El parvovirus caní o parvovirosi és una malaltia infecciosa, de tipus vírica, greu i potencialment letal. Per tant, davant de qualsevol sospita, és imprescindible acudir de forma inmediata al vostre centre veterinari.

En aquest article, a SURvet us parlarem del parvovirus en gossos, els seus símptomes i diagnòstic i el seu tractament.


Què és el parvovirus caní?

Aquest tipus de virus també pot afectar els gats, però en aquest article parlarem específicament del parvovirus que pot afectar els cadells de gos a partir de les quatre setmanes de vida, encara que també pot afectar gossos adults sans encara que immunodeprimits que no hagin estat vacunats contra el virus.
Algunes races de gos, com el Rottweiler, tenen més dificultat en elaborar anticossos, per la qual cosa han de tenir més revacunacions que altres races.

El Parvovirus és contagiós?

El Parvovirus es contagia mitjançant contacte oral/nasal directe d’un gos infectat a un altre gos, a través de la femta de gossos infectats amb el caní parvovirus (CPV) i també via intrauterina, és a dir, de mare infectada amb el virus a cadells durant l’embaràs. El virus també pot estar present en superfícies i objectes que hagin estat en contacte amb la femta contagiada i altres animals, com rosegadors i insectes, poden ser vectors de transmissió del parvovirus caní.

El CPV (Caní Parvo Virus) és considerat un virus molt contagiós i té un període d’incubació curt (entre cinc i deu dies). Un cop es produeix el contagi, el virus té afinitat pels òrgans en què hi ha un recanvi molt actiu de cèl·lules, com el sistema digestiu, el que provocarà enteritis i diarrea, el sistema cardiovascular (provocant miocarditis, de vegades fulminant), medul·la òssia, sistema respiratori, etc. Posteriorment, i a conseqüència del procés infecciós/inflamatori que el virus provoca, es poden acabar afectant altres òrgans, la qual cosa pot conduir a la mort del cadell.

Quins símptomes produeix el parvovirus?

Els símptomes que poden aparèixer a causa del contagi del Parvovirus, que en general atacarà primerament al teixit limfàtic i a l’intestinal, són:

  • Diarrea (que sol anar acompanyada d’hemorràgia).
  • Vòmits.
  • Febre.
  • Falta de gana i decaïment.
  • Apatia i/o letargia.
  • Depressió.
  • Pèrdua de pes.
  • Dolor a la palpació de l’abdomen.
  • En casos més greus, deshidratació (més o menys severa, ja que el virus afecta el tracte intestinal) i mort del pacient.

En algunes ocasions la malaltia pot donar-se sense que es presentin necessàriament símptomes, per exemple en el cas de gossos adults que la contrauen, més resisteixes a la malaltia.

El virus actua lesionant les cèl·lules de l’epiteli intestinal i és habitual que aquestes lesions afavoreixin que els bacteris que normalment estan presents en la flora intestinal derivin al torrent sanguini i provoquin una infecció bacteriana generalitzada, derivant en un xoc sèptic o endotòxic, que pot anar acompanyat d’una coagulació intravascular disseminada (CID).

La gravetat dels símptomes en el cadell dependrà del seu estat immune, la seva edat, el nombre de vacunes per prevenir el contagi del “parvo” que se li hagin administrat i la quantitat de virus a la qual hagi estat exposat, a més de la raça del cadell, ja que hi ha races que, genèticament, són menys propenses a respondre satisfactòria ment als tractaments (Doberman Pinschers, Rottweiler, Pastor Alemany …).


Parvovirosi canina. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Parvovirosis_canina

Diagnòstic del Parvovirus

Els símptomes clínics presents en gossos infectats amb Parvovirus solen ser molt indicatius d’aquesta malaltia, però el diagnòstic es confirma mitjançant analítica en sang (disminució de nombre de leucòcits / limfòcits en sang que són les cèl·lules de la defensa davant d’infeccions), encara que també es pot testar la detecció del parvovirus en una prova ràpida d’antígens en la femta de l’animal. Aquesta prova pot oferir falsos negatius durant els 3-4 dies posteriors a la infecció, ja que en aquesta fase no s’excreta el virus. Aquesta excreció es produeix al voltant del dia 8-10; llavors serà més fàcil obtenir el diagnòstic a través de test d’antígens, que requerirà confirmació definitiva mitjançant PCR.

Durant el tractament, serà necessari realitzar diferents proves hematològiques i bioquímiques per controlar l’evolució del pacient, a més d’altres proves diagnòstiques, si s’ha produït afectació del cor, pulmons o medul·la òssia.

Com tractem el Parvovirus?

Abordarem els casos de Parvovirus en funció de la gravetat del quadre del pacient, combatent la deshidratació i les complicacions que poguessin derivar d’aquesta, com el xoc endotòxic o hipovolèmic. A més serà necessària teràpia antibiòtica i, com hem esmentat anteriorment, monitoratge de l’analítica sanguínia que ens ajudi a valorar l’evolució del procés i l’estat dels pacients.

Cura i Teràpia

La teràpia indicada, a més, serà:

  • Fluïdoteràpia endovenosa.
  • Tractament de suport per contrarestar els símptomes.
  • Suport nutricional (enteral o parenteral, segons el que permeti la gravetat del cas).
  • Controlar l’aparició de complicacions (sobreinfeccions, intussuscepcions intestinals).
  • Controlar la motilitat digestiva i la distensió gàstrica (de vegades es col·loquen sondes nasogàstriques per descomprimir l’estómac i millorar el confort).
  • Plasma / albúmina / sang, segons les necessitats i la gravetat dels pacients.

En funció de la gravetat del cas i de l’evolució, es poden produir complicacions com sèpsia, endotoxèmia (és a dir, presència d’endotoxines en sang) o CID, com hem esmentat abans.

Lamentablement, no hi ha un tractament que combati directament el virus, sinó que el tractament s’enfocarà a pal·liar les conseqüències d’aquest i donar suport al seu sistema immunitari.

Es pot prevenir el Parvovirus?

El Parvovirus no es cura únicament amb medicació o amb remeis casolans. És un virus potencialment letal que pot afectar altres gossos de la casa que convisquin amb el portador.

La millor manera de combatre el contagi del Parvovirus és a través de la vacunació dels cadells, acudint al nostre veterinari perquè ens indiqui quin és el millor moment per fer-ho. A més, uns hàbits que impedeixin l’exposició del cadell a excrements de gossos potencialment contagiats, ajudarà a minimitzar les possibilitats de contagi, com evitar que cadells no acabats de vacunar surtin al carrer o  que interaccionin amb gossos adults vacunats i, per tant, immunitzats.

El parvovirus caní NO es contagia a humans. No obstant això, si no prenem suficients precaucions en relació amb la higiene i evitem el contacte amb la matèria fecal d’altres gossos, el CPV pot resultar mortal a cadells o gossos afectats que compten amb un sistema immunitari feble.

Desparasitar adequadament als nostres animals i vacunar contra la malaltia és l’única manera d’evitar les conseqüències del “parvo”, a més d’altres patologies amb origen parasitari.

A SURvet comptem amb un equip de veterinaris que, en cas que observeu en el vostre cadell símptomes relacionats amb el parvovirus, us atendrà ràpidament. Podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon 934 594 500.

Publiqueu un comentari