Síndrome vestibular en gossos

El sistema vestibular està situat dins l’orella interna i és l’encarregat de mantenir l’equilibri i la postura, coordinar els moviments del cos i el cap, a més de fixar la mirada en un punt concret. Quan aquest sistema es veu afectat per una lesió, apareix la síndrome vestibular.

La síndrome vestibular en gossos no suposa una emergència veterinària en si, ja que no posa en perill la vida de la nostra mascota, almenys a curt termini, però sí que són nombroses les visites als centres d’emergència atesa l’espectacularitat dels seus símptomes.
Si els símptomes són molt severs, el gos pot arribar a autolesionar-se a causa del dolor i malestar que pateix, llavors, en alguns casos, caldria fer un tractament hospitalari mentre es duen a terme proves diagnòstiques i es pauta el tractament en espera de la millora dels símptomes de la nostra mascota.

Però, què és exactament la síndrome vestibular? En aquest article, des de l’equip de SURvet parlarem de què és, símptomes, tractament, entre altres punts que ens ajudin a entendre què li passa al nostre gos i com pot afectar la seva salut en patir la síndrome vestibular.

Què és la síndrome vestibular?

La síndrome vestibular és una alteració del sistema vestibular que està situat dins l’orella interna del nostre gos.

El sistema vestibular a gossos és una part crucial del sistema nerviós que s’encarrega de mantenir l’equilibri i la coordinació de l’animal. Aquest sistema, similar al dels humans, està localitzat a l’oïda interna i al cervell i es compon de diverses estructures que treballen juntes per processar informació sensorial relacionada amb la posició i el moviment del cos.

El sistema vestibular en gossos es compon de:

• Oïda Interna: els canals semicirculars són tres canals plens de líquid que detecten rotacions del cap en diferents plans. L’Òrgan Otolític inclou l’utrículum i el sàcul, que detecten la gravetat i els moviments lineals.
• Nervi Vestibular: Transmet la informació sensorial des de l’orella interna al cervell.
• Nuclis Vestibulars al Cerebel i Tronc Cerebral: Processen la informació rebuda de l’oïda interna i la integren amb altres senyals sensorials.
• Ulls: Encara que no formen part del sistema vestibular pròpiament dit, els ulls treballen conjuntament amb aquest sistema per ajudar a mantenir l’estabilitat visual durant el moviment.

Els signes clínics associats a alteracions del sistema vestibular poden aparèixer per lesions que afectin el component central o perifèric.

• El component central: localitzat a la tija cerebral i cerebel.
• El component perifèric: localitzat a l’orella interna, al laberint membranós i al nervi vestíbul coclear.

És molt difícil identificar correctament la localització de la lesió només per l’exploració neurològica, per la qual cosa alguns casos es poden beneficiar de mètodes diagnòstics avançats com la ressonància magnètica o la tomografia computaritzada i l’anàlisi de líquid cefalorraquidi.

Qualsevol afectació en el sistema vestibular suposa la presència de símptomes a la nostra mascota, des de marejos, costats de cap, problemes de manteniment de l’equilibri, coordinació i inestabilitat.

Causes de la síndrome vestibular

La síndrome vestibular idiopàtica es presenta sense signes neurològics clars i el seu origen és desconegut, mentre que, a la síndrome vestibular perifèrica, el seu origen és degut a problemes a l’oïda interna, com la presència de cossos estranys en el conducte auditiu, provocant una afecció nervi cranial o al tronc encefàlic.

La lesió pot presentar-se en un costat del sistema vestibular o bé de manera bilateral, és a dir, a les dues orelles.
En el cas d’afectació d’un sol costat, la causa més comuna és la deguda a la manca de to muscular anti gravitatori als músculs d’un costat del coll. També es pot deure a la presència d’un cos estrany.
Depenent dels signes clínics que presenti la nostra mascota, es determinarà quin component (central o perifèric) del sistema vestibular està afectat.

Causes dels Trastorns Vestibulars

• Infeccions de l’orella: Les infeccions de l’orella mitjana o interna poden afectar el sistema vestibular.
• Malalties immunomediades: Algunes malalties que afecten el sistema immunitari poden influir en el sistema vestibular.
• Traumes o Lesions: Un cop al cap o a l’oïda pot danyar el sistema vestibular.
• Malalties Neurològiques: Tumors, inflamacions o trastorns neurològics poden afectar el sistema vestibular.

Cal destacar que en els gossos d’edat avançada la síndrome vestibular és més comuna que en els de menor edat. Als gossos sèniors, és un altre símptoma d’envelliment, entre d’altres.

Símptomes de la síndrome vestibular

Els símptomes més comuns són la inclinació del cap del gos, dificultat per mantenir-se dret, etc. Depenent d’on estigui localitzada la lesió, els símptomes es presenten de manera diferent.

Quan afecten el component perifèric del sistema vestibular, els símptomes provoquen la inclinació de costat del cap de la nostra mascota cap al mateix costat de la lesió, mentre que les lesions que afecten el component central poden provocar el costat del cap de l’animal cap a qualsevol costat, amb girs incontrolats.

Altres símptomes poden ser:

• Inclinació del coll, tronc i cap.
• Inestabilitat: el gos pot caure quan sacsegen el cap.
• Moviment incontrolat dels ulls, desviació de l’ull del costat de la lesió (nistagme patològic).
• Desorientació a causa del vertigen que presenta.
• Nerviosisme i ansietat.
• Manca de gana o dificultat per ingerir.

Diagnòstic de la síndrome vestibular

Per al professional veterinari de servei d’urgències, és important saber identificar la patologia per localitzar la lesió, per determinar quines proves s’han de fer i quina pot ser-ne l’evolució. El veterinari, doncs, efectuarà una exploració ocular per determinar si hi ha la possibilitat que algun objecte estrany hagi entrat a l’orella, a més d’altres exploracions.

Els símptomes que presenta el gos ajudaran a determinar quin component del sistema vestibular està afectat i quines proves diagnòstiques s’han de fer. Així mateix, cal diferenciar la inclinació del cap provocat per alteracions del sistema vestibular, d’afeccions de l’oïda externa, contractures musculars -associades o no a hèrnies discals cervicals- i malformacions congènites de la columna vertebral.

Durada dels símptomes i Tractament

Un cop fetes les proves diagnòstiques, el professional veterinari determinarà el tractament a seguir segons les característiques, historial clínic, edat i condicions de la nostra mascota. La seva evolució dependrà de tots aquests factors. És necessari seguir les pautes recomanades pel professional veterinari per a la millora del nostre gos.

A més, recordem que els hàbits diaris sans mantindran i reforçaran la bona salut dels nostres amics peluts:

• Revisions periòdiques al veterinari, necessàries per a la supervisió de la salut general de les nostres mascotes.
• Mantenir al dia la cartilla sanitària i les desparasitacions.
• Alimentació sana, aigua fresca disponible i exercici, com ara jocs i passejades per mantenir-los actius.
• Mantenir tot el seu entorn net: llits, recipients per a aliments, joguines, raspalls, abrics, mantes…

La síndrome vestibular deixa seqüeles?

La síndrome vestibular en gossos pot tenir diverses seqüeles, depenent de la causa subjacent, la gravetat del trastorn i la rapidesa amb què s’iniciï el tractament. En un gos sa, una vegada detectat el problema, si se segueixen les indicacions del veterinari, la Síndrome vestibular poques vegades deixa seqüeles, però en els casos de mascotes amb patologies anteriors i en animals d’edat avançada, pot ser diferent, a causa del seu estat de salut debilitat.

Per manejar les seqüeles de la síndrome vestibular en gossos, és important treballar en estreta col·laboració amb un veterinari. Algunes estratègies poden incloure:

• Teràpia Física i Exercici: Exercicis d’equilibri i de coordinació poden ajudar a millorar la funció motora.
• Modificacions a la Llar: Ajustar l’entorn del gos per facilitar el moviment segur, com fer servir catifes antilliscants i evitar escales.
• Medicaments: En alguns casos, es poden receptar medicaments per manejar els símptomes persistents, com l’ansietat o el nistagme.
• Dieta i Nutrició: Assegureu-vos que el gos estigui ben alimentat i hidratat, fins i tot si té dificultats per menjar i beure.

En resum, encara que la síndrome vestibular pot deixar seqüeles, amb la cura adequada i les adaptacions necessàries, molts gossos poden portar una vida còmoda i feliç després d’un episodi d’aquest trastorn.

Si la vostra mascota pateix els símptomes descrits com a problemes per mantenir l’equilibri, inclinació del cap, problemes de coordinació de moviment, etc., cal acudir a un centre veterinari. A SURvet  posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horaris d’urgència. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.