Síndrome de Cushing en gossos i gats: símptomes, causes i tractament

La síndrome de Cushing en gossos i gats, o hiperadrenocorticisme, és una malaltia endocrina-hormonal causada per un excés de cortisol. Es tracta d’una patologia més freqüent en gossos que en gats i sol desenvolupar-se de manera progressiva, amb signes clínics que poden passar desapercebuts en les seves fases inicials. Entre els seus símptomes hi ha l’abdomen distès, la pèrdua de pèl i la debilitat. També pot presentar-se augment de la set -polidípsia-, augment de la quantitat d’orina -poliúria- i augment exagerat de la gana -polifàgia-, motiu pel qual es coneix com la malaltia de les 3 P.

En aquest article, l’equip de SURvet parlarem més àmpliament de quins són els símptomes, com es diagnostica, quines opcions de tractament existeixen i quina pot ser l’esperança de vida. Detectar aquesta malaltia a temps, fer un diagnòstic precoç i establir un tractament adequat és fonamental per controlar l’excés de cortisol, prevenir complicacions i millorar la qualitat de vida de la nostra mascota mitjançant un seguiment veterinari adequat.

Què és la síndrome de Cushing o hiperadrenocorticisme en gossos i gats?

La síndrome de Cushing o hiperadrenocorticisme és una malaltia endocrina causada per una producció excessiva de cortisol, una hormona fabricada per les glàndules suprarenals.

Les glàndules suprarenals són dues petites glàndules endocrines situades al costat de cada ronyó. La seva funció principal és produir hormones essencials per al funcionament de l’organisme, com el cortisol, l’adrenalina i l’aldosterona.

Aquestes hormones participen en processos molt importants, entre els quals:

  • Resposta a l’estrès.
  • Regulació del metabolisme.
  • Control de la pressió arterial.
  • Equilibri d’aigua i sals minerals.
  • Funcionament del sistema immunitari.

glàndules suprarenals en gossos
El cortisol és essencial per regular funcions com el metabolisme, la resposta a l’estrès o el sistema immunitari, però quan es produeix en excés durant un període prolongat pot provocar alteracions importants a l’organisme.

Quins tipus de Cushing existeixen?

La síndrome de Cushing es pot classificar segons l’origen de l’excés de cortisol en dues formes principals:

  • Síndrome de Cushing dependent d’hipòfisi: és la forma més freqüent, especialment en gossos. Es produeix quan un tumor a la hipòfisi -una glàndula situada al cervell- estimula en excés les glàndules suprarenals per produir cortisol. Sol afectar ambdues glàndules i evoluciona, generalment, de manera lenta. A més, és difícil de detectar, fins i tot amb les tècniques d’imatge més avançades, perquè pot ser fins i tot microscòpic.
  • Síndrome de Cushing dependent d’adrenal: es produeix quan hi ha un tumor en una de les glàndules suprarenals que produeix cortisol de manera autònoma, sense control de la hipòfisi. Pot ser benigne o maligne i acostuma a afectar només una glàndula suprarenal.
  • Cushing iatrogènic per corticoides: es produeix a conseqüència de l’administració prolongada o excessiva de medicaments corticoides. A diferència de les formes dependents d’hipòfisi o adrenal, en aquest cas l’excés de cortisol no el genera el mateix organisme, sinó els fàrmacs administrats. Pot provocar símptomes similars als de la síndrome de Cushing natural i requereix un control veterinari estricte per ajustar o retirar la medicació de manera progressiva i segura.

hipòfisi en el cervell del gos
Diferenciar els tipus de síndrome de Cushing és fonamental, ja que el tractament i el pronòstic poden variar considerablement segons l’origen de la malaltia.

Diferències de la síndrome de Cushing en gossos i gats

La síndrome de Cushing és molt més freqüent en gossos que en gats, tot i que en els felins és una malaltia més complexa.

  • En gossos, acostuma a diagnosticar-se en animals d’edat mitjana o avançada i presenta signes clínics més característics, com abdomen distès o pèrdua de pèl. També són freqüents l’augment de la set -polidípsia-, l’augment de la quantitat d’orina -poliúria- i l’augment exagerat de la gana -polifàgia-.
  • En gats, en canvi, els símptomes poden ser menys evidents o confondre’s amb altres malalties endocrines.

En gats, sovint apareix associada a altres patologies, especialment a la diabetis mellitus. A més, poden desenvolupar alteracions cutànies greus, com una pell extremadament fina i fràgil, fet que complica el maneig clínic. El diagnòstic també sol ser més difícil, ja que les proves hormonals poden ser menys concloents i els signes clínics més variables que en gossos.

Com comença la malaltia de Cushing en gossos i gats? Símptomes

La síndrome de Cushing sol desenvolupar-se de manera lenta i progressiva, de manera que els primers símptomes poden passar desapercebuts o confondre’s amb signes normals de l’envelliment. A mesura que augmenta l’excés de cortisol, comencen a aparèixer alteracions físiques i canvis en el comportament de l’animal.

Els símptomes més freqüents de la síndrome de Cushing són:

  • Augment de la set i de la micció: beu i orina més del que és habitual.
  • Increment de la gana.
  • Abdomen distès o ventre penjant.
  • Pèrdua de pèl simètrica, especialment al tronc i als flancs.
  • Pell fina i fràgil, amb tendència a infeccions cutànies.
  • Debilitat muscular i cansament.
  • Panteix excessiu, més freqüent en gossos.
  • Letargia o menor activitat.

Símptomes en gats:

En gats, a més dels signes anteriors, poden aparèixer:

  • Diabetis difícil de controlar.
  • Fragilitat extrema de la pell, que es pot esquinçar fàcilment.

Com que els símptomes apareixen de manera gradual, és important acudir al veterinari davant de qualsevol canvi persistent en el comportament, la pell o els hàbits de beguda i alimentació de la mascota.

La síndrome de Cushing pot afectar significativament la qualitat de vida de l’animal si no es diagnostica i tracta adequadament.

Malaltia de Cushing i problemes als ulls en gossos i gats

La síndrome de Cushing també pot provocar alteracions oculars, especialment quan la malaltia evoluciona durant un període prolongat. L’excés de cortisol afecta diferents teixits de l’organisme, inclosos els ulls i les estructures associades.

Entre els problemes oculars més freqüents es troben:

  • Infeccions oculars recurrents a causa de la disminució de les defenses.
  • Ulls secs -queratoconjuntivitis seca-, més habitual en gossos.
  • Hipertensió arterial, que pot afectar la retina i la visió.
  • Úlceres o lesions corneals per fragilitat dels teixits.
  • Canvis en l’aparença dels ulls, com mirada apagada o una lleu protrusió en alguns casos.
  • Dipòsits de calci a la còrnia, deguts a la mobilització del calci ossi a conseqüència de l’excés de cortisol.

A més, les mascotes amb síndrome de Cushing poden tenir una predisposició a desenvolupar altres malalties associades que també afecten la salut ocular, com la diabetis o la hipertensió. L’excés prolongat de cortisol pot afavorir l’aparició de pancreatitis i de diabetis mellitus secundària, especialment en gossos i gats predisposats. Quan els nivells de glucosa es mantenen elevats durant molt de temps, poden desenvolupar-se cataractes, sobretot en gossos, provocant una pèrdua progressiva de visió.

Davant de qualsevol signe com envermelliment, secreció, dificultat per veure o canvis als ulls, és important realitzar una revisió veterinària completa.

Diagnòstic de la síndrome de Cushing en gossos i gats

El diagnòstic de la síndrome de Cushing en gossos i gats requereix una avaluació veterinària completa, ja que els seus símptomes es poden confondre amb altres malalties endocrines, metabòliques o relacionades amb l’envelliment. Per confirmar la malaltia i determinar-ne l’origen, és necessari combinar la informació clínica de l’animal, l’exploració clínica i diferents proves hormonals i d’imatge, ja que no existeix una única prova definitiva. L’objectiu és confirmar l’excés de cortisol i determinar l’origen de la malaltia.

  • Història clínica. El professional veterinari recopilarà informació sobre els símptomes, la seva evolució i possibles tractaments previs amb corticoides. Signes com l’augment de la set, la micció freqüent, canvis a la pell o l’increment de la gana poden orientar cap a un hiperadrenocorticisme.
  • Exploració física. Durant l’exploració es valoren alteracions típiques com abdomen distès, pèrdua de pèl simètrica, debilitat muscular, pell fina o infeccions cutànies recurrents.
  • Analítiques sanguínies i urinàries. Les anàlisis ajuden a detectar alteracions compatibles amb la malaltia, com elevació d’enzims hepàtics, augment de glucosa, colesterol o canvis en la densitat urinària. També permeten descartar altres patologies associades.
  • Quocient cortisol/creatinina urinari. És una prova no invasiva que mesura la quantitat de cortisol eliminada a l’orina. Resulta útil com a mètode de cribratge, tot i que per si sola no confirma el diagnòstic definitiu.
  • Test de supressió amb dexametasona. És una de les proves més utilitzades per confirmar la síndrome de Cushing. Avalua com respon l’organisme després d’administrar dexametasona, un corticoide que normalment hauria de reduir la producció de cortisol.
  • Test d’estimulació amb ACTH. Permet valorar la resposta de les glàndules suprarenals després d’administrar ACTH, l’hormona que estimula la producció de cortisol. També s’utilitza per monitoritzar el tractament en animals diagnosticats.
  • Ecografia abdominal. L’ecografia ajuda a avaluar la mida i l’aspecte de les glàndules suprarenals, detectar possibles tumors i valorar altres òrgans afectats, com el fetge o la bufeta. També pot orientar sobre si l’origen del Cushing és hipofisari o adrenal.
  • Diagnòstic diferencial amb altres malalties. Molts dels símptomes de la síndrome de Cushing es poden confondre amb altres patologies freqüents en gossos i gats, per la qual cosa és important realitzar un diagnòstic diferencial adequat.

Tractament de la síndrome de Cushing en gossos i gats

Tractament mèdic

  1. El trilostà és el tractament més utilitzat actualment per a la síndrome de Cushing en gossos i, en alguns casos, també en gats. Actua reduint la producció de cortisol per part de les glàndules suprarenals. Ajuda a controlar símptomes com l’augment de la set, l’excés de gana o les alteracions cutànies.
  2. El mitotà és un altre fàrmac utilitzat en alguns casos d’hiperadrenocorticisme. La seva acció consisteix a destruir parcialment el teixit de les glàndules suprarenals per disminuir la producció hormonal. Actualment s’utilitza menys que el trilostà, però pot ser útil en determinats pacients.
  3. Monitorització hormonal. Les mascotes en tractament requereixen controls veterinaris periòdics per ajustar la medicació i evitar complicacions derivades d’un excés o dèficit de cortisol. Per fer-ho, es realitzen revisions clíniques i proves hormonals, especialment el test d’estimulació amb ACTH.

Tractament quirúrgic

  1. Adrenalectomia en tumors adrenals. En casos de síndrome de Cushing causada per un tumor en una glàndula suprarenal, es pot recomanar una adrenalectomia, és a dir, l’extirpació quirúrgica de la glàndula afectada.
  2. Casos seleccionats. La cirurgia sol reservar-se per a pacients seleccionats, ja que requereix una valoració exhaustiva i pot implicar riscos importants, especialment en animals d’edat avançada o amb malalties concurrents.

Maneig del Cushing iatrogènic

  1. Retirada progressiva de corticoides. Quan la síndrome de Cushing és provocada per l’administració prolongada de corticoides, el tractament consisteix a reduir o retirar la medicació de manera gradual i sempre sota supervisió veterinària. La retirada brusca pot provocar complicacions greus, ja que les glàndules suprarenals necessiten temps per recuperar la seva funció normal.

Com alleujar la síndrome de Cushing en gossos i gats? Cures, qualitat de vida i prevenció

A més del tractament mèdic indicat pel professional veterinari, existeixen mesures de maneig diari que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels gossos i gats amb síndrome de Cushing i reduir algunes de les molèsties associades a la malaltia.

  • Control de l’estrès: mantenir un entorn tranquil i evitar canvis bruscos en la rutina ajuda a disminuir situacions d’estrès, que poden agreujar alguns símptomes.
  • Rutines estables: establir horaris regulars per a l’alimentació, els passejos i el descans afavoreix el benestar general de la mascota i facilita el control de la malaltia.
  • Exercici moderat: fer activitat física suau i adaptada a la condició del gos ajuda a mantenir la massa muscular, controlar el pes i millorar l’estat general, evitant esforços excessius.
  • Control del pes: molts gossos i gats amb Cushing presenten tendència al sobrepès o a l’acumulació de greix abdominal. Una alimentació equilibrada i supervisada pel professional veterinari és fonamental per evitar complicacions addicionals.
  • Supervisió veterinària freqüent: els controls periòdics permeten ajustar el tractament i detectar possibles complicacions de manera precoç. Les anàlisis de sang i orina permeten monitorar els nivells hormonals, comprovar la resposta a la medicació i detectar possibles efectes secundaris o malalties associades.
  • Maneig de la set i de la micció excessiva: és important garantir sempre accés a aigua fresca i facilitar sortides freqüents per orinar, ja que l’augment de la set i de la producció d’orina són símptomes habituals de la malaltia.
  • Higiene de la pell i del pelatge: moltes mascotes amb Cushing presenten pell fina, pèrdua de pèl o infeccions cutànies recurrents. Mantenir una bona higiene i utilitzar productes recomanats pel veterinari ajuda a protegir la pell.
  • Prevenció d’infeccions: l’excés de cortisol pot debilitar el sistema immunitari, augmentant el risc d’infeccions cutànies, urinàries o respiratòries. Detectar-les i tractar-les precoçment és fonamental.
  • Vigilància ocular: alguns pacients poden desenvolupar problemes oculars relacionats amb hipertensió, diabetis o cataractes, per la qual cosa és important controlar qualsevol canvi als ulls o a la visió.
  • Adaptació de la llar per a gossos i gats geriàtrics: atès que la síndrome de Cushing sol afectar mascotes grans, adaptar l’entorn amb zones còmodes de descans, accés fàcil a l’aigua i superfícies segures pot millorar notablement el seu benestar diari.

síndrome de cushing en gats

Alimentació en gossos i gats amb malaltia de Cushing

L’alimentació juga un paper important en el maneig de la síndrome de Cushing, ja que ajuda a controlar el pes, reduir complicacions metabòliques i millorar la qualitat de vida de la mascota. La dieta s’ha d’adaptar sempre a les necessitats individuals i a possibles malalties associades.

Què he de donar per menjar als gossos i gats amb la malaltia de Cushing?

  1. Dietes equilibrades i controlades en greix: ajuden a prevenir problemes metabòlics i a controlar l’augment de pes freqüent en aquests pacients.
  2. Control del sobrepès: mantenir un pes adequat redueix la sobrecàrrega sobre les articulacions i els òrgans, millorant el benestar general.
  3. Importància de la proteïna de qualitat: les proteïnes de bona qualitat ajuden a mantenir la massa muscular, que es pot veure afectada per l’excés de cortisol.
  4. Evitar premis hipercalòrics: els snacks i aliments rics en greix o sucre poden afavorir l’augment de pes i empitjorar altres malalties associades.
  5. Dietes específiques si existeix diabetis o hipertensió associada: algunes mascotes amb Cushing necessiten una alimentació adaptada per controlar altres patologies freqüents com la diabetis mellitus, la hipertensió o la malaltia renal.

Quines complicacions pot generar la malaltia de Cushing en gossos i gats?

L’excés prolongat de cortisol pot afectar de manera progressiva múltiples òrgans i sistemes de l’organisme, alterant funcions metabòliques, immunològiques i hormonals. Com a conseqüència, poden aparèixer complicacions que comprometin seriosament la salut i la qualitat de vida de la mascota, especialment si la malaltia no es diagnostica i controla adequadament mitjançant tractament i seguiment veterinari continuat.

  • Diabetis mellitus: la síndrome de Cushing afavoreix la resistència a la insulina i pot desencadenar diabetis secundària, especialment en gats.
  • Hipertensió arterial: la pressió arterial elevada pot afectar òrgans com els ronyons, el cor i els ulls.
  • Tromboembolismes: alguns animals presenten un riscc més elevat de formació de coàguls sanguinis, una complicació potencialment greu.
  • Infeccions urinàries recurrents: l’excés de cortisol debilita el sistema immunitari i afavoreix infeccions freqüents, moltes vegades sense símptomes evidents.
  • Pancreatitis: l’alteració del metabolisme dels greixos i altres malalties associades augmenten el risc d’inflamació pancreàtica.
  • Malaltia renal: la hipertensió i els canvis metabòlics poden afectar progressivament la funció renal.
  • Problemes hepàtics: és freqüent observar augment de la mida del fetge i alteracions en els enzims hepàtics.
  • Complicacions oculars: poden aparèixer cataractes, hipertensió ocular, dipòsits de calci a la còrnia o lesions relacionades amb diabetis i hipertensió sistèmica.
  • Debilitat muscular severa: l’excés de cortisol provoca pèrdua de massa muscular, dificultat per moure’s i menor tolerància a l’exercici.
  • Alteracions relacionades amb la mobilització del calci ossi, com càlculs urinaris o fractures patològiques.

Un diagnòstic precoç, un tractament adequat i un seguiment veterinari continu són fonamentals per reduir el risc de complicacions i millorar la qualitat de vida dels gossos i gats amb síndrome de Cushing.

Què passa si no es tracta la síndrome de Cushing?

Si la síndrome de Cushing no es diagnostica i tracta adequadament, la malaltia sol progressar de manera gradual, provocant un deteriorament progressiu de la salut de la mascota. L’excés continu de cortisol afecta múltiples funcions de l’organisme i afavoreix l’aparició de complicacions cada vegada més greus, com poden ser:

  1. Empitjorament hormonal. Els desequilibris hormonals augmenten amb el temps i agreugen els símptomes clínics.
  2. Deteriorament muscular i metabòlic. Apareix més debilitat, pèrdua de massa muscular i alteracions metabòliques importants.
  3. Més risc cardiovascular. La hipertensió i altres canvis circulatoris incrementen el risc de problemes cardíacs i vasculars.
  4. Desenvolupament de complicacions greus. Poden aparèixer diabetis, infeccions recurrents, pancreatitis, malaltia renal o tromboembolismes.
  5. Disminució important de la qualitat de vida. L’animal pot mostrar cansament constant, dificultat per moure’s, alteracions cutànies i menor benestar general.

Per això, un diagnòstic precoç i un tractament veterinari adequat són fonamentals per controlar la malaltia i millorar el pronòstic.

El pronòstic de la síndrome de Cushing depèn principalment de l’origen de la malaltia, la rapidesa del diagnòstic, la presència de complicacions i la resposta al tractament. En molts casos, amb un maneig veterinari adequat, els animals poden mantenir una bona qualitat de vida durant anys.

Pronòstic de la síndrome de Cushing i qualitat de vida en gossos i gats

Pronòstic segons l’origen:

  • El Cushing dependent d’hipòfisi, el més freqüent, sol tenir un pronòstic relativament favorable quan es controla correctament amb medicació i seguiment periòdic.
  • El Cushing dependent d’adrenal pot variar segons el tipus de tumor i la possibilitat de realitzar cirurgia. Els tumors benignes solen tenir una millor evolució que els malignes.
  • El Cushing iatrogènic generalment presenta un bon pronòstic si la retirada de corticoides es realitza de manera progressiva i sota control veterinari.

Importància del diagnòstic precoç:

Detectar la malaltia en fases inicials permet iniciar el tractament abans que apareguin complicacions greus, millorant notablement el pronòstic i el benestar de l’animal.

Qualitat de vida amb tractament:

Molts gossos i gats tractats correctament mostren una millora significativa dels símptomes, recuperant activitat, un apetit equilibrat i més benestar general. El seguiment veterinari continu és fonamental per mantenir la malaltia controlada a llarg termini.

És mortal la síndrome de Cushing?

La síndrome de Cushing pot arribar a ser una malaltia greu si no es diagnostica i tracta adequadament, especialment per les complicacions que pot generar a llarg termini, com diabetis, hipertensió, infeccions o problemes cardiovasculars.
Tot i això, molts gossos i gats poden viure durant anys amb una bona qualitat de vida gràcies a un tractament adequat, controls veterinaris periòdics i un seguiment continuat de la malaltia.

Detecció precoç de la síndrome de Cushing

Tot i que no sempre és possible prevenir la síndrome de Cushing, especialment en els casos associats a tumors hipofisiaris o adrenals, existeixen mesures que ajuden a reduir riscos i afavorir una detecció precoç de la malaltia:

  1. Ús responsable de corticoides: l’administració prolongada de corticoides s’ha de realitzar sempre sota supervisió veterinària, respectant les dosis i els temps de tractament per evitar el desenvolupament d’un Cushing iatrogènic.
  2. Revisions geriàtriques: atès que la malaltia és més freqüent en mascotes d’edat avançada, les revisions periòdiques permeten detectar canvis hormonals o símptomes inicials abans que apareguin complicacions importants.
  3. Importància de detectar els símptomes inicials: signes com l’augment de la set, canvis a la pell, increment de la gana o abdomen distès poden aparèixer de manera progressiva i confondre’s amb l’envelliment. Reconèixer-los a temps facilita un diagnòstic precoç i millora el pronòstic.

 

En conclusió, la síndrome de Cushing en gossos i gats és una malaltia hormonal complexa que pot afectar significativament la salut i la qualitat de vida de la mascota si no es detecta i tracta a temps. Els seus símptomes solen aparèixer de manera progressiva i es poden confondre amb altres patologies o amb signes propis de l’envelliment, per la qual cosa el diagnòstic precoç és fonamental. Un tractament adequat, juntament amb controls veterinaris periòdics i cures adaptades a cada pacient, permet controlar la malaltia, reduir complicacions i millorar el benestar i l’esperança de vida del gos o del gat.

En cas de dubtes que requereixin urgència, a SURvet posem a la seva disposició atenció veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que l’atendrà tots els dies de l’any en horari nocturn i de festius. Pot contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari