multiplicar-se, estenent-se a altres zones del cos.
Els símptomes més comuns de la tinya en gats i gossos són els següents:
- Pèrdua de pel localitzada en forma de taques circulars.
- Envermelliment i descamació de la pell.
- Picor o rascades freqüents, tot i que de vegades és lleu o inexistent.
- Crostes o petites lesions a la pell.
- Fragilitat o trencament del pel a prop de les zones afectades.
- En casos més avançats, enduriment o canvi de color de les ungles.
En alguns gats i gossos, la tinya pot presentar-se de manera lleu o sense símptomes visibles, fet que els permet actuar com a portadors del fong, facilitant la seva transmissió a altres companys de casa, refugi o colònia.
Diagnòstic de la tinya en gats i gossos
Per fer un diagnòstic, el professional veterinari començarà avaluant la història clínica del gat o gos, és a dir, l’edat, l’estat general i el contacte amb altres animals.
Els passos següents que el professional veterinari durà a terme són una combinació d’avaluació clínica i proves de laboratori:
- Inspecció visual. Mitjançant aquesta es poden observar les lesions característiques, com taques circulars sense pel, descamació, crostes i envermelliment.
- Examen amb llum de Wood. Algunes soques de Microsporum brillen sota aquesta llum ultraviolada, tot i que no tots els fongs són detectables.
- Microscòpia. Es fan servir pel o escames de pell del pacient i s’analitzen al microscopi per identificar les estructures del fong.
- Cultiu de fongs. És la prova més fiable i consisteix a cultivar mostres de pel o pell en un medi especial per confirmar la presència de dermatòfits i determinar el tipus de fong.
Un diagnòstic precoç és clau per, com hem comentat abans, iniciar el tractament adequat i evitar la propagació de la infecció a altres animals i persones.
Tractament de la tinya en gats i gossos
La interpretació i el pla de tractament es realitzaran un cop obtinguts els resultats de les proves diagnòstiques. El professional veterinari decidirà les pautes més adequades a seguir -tòpica, oral o ambdues- i indicarà les mesures més apropiades per prevenir el contagi a altres animals o persones.
El tractament de la tinya en gats i gossos té com a objectiu eliminar el fong, alleujar els símptomes i evitar el contagi, i per aconseguir-ho inclou diverses mesures combinades:
- Tractament tòpic. Ús de xampús, cremes o locions antifúngiques aplicades directament sobre les lesions o a tot el cos si hi ha diverses zones afectades.
- Neteja i desinfecció ambiental. És fonamental desinfectar llits, raspalls, joguines i superfícies per eliminar les espores del fong, que poden sobreviure varietat de setmanes.
- Tractament sistèmic. En casos més extensos o persistents, el professional veterinari pot receptar medicació oral antifúngica.
- Control i seguiment. És necessari repetir els cultius o les revisions veterinàries fins a confirmar que el fong ha desaparegut completament.
El tractament s’ha de mantenir fins que el professional veterinari confirme la curació total, ja que suspendre’l abans pot provocar recaigudes o contagis. Si el tractament no s’ha aplicat correctament o el sistema immunitari està debilitad, el gat o gos pot recaure.
La importància de medicar amb supervisió veterinària
L’automedicació en casos de tinya en gats i gossos pot ser perillosa i contraproduent, ja que utilitzar productes sense supervisió veterinària pot:
- Empitjorar les lesions o causar irritació a la pell.
- Amagar els símptomes, dificultant el diagnòstic correcte.
- Provocar efectes secundaris, especialment amb medicaments d’ús humà que, com recordem sovint, poden ser tòxics o mortals per als animals.
- No eliminar completament el fong, afavorint recaigudes o la propagació de la infecció a altres animals i persones.
És important tenir en compte que la tinya en gats i gossos no es cura sola. Fins i tot en casos lleus, el fong està present i és molt contagiós per a altres animals i per a les persones. Per això, davant de qualsevol sospita de tinya, és fonamental acudir al veterinari per obtenir un diagnòstic precís i un tractament segur i eficaç.
Durada del procés de curació
El procés de curació de la tinya en gats i gossos pot variar segons la gravetat de la infecció, el tipus de fong i la resposta de l’animal al tractament. En general, la recuperació sol trigar entre 4 i 12 setmanes.
En casos lleus, amb tractament tòpic i bona higiene, les lesions poden millorar en poques setmanes. Tanmateix, en infeccions més extenses o en animals amb defenses baixes, pot ser necessari prolongar el tractament durant diversos mesos.
En la majoria dels casos, la tinya no deixa cicatrius ni marques permanents a la pell o al pelatge de les mascotes, sempre que es diagnostiqui i tracti a temps.
És important no suspendre el tractament abans d’hora, encara que les lesions semblin curades, ja que el fong pot continuar present i provocar recaigudes.
Puc banyar la meva mascota si té tinya?
Sí, les mascotes afectades per la tinya es poden banyar, però només sota indicació del veterinari i seguint les seves recomanacions específiques.
De vegades, a més, el bany pot formar part important del tractament, ja que ajuda a eliminar espores del fong, reduir el contagi i millorar la recuperació de la pell. Tanmateix, és fonamental fer-ho amb productes antifúngics adequats, pautats pel professional veterinari i en les doses correctes.
Durant el bany és imprescindible seguir aquestes indicacions:
- Ús de guants per evitar el contagi.
- Evitar fregar amb força les lesions per no irritar la pell.
- Assecar bé la nostra mascota i netejar la zona on el bany es realitza així com els utensilis utilitzats amb desinfectant.
Banyar correctament la mascota ajuda a controlar la infecció, però no substitueix el tractament mèdic complet, que normalment inclou també medicaments orals o tòpics.
La tinya es pot transmetre als humans?
Com hem indicat anteriorment, sí, la tinya de gossos i gats pot transmetre’s als humans, ja que és una zoonosi -és a dir, una malaltia que es transmet d’animals a persones o viceversa-. El contagi es produeix per contacte directe amb l’animal infectat, o indirectament a través d’objectes, raspalls, llits o superfícies contaminades amb espores del fong.
En les persones, la infecció sol causar taques vermelles circulars, picor, descamació i envermelliment a la pell, però no cal alarmar-se, ja que no sol ser greu. Els nens, persones grans i persones amb defenses baixes són més susceptibles de contagiar-se.
Prevenció i cures
Davant d’un cas de tinya en una mascota, és important seguir les indicacions del professional veterinari, mantenir una higiene rigorosa i evitar el contacte directe i sense protecció amb les zones de pell afectades del nostre gos o gat fins que el tractament hagi eliminat completament el fong.
La prevenció i els cures davant la tinya en gats i gossos són fundamentals per evitar contagis i recaigudes.
Algunes mesures clau són:
- Mantenir una bona higiene del gat o gos i del seu entorn: netejar i desinfectar amb freqüència llits, mantes, joguines, raspalls i les zones on passa temps la mascota, ja que el fong pot sobreviure fins a 12-18 mesos si no es desinfecten aquests objectes.
- Evitar el contacte amb animals infectats o d’origen desconegut, especialment en refugis, colònies o llocs amb molts animals.
- Raspallar i revisar el pelatge regularment, per detectar a temps lesions, pèrdua de pel o crostes.
- Enfortir el sistema immunitari amb una bona alimentació, mantenir les vacunes al dia i dur a terme un control de paràsits.
- Aïllar i tractar l’animal infectat sota supervisió veterinària per prevenir el contagi a altres animals o persones.
- Seguir el tractament complet i acudir als controls fins que el veterinari confirmi la curació total.
Amb una higiene adequada i una gestió responsable, la tinya es pot controlar i prevenir eficaçment a casa.
Tot i que no existeix vacuna contra la tinya (ja que la seva infecció NO és causada per un virus, bacteri o paràsit), mantenir al dia el calendari de vacunació i desparasitació ajuda a enfortir el sistema immunitari, permetent que el gat i el gos resisteixin millor les infeccions i es recuperin més ràpidament si arriben a contagiar-se.
Com hem mencionat anteriorment, sense tractament adequat, la infecció pot estendre’s, causar una major pèrdua de pel i dany a la pell, a més de transmetre’s a altres animals o persones. Per això, és essencial acudir al veterinari davant dels primers signes de tinya per iniciar un tractament antifúngic adequat i garantir la recuperació completa de l’animal i l’eliminació del risc de contagi. La curació completa es confirmarà quan el veterinari realitzi cultius negatius i observe la regeneració total del pelatge i la pell.
En cas de dubtes que revistin urgència, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà cada dia de l’any, tant en horari nocturn com en festius. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.



· web by 
