Sarna en gossos i gats: què és, com es contagia i com es cura

Foto destacada ↑: Julie Knicely / Wikimedia

Si el vostre gos o gat es grata constantment, comença a perdre pèl i observeu que té petites ferides -entre altres símptomes que comentarem en aquest article-, és possible que tingui sarna.

La sarna és una malaltia de la pell causada per diferents tipus d’àcars que afecta tant gossos com gats. Aquesta afecció pot resultar extremadament molesta per a les mascotes i preocupant per als seus cuidadors, d’aquí la importància de consultar amb un professional veterinari davant la possible presència de la malaltia al més aviat possible.

En aquest article, des de SURvet, explorarem en profunditat què és la sarna, quins en són els tipus més comuns, com es manifesta, com es diagnostica i quins tractaments existeixen, a més de consells per prevenir-la.

Què és la sarna? Com es contagia la sarna en gossos i gats?

La sarna és una malaltia cutània parasitària causada per àcars microscòpics que s’allotgen a la pell dels animals. Tot i que hi ha diferents tipus d’àcars, tots tenen una cosa en comú: provoquen picor intensa, inflamació, enrogiment, caiguda del pèl i lesions cutànies en gossos, gats i altres animals que en pateixen.

Aquesta malaltia, depenent del tipus de sarna, pot ser molt contagiosa, i en alguns casos el paràsit fins i tot es pot transmetre als humans -zoonosi-. Per això és vital detectar-la i tractar-la a temps.

La manera com es contagia depèn del tipus d’àcar que la provoca, però en general el contagi es produeix:

  • Per contacte directe amb animals infectats. La via de transmissió més comuna és el contacte pell amb pell entre un animal sa i un altre infectat. Això pot passar durant el joc, el descans o la convivència en el mateix espai.
  • Per compartir objectes contaminats. Els àcars poden sobreviure durant un temps en mantes, llits, collars, raspalls o joguines. Si un animal sa entra en contacte amb aquests objectes, es pot contagiar.
  • Transmissió de mare a cries. Alguns tipus de sarna, com la demodècica, es poden transmetre de la mare als seus cadells durant la lactància o a través del contacte proper en les primeres setmanes de vida.
  • En entorns amb falta d’higiene: els llocs amb molts animals i condicions sanitàries deficient són focus habituals de contagi.

Quins són els símptomes més comuns de la sarna en gossos i gats?

La sarna en gossos i gats sol manifestar-se amb símptomes com picor intensa, descamació de la pell i ferides causades pel gratar-se. No obstant això, els signes clínics i el tractament poden variar segons el tipus de sarna i la zona afectada, com veurem en el següent apartat d’aquest article.
A més, a causa de la seva alta capacitat de contagi, la malaltia pot estendre’s ràpidament a altres parts del cos de l’animal.

Alguns dels símptomes més comuns són:

  • Gratar-se constantment.
  • Pèrdua de pèl -alopecia-.
  • Enrogiment i inflamació de la pell.
  • Crostes i ferides.
  • Mala olor a la pell.
  • Engruiximent de la pell en casos crònics.
  • Canvis de comportament per incomoditat o dolor.

gat amb sarna
Foto: Francesco Canu / Wikimedia

Tipus de sarna en gossos i gats

Els tipus de sarna poden variar segons el tipus d’àcar que la provoca i la zona del cos que es vegi afectada. Els més comuns són:

Sarna sarcòptica

Causada per l’àcar Sarcoptes scabiei var. canis, és més freqüent en gossos que en gats. És una de les sarnes que provoca més picor. Aquest tipus de sarna es pot contagiar als humans, a més de transmetre’s entre animals.
Els símptomes que presenta són:

  • Picor intensa.
  • Pèrdua de pèl.
  • Aparició de crostes i enrogiment.
  • Zones més afectades: orelles, colzes, abdomen i pit.

Sarna demodècica

Causada per l’àcar Demodex canis -en gossos- o Demodex cati/gatoi -en gats-. Aquest àcar es reprodueix de manera descontrolada, danyant els fol·licles pilosos i provocant un picor intensa. No es contagia a l’ésser humà, però sí entre mares i cadells durant la lactància i entre animals adults.
Els símptomes que presenta són:

  • La pèrdua de pèl es presenta per zones.
  • Enrogiment lleu i pell engruixida.
  • Zones més afectades: pot ser localizada o generalitzada.

Sarna otodèctica -àcars de l’oïda-

Causada per l’àcar Otodectes cynotis. Aquest paràsit no tolera la llum solar ni els ambients secs, per això troba en el conducte auditiu un entorn perfecte per desenvolupar-se. El contagi d’aquest tipus de paràsit també és possible per a l’ésser humà. És més freqüent en gats que en gossos.
Els símptomes que presenta són:

  • Picor a les orelles.
  • Sacsejades de cap.
  • Secreció fosca i malaolient al canal auditiu.

Sarna notoèdrica

Causada per l’àcar Notoedres cati. El paràsit s’instal·la sota la pell de la mascota, on s’alimenta i es reprodueix. Sí que és contagiosa entre gats i potencialment als humans.
Els símptomes que presenta són:

  • Lesions amb crostes a la cara, orelles, coll i potes.
  • Picor intensa.

Foto cedida per Carlos Vich

Foto cedida per Carlos Vich

Foto cedida per Carlos Vich

Foto cedida per Carlos Vich

Diagnòstic veterinari i tractament de la sarna en gossos i gats

En cas de sospita que el nostre gos, gat (o una altra mascota com conill, fura…) pateixi contagi de sarna, el diagnòstic sempre l’ha de fer un professional veterinari, ja que altres problemes dermatològics poden presentar símptomes similars.

Algunes proves comunes inclouen:

  • Raspats cutanis: es pren una mostra de la pell per buscar els àcars al microscopi.
  • Proves amb làmpada de Wood (que emet llum ultraviolada) o examen amb escàner dèrmic.
  • Histopatologia -biòpsies de pell- en casos complicats.
  • Otoscòpia i exàmens del sèu si es sospiten àcars de l’oïda.

Els tractaments de la sarna varien segons el tipus diagnosticat i la condició general de l’animal, i sempre han de ser pautats pel professional veterinari després del diagnòstic.

Els tractaments contra la sarna poden incloure:

  1. Medicaments tòpics: xampús acaricides i locions o cremes.
  2. Medicaments sistèmics: antiparasitaris orals o injectables. Antibiòtics si hi ha infeccions secundàries.
  3. Tractament del dolor i del picor: corticoides o antihistamínics, sempre que ho consideri el professional veterinari. Àcids grassos i suplements per millorar la pell.
  4. Neteja de l’entorn: desinfecció de llits, mantes i objectes d’ús habitual.
  5. En alguns casos, es recomana aïllar temporalment la mascota afectada.

És imprescindible seguir el tractament fins al final, encara que els símptomes millorin abans. Suspendre’l abans d’hora pot provocar recaigudes o resistència al tractament.

sarna en gossos i gats

Foto: AmazonCARES / Wikimedia

Transmissió de la sarna als humans

Com hem assenyalat anteriorment, alguns tipus d’aquesta malaltia, com la sarna sarcòptica i la notoèdrica, sí que es poden transmetre als humans, provocant picor i erupcions. Per això, cal evitar el contacte estret i sense protecció amb animals que presentin crostes, pèrdua de pèl, picor intensa o lesions cutànies.

Tanmateix, els àcars no solen sobreviure gaire temps a la pell humana i els símptomes desapareixen un cop tractada la mascota i desinfectat l’entorn.

És imprescindible mantenir una bona higiene i rentar mantes, llits i teixits que hagi utilitzat l’animal infectat. En cas de presentar símptomes a la pell després del contacte amb un animal amb sarna, consulta un metge. El tractament acostuma a ser senzill.

Prevenció de la sarna en gossos i gats

La prevenció és fonamental per mantenir les nostres mascotes protegides. Conèixer les causes, els símptomes i les millors pràctiques per evitar la sarna ajuda a garantir el seu benestar i a minimitzar la propagació d’aquesta malaltia en entorns on conviuen diversos animals. La millor prevenció se centra a mantenir uns hàbits d’higiene correctes, realitzar els controls veterinaris pautats, així com gestionar adequadament l’entorn.

En resum:

  • Visites regulars al veterinari.
  • Higiene adequada de l’animal i del seu entorn.
  • Evitar el contacte amb animals de carrer o amb símptomes dermatològics.
  • Ús regular d’antiparasitaris externs.
  • Revisió freqüent del pelatge, especialment si hi ha picor persistent.

Convivència durant el tractament

Com hem comentat anteriorment, durant el tractament de la sarna en gossos i gats, és fonamental prendre certes precaucions per protegir tant les mascotes com les persones que conviuen amb elles. Evitar el contacte proper amb altres mascotes i amb persones vulnerables, com ara nens, ancians o persones immunocompromeses, ajuda a prevenir la propagació d’aquesta malaltia.

A més, és imprescindible netejar amb freqüència llits, mantes i joguines per eliminar possibles àcars presents a l’entorn. Seguir al peu de la lletra les indicacions veterinaris pel bany de l’animal és clau per millorar l’efectivitat del tractament.

Finalment, és important mantenir la paciència i la constància, ja que la recuperació pot requerir diverses setmanes. Així, amb els cures adequats i atenció, la convivència durant aquest procés serà segura i saludable per a tothom.

Pautes necessàries a seguir:

  • Evitar el contacte proper amb altres mascotes o persones vulnerables -nens, ancians, persones immunocompromeses-.
  • Netejar freqüentment llits, mantes i joguines.
  • Banyar l’animal seguint les indicacions veterinaris.
  • Sigueu pacient i constant: el tractament pot durar setmanes.

La sarna en gossos i gats és una malaltia molesta, però tractable en la majoria dels casos si es diagnostica a temps. La clau està en la detecció precoç, la consulta amb el nostre veterinari habitual en cas de sospita i el compliment rigorós del tractament. Mantenir una bona higiene i fer servir productes antiparasitaris de forma periòdica pot marcar la diferència en la salut i el benestar de la vostra mascota.

A SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà cada dia de l’any en horari d’urgències. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon  +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari