Peritonitis en gossos i gats: diagnòstic, tractament i recuperació

La peritonitis en gossos i gats és una inflamació del peritoneu, la membrana que recobreix i protegeix els òrgans de l’abdomen. Pot aparèixer a causa d’infeccions, perforacions intestinals, ruptures d’òrgans o cops forts, i sol desenvolupar-se de manera sobtada.

La peritonitis es considera una urgència veterinària greu, ja que pot evolucionar ràpidament i posar en risc la vida de la mascota. Davant de signes com dolor abdominal, vòmits, febre o decaïment intens, és fonamental acudir immediatament al veterinari.

En aquest article, des de l’equip de SURvet us proporcionarem una explicació clara i comprensible sobre què és la peritonitis en gossos i gats i com podem abordar aquesta situació: per què es produeix, quins són els signes d’alerta que poden indicar que alguna cosa no va bé, i quines opcions diagnòstiques i terapèutiques existeixen davant d’aquesta urgència veterinària.

Què és la peritonitis en gossos i gats?

La peritonitis és la inflamació del peritoneu, com hem comentat, que és la membrana que recobreix internament la cavitat abdominal i envolta la majoria d’òrgans que s’hi troben, com el fetge, l’estómac, els intestins i la bufeta.

Quina funció té el peritoneu?

El peritoneu compleix diverses funcions essencials, com ara:

  • Protecció i suport dels òrgans abdominals.
  • Producció de líquid peritoneal, que permet que els òrgans es desplacin entre si sense fricció.
  • Defensa immunitària, ajudant a prevenir infeccions dins de l’abdomen.
  • Intercanvi de líquids i substàncies, participant així en l’equilibri intern.

Quan aquesta membrana s’inflama, ja sigui per infecció bacteriana, perforació intestinal, ruptura d’un òrgan, traumatisme o complicació quirúrgica, es desencadena una resposta inflamatòria intensa.

Per què pot evolucionar ràpidament cap a sèpsia?

La cavitat abdominal conté òrgans amb una alta càrrega bacteriana, especialment l’intestí. Si es produeix una perforació o contaminació de l’abdomen, pot derivar en una infecció abdominal greu. Això pot evolucionar cap a sèpsia, una reacció sistèmica greu que pot provocar xoc, insuficiència multiorgànica i posar en risc la vida de l’animal en poques hores si no es tracta de manera urgent.

Aquest estat pot desenvolupar-se a causa de:

  • Els bacteris es poden disseminar ràpidament.
  • S’allibera una gran quantitat de toxines.
  • L’organisme activa una resposta inflamatòria massiva.

Diferències generals entre gossos i gats

Tot i que la peritonitis és greu en ambdues espècies, hi ha algunes diferències clíniques:

  • Gossos: solen presentar signes més evidents com dolor abdominal marcat, febre, vòmits i decaïment intens.
  • Gats: sovint mostren símptomes més inespecífics o subtils, com apatia, pèrdua d’apetit o febre lleu, cosa que pot endarrerir el diagnòstic.

En tots dos casos, es tracta d’una emergència veterinària que requereix un diagnòstic ràpid, hospitalització i, en molts casos, tractament quirúrgic.

Tipus de peritonitis en gossos i gats

Peritonitis sèptica

És la forma més greu de peritonitis perquè no només hi ha inflamació, sinó també infecció activa, la qual cosa desencadena una resposta inflamatòria intensa i generalitzada en l’organisme.

Contaminació bacteriana abdominal

Quan el contingut intestinal o material infectat entra en contacte amb la cavitat abdominal:

  • S’alliberen bacteris i toxines.
  • El sistema immunitari respon de manera massiva.
  • Es produeix acumulació de líquid inflamatòria i infecció dins de l’abdomen.
  • L’abdomen, que en condicions normals és estèril, es converteix en un foc infecciós de ràpida progressió.

Risc de sèpsia i xoc sèptic

La peritonitis sèptica és una emergència veterinària crítica que requereix diagnòstic immediat, estabilització intensiva i, en la majoria dels casos, cirurgia urgent. Si la infecció no es controla ràpidament:

  • Els bacteris poden passar al corrent sanguini.
  • Es desencadena sèpsia, una resposta inflamatòria sistèmica greu.
  • Pot evolucionar a xoc sèptic, amb caiguda de la pressió arterial, insuficiència multiorgànica i alt risc de mort.

Peritonitis no sèptica

La peritonitis no sèptica en gossos és la inflamació del peritoneu sense que hi hagi una infecció bacteriana primària a la cavitat abdominal. En aquests casos, la causa és química o inflamatòria, no infecciosa.
Aquestes substàncies provoquen una resposta inflamatòria intensa, amb dolor abdominal marcat, acumulació de líquid i alteració de l’estat general del gos:

  • Bilis, per ruptura de la bufeta biliar o de les vies biliars.
  • Suc pancreàtic, en casos de pancreatitis greu o lesió del pàncrees.
  • Orina, després d’una ruptura de la bufeta (uroperitoneu).
  • Contingut gàstric o intestinal, inicialment no contaminat.

Tot i que inicialment no hi hagi bacteris, la peritonitis no sèptica pot complicar-se i transformar-se en sèptica si es produeix una contaminació secundària, per la qual cosa també es considera una situació greu que requereix atenció veterinària immediata.

Peritonitis en gossos

Causes de la peritonitis en gossos

La peritonitis en gossos pot tenir múltiples orígens, però en la majoria dels casos està relacionada amb la sortida de contingut contaminat o irritant cap a la cavitat abdominal.

Aquestes són les causes més freqüents:

  1. Perforació intestinal per cossos estranys. Els gossos poden ingerir objectes -ossos, joguines, teles, espigues…- que lesionen o perforen l’intestí. Quan es produeix una ruptura, el contingut intestinal, ric en bacteris, s’allibera a l’abdomen i pot desencadenar peritonitis sèptica.
  2. Pancreatitis. En casos greus de pancreatitis, els sucs pancreàtics poden filtrar-se o provocar una inflor intensa en els teixits propers, donant lloc a una peritonitis química o inflamatòria, que pot complicar-se.
  3. Ruptura de vísceres abdominals. La ruptura de l’estómac, intestí, bufeta biliar o bufeta urinària (uroperitoneu) permet que el seu contingut passi a la cavitat abdominal, generant inflamació greu i infecció.
  4. Tumors abdominals. Alguns tumors poden ulcerar-se, necrosar-se o trencar-se, provocant sagnat intern o contaminació abdominal que deriva en peritonitis.
  5. Traumatismes. Cops forts, atropellaments o caigudes poden causar lesions internes i ruptures d’òrgans, afavorint l’aparició de peritonitis.
  6. Piometra. En femelles no esterilitzades, la ruptura d’un úter amb infecció –piometra-, pot alliberar pus i bacteris a l’abdomen, originant una peritonitis sèptica greu.
  7. Isquèmia intestinal. Quan una part de l’intestí perd el seu reg sanguini per torsió, obstrucció o trombosi, el teixit pot necrosar-se i perforar-se, permetent la sortida de bacteris i desencadenant una inflamació abdominal greu.

En tots els casos, la peritonitis és una urgència veterinària que requereix diagnòstic ràpid i tractament immediat, ja que pot evolucionar amb rapidesa cap a sèpsia i compromís vital.

Causes de la peritonitis en gats

La peritonitis en gats pot aparèixer per diversos motius i, igual que en gossos, sol ser una urgència veterinària greu.

Les causes més freqüents són:

  1. Peritonitis infecciosa felina (PIF). És una malaltia viral causada per la mutació del coronavirus felí que provoca inflamació del peritoneu i acumulació de líquid. És una de les causes més comunes de peritonitis en gats.
  2. Traumatismes abdominals. Cops, caigudes o accidents poden provocar ruptura d’òrgans interns, sagnat o inflamació, donant lloc a peritonitis.
  3. Perforacions digestives. La ingestió de cossos estranys, úlceres gàstriques o intestinals poden perforar el tracte digestiu, alliberant contingut intestinal a l’abdomen i generant peritonitis sèptica.
  4. Complicacions quirúrgiques. Després de cirurgies abdominals, pot produir-se contaminació accidental de l’abdomen o filtració de líquids orgànics, provocant inflamació del peritoneu.
  5. Processos inflamatoris greus. Malalties com pancreatitis greu, colecistitis o infeccions abdominals intenses poden originar peritonitis química o inflamatòria, encara que inicialment sense infecció bacteriana directa.
  6. Piometra. Com en el cas de les gosses, en gates no esterilitzades, la ruptura d’un úter amb infecció -piometra- pot alliberar pus i bacteris a l’abdomen, originant una peritonitis sèptica greu.

En tots els casos, la detecció precoç i el tractament immediat són fonamentals per millorar el pronòstic i evitar complicacions greus com la sèpsia o el xoc.

Símptomes i tractament de la peritonitis en gossos i gats

La peritonitis provoca signes clínics greus que reflecteixen inflamació abdominal i compromís sistèmic.

Entre els símptomes més freqüents es troben:

  • Dolor abdominal intens.
  • Abdomen rígid o distès.
  • Febre o, en casos greus, hipotèrmia.
  • Letargia extrema.
  • Vòmits.
  • Anorèxia o pèrdua d’apetit.
  • Dificultat respiratòria.
  • Signes de xoc en fases avançades, com pal·lidesa, debilitat o col·lapse.

Aquests símptomes requereixen atenció veterinària immediata, ja que la peritonitis pot evolucionar ràpidament i comprometre la vida de l’animal.

Com saber si el meu gos té peritonitis?

S’ha de portar la mascota a urgències veterinàries sense demora si s’observa:

  • Abdomen molt rígid o inflat.
  • Vòmits constants o amb sang.
  • Letargia extrema o col·lapse.
  • Dificultat respiratòria o signes de xoc.

La detecció precoç i el tractament ràpid són fonamentals per augmentar les possibilitats de recuperació de la peritonitis.

Diagnòstic de la peritonitis en gossos i gats

Detectar la peritonitis requereix una combinació d’exploració clínica, proves d’imatge i anàlisis de laboratori, ja que els seus símptomes poden ser similars als d’altres malalties abdominals greus.

  1. Avaluació clínica. El professional veterinari realitzarà una exploració abdominal per detectar dolor, distensió o rigidesa, així com una valoració de l’estat general, la freqüència respiratòria, el pols i la temperatura, a més de l’observació de possibles signes de xoc o deshidratació.
  2. Anàlisi de laboratori. Hemograma i bioquímica per identificar inflamació, infecció o alteracions renals o hepàtiques. Anàlisi del líquid peritoneal -paracentesi-, que permet classificar-lo com a transsudat, exsudat, hemoperitoneu, biliperitoneu, quilós o uroperitoneu. També es pot realitzar cultiu bacterià del líquid si se sospita infecció, per determinar el tractament antibiòtic.
  3. Proves d’imatge. Es realitzaria ecografia abdominal, que permet avaluar líquid lliure, òrgans lesionats, abscessos o tumors, i radiografies, que poden detectar cossos estranys, aire lliure per perforació intestinal o masses abdominals.

El diagnòstic precoç permet identificar la causa subjacent i planificar un tractament adequat, que sovint inclou hospitalització, fluïdoteràpia, antibiòtics i, en molts casos, cirurgia.

Tractament de la peritonitis en gossos i gats

  • El tractament de la peritonitis en gossos i gats requereix atenció immediata i maneig intensiu, ja que es tracta d’una emergència veterinària greu.
  • L’hospitalització intensiva permet una supervisió constant dels signes vitals, de l’evolució clínica i de la resposta al tractament, controlant possibles complicacions com el xoc o la deshidratació.
  • La fluïdoteràpia és fonamental per reposar líquids i electròlits, mantenir la pressió arterial, la perfusió dels òrgans i l’equilibri hidroelectrolític. En casos de peritonitis sèptica, s’administren antibiòtics d’ampli espectre, ajustant-los segons els resultats de cultiu i sensibilitat bacteriana si cal.
  • El control del dolor mitjançant analgèsia és clau per millorar el benestar de l’animal i facilitar la seva recuperació.
  • S’ha de proporcionar suport nutricional, mitjançant dieta líquida, nutrició assistida o alimentació parenteral, segons l’estat del pacient, especialment si no ingereix aliments pel seu compte.
  • Així mateix, s’ha de proporcionar antibioteràpia d’ampli espectre un cop presa la mostra del líquid peritoneal, permetent processar el cultiu sense la influència de cap antimicrobià.

Un enfocament integral i ràpid augmenta significativament les possibilitats de recuperació, tot i que el pronòstic dependrà de la gravetat de la malaltia, de la causa subjacent i de la rapidesa amb què s’iniciï el tractament.

En molts casos de peritonitis, especialment la peritonitis sèptica o per perforació d’òrgans, la cirurgia és fonamental per salvar la vida de l’animal. La cirurgia, combinada amb tractament veterinari intensiu, és clau per controlar la infecció, reparar els danys i millorar les probabilitats de recuperació completa en gossos i gats amb peritonitis.

Quan és necessària la cirurgia?

La cirurgia és imprescindible quan:

  • Es produeix perforació intestinal o gàstrica.
  • Hi ha ruptura d’òrgans abdominals: bufeta, vesícula biliar, úter.
  • Per presència de cossos estranys o material contaminant a l’abdomen.
  • En presència d’abscessos o acumulació de líquid infecciós que no pot resoldre’s només amb tractament mèdic.

El temps de recuperació després d’una operació per peritonitis depèn de la gravetat del quadre, de la causa subjacent i de la resposta individual de l’animal al tractament. En casos greus o amb complicacions postoperatòries, la recuperació completa pot allargar-se diversos mesos, però amb cures adequades, la majoria de gossos aconsegueixen recuperar una bona qualitat de vida.

Peritonitis en gats

Pronòstic i seqüeles de la peritonitis en gossos i gats

El pronòstic de la peritonitis depèn de la causa, de la rapidesa del diagnòstic i de la resposta al tractament, i pot variar significativament entre gossos i gats.

Pronòstic segons el tipus:

  • En el diagnòstic de peritonitis sèptica. És la forma més greu, amb alt risc de sèpsia i complicacions sistèmiques. Requereix cirurgia i tractament intensiu. És causada per infecció bacteriana i presenta una alta mortalitat si no es tracta ràpidament.
  • En el cas de peritonitis no sèptica. Sol tenir un pronòstic més favorable si es detecta a temps i es controla la causa subjacent: bilis, orina, sucs pancreàtics. Presenta inflamació sense infecció directa, generalment d’origen químic o traumàtic, amb millors taxes de recuperació que la sèptica.

Factors que empitjoren el pronòstic:

  • Retard en el tractament. Com més tard es realitzi la intervenció, més gran és el risc de complicacions greus.
  • Sèpsia. Per infecció sistèmica que pot provocar fallida multiorgànica.
  • Malalties concurrents. Per patologies ja diagnosticades com cardíaques, hepàtiques o renals, ja que augmenten la gravetat i compliquen la recuperació.

En general, un diagnòstic precoç, maneig intensiu i tractament adequat són essencials per millorar les possibilitats de recuperació de gossos i gats amb peritonitis.

Després de superar un episodi de peritonitis, alguns animals poden presentar conseqüències a llarg termini que afecten la seva salut i qualitat de vida.

Entre les seqüeles més freqüents es troben:

  • Adherències abdominals: bandes de teixit cicatricial que poden unir òrgans i causar obstruccions o molèsties.
  • Trastorns digestius crònics: diarrea, vòmits o intoleràncies alimentàries persistents.
  • Dolor abdominal persistent: molèsties recurrents que requereixen maneig del dolor a llarg termini.
  • Risc de recaigudes: la inflamació o infecció residual pot reaparèixer si no es controla correctament.
  • Alteracions del trànsit intestinal: restrenyiment, obstruccions parcials o canvis en la motilitat intestinal.

Un seguiment veterinari continu i el control de l’estat general són fonamentals per detectar complicacions a temps i mantenir la qualitat de vida de la mascota.

Prevenció de la peritonitis en gossos i gats

Encara que no sempre és possible evitar la peritonitis, es poden aplicar mesures preventives per reduir el risc i protegir la salut de gossos i gats:

  1. Control precoç de pancreatitis i cossos estranys: detectar i tractar a temps problemes digestius, inflamatoris o la ingestió d’objectes que puguin perforar l’abdomen.
  2. Cures postquirúrgiques adequades: seguir al peu de la lletra les indicacions veterinàries després de qualsevol cirurgia abdominal, incloent-hi neteja de ferides, control de drenatges i medicació.
  3. Revisions veterinàries periòdiques: les visites regulars permeten detectar signes primers d’inflamació, infecció o complicacions abans que evolucionin cap a peritonitis.

Aquestes mesures ajuden a minimitzar els riscos, millorar la recuperació i mantenir la salut abdominal de gossos i gats.

La peritonitis en gossos i gats és una emergència veterinària greu que pot evolucionar amb rapidesa cap a complicacions potencialment mortals, com la sèpsia o la fallida multiorgànica. El seu pronòstic depèn en gran manera de la detecció precoç i del tractament oportú. Cal acudir al veterinari de manera immediata davant de qualsevol símptoma de dolor abdominal, vòmits, distensió o letargia extrema. Un enfocament ràpid i professional marca la diferència en la salut i el benestar de les nostres mascotes.

En cas de dubtes que revesteixin urgència, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any, tant en horari nocturn com en festius. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon. +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari