El sistema nerviós dels gossos, tan complex com el dels humans, és el responsable de dirigir, supervisar i controlar totes les funcions i activitats del cos. L’integren un conjunt d’òrgans reguladors i una xarxa que interconnecta aquests òrgans amb la resta de l’organisme i fa possible fer habilitats motrius i intel·lectuals. En aquest article, l’equip de SURvet us parlarem dels desordres neurològics més comuns en gossos.
Continguts
Quins són els problemes neurològics més freqüents i quines en són les causes?
Les alteracions neurològiques són aquelles patologies que impedeixen al sistema nerviós funcionar com ho faria habitualment en un individu sa. Vegem quines són algunes de les més habituals i el seu origen.
Episodis convulsius i epilèptics
Són el signe clínic d’una activitat anormal excessiva al cervell.
>Llegeix el nostre article sobre l’epilèpsia en gossos
Patologies medul·lars/cervicals
Cops, lesions traumàtiques o hèrnies discals a l’espina dorsal i zona cervical poden provocar dolor, impossibilitat per aixecar-se o caminar amb normalitat. La medul·la espinal és l’eix central del sistema nerviós i la connexió principal amb l’encèfal.
Mielopatia degenerativa
Malaltia degenerativa de la medul·la espinal que disminueix, progressivament, la funció nerviosa del gos.
Meningitis, meningoencefalitis i meningomielitis
Es produeixen quan el sistema de membranes que recobreix el SNC (sistema nerviós central) o meninges s’inflamen. Aquesta inflamació s’estén i afecta el cervell, la medul·la espinal o tots dos. La presència de bacteris, virus, fongs o un origen idiomàtic solen ser els causants dels quadres de meningitis.
Encefalopatia hepàtica (HE).
És un conjunt de manifestacions neuromusculars i neuropsiquiàtriques que es presenta quan el fetge ja no és capaç d’eliminar les toxines de la sang.
Síndrome vestibular
El sistema vestibular és el responsable de mantenir l’equilibri i la postura del cap i el cos. La síndrome vestibular es pot presentar a causa d’una otitis greu, així com per una alteració dels nervis que s’encarreguen de transmetre la informació cerebral o bé sobtadament, sense motiu (síndrome vestibular idiopàtica).
Demència (síndrome de disfunció cognitiva canina)
És un dels problemes que es produeix de manera més comuna en animals domèstics a partir dels 10 anys. A més de canvis en el comportament i la disfunció cognitiva, també es poden presentar episodis de confusió i desorientació.
Com puc saber si el meu gos té problemes neurològics?
Hi ha una sèrie d’alteracions del comportament a les quals cal parar atenció. Alguns dels símptomes més freqüents que ens poden indicar que hi ha una malaltia neurològica són:
- Cap de costat, pèrdua d’equilibri i estrabisme, que són senyals que associarem a la síndrome vestibular.
- Pèrdua de mobilitat (paràlisi) parcial o total de les extremitats. Les patologies d’origen neurològic es poden manifestar amb dolor, amb una pèrdua de capacitat per moure totalment o parcialment les potes (parèsia o plègia), coixesa lleu que es dóna de manera intermitent.
- Descoordinació en caminar. Observarem que el gos (o gat) camina de forma anormal, inclinant-se de banda, arrossegant les extremitats o realitzant moviments en cercles.
- Episodis convulsius i tremolors. Podeu ampliar informació a l’article del nostre bloc on parlàvem d’atacs epilèptics en gossos.
- Alteració en els sentits o en l’atenció. Incapacitat per reaccionar o reacció lenta quan en diem, davant d’olors, inseguretat o malaptesa en caminar, manca d’habilitats motores, manca de reflexos… tots aquests poden ser problemes que indiquin que hi ha una alteració en el funcionament correcte del SNC, com per exemple que el gos es fiqui en un buit i no sàpiga sortir, oblidar el lloc on sempre ha estat el seu menjar i beguda, canvis en el comportament cap a altres animals i persones (agressivitat, por…) o romandre mirant un punt fix al qual no hi ha res durant una bona estona.
Aquests canvis de conducta solen ser fàcilment reconeixibles pels propietaris d’animals grans i, davant de la presència de qualsevol d’aquestes alteracions, cal que acudim immediatament al nostre centre veterinari.
Totes les malalties neurològiques tenen solució o es poden tractar?
Moltes malalties neurològiques poden compartir símptomes i és vital fer un diagnòstic precís, ja que el tractament, en funció de l’origen del problema, serà diferent. A més, és vital actuar de pressa i realitzar una exploració neurològica a fons, a més de dur a terme proves diagnòstiques específiques i un protocol neurològic, que pot incloure:
- Analítiques de sang i orina.
- Electromiografia (EMG) i estudis de conducció nerviosa, que són proves que mesuren l’activitat elèctrica dels músculs i nervis.
- TAC o Ressonància Magnètica.
- Obtenció de mostres del líquid cefalorraquidi i biòpsies de múscul o nervi.
- Mielografia (Mielograma), una tècnica radiològica que s’utilitza per visualitzar l’espai subaracnoïdal espinal mitjançant la introducció d’un contrast iodat a través de la punció lumbar per estudiar l’estat de la medul·la i el canal espinal.
És important que els gossos amb problemes al sistema nerviós es mantinguin actius mentalment i duguin a terme un exercici físic adequat, en temps i intensitat.
El pronòstic per a un pacient amb una malaltia neurològica dependrà de molts factors: causa, edat, afectació, si el problema té -com en el cas d’hèrnies, tumors…- solució quirúrgica, per exemple. En altres casos, la intervenció es farà mitjançant medicació, per controlar els símptomes i, per altra banda, estimular la funció cognitiva. El veterinari serà el professional encarregat d’avaluar la gravetat del cas i establir el protocol d’actuació més adequat per a cada pacient.
En cas que observeu símptomes o complicacions que, després de llegir aquesta publicació, podeu relacionar amb una malaltia neurològica, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament i elaborarà un diagnòstic. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.
· web by 
