La panleucopènia felina -també coneguda com a parvovirosis felina o enteritis infecciosa felina, és una malaltia viral causada per un parvovirus que s’assembla molt genèticament al parvovirus Caní, el qual també provoca una enteritis infecciosa en els gossos.
La panleucopènia és una malaltia molt comuna en els gats, altament contagiosa i sense un bon pronòstic, ja que, en cas de no tractar-se adequadament, té una elevada taxa de mortalitat entre els felins. És important que els responsables de gats en coneguin els símptomes, les mesures preventives i el tractament.
Tot i que els gats joves són els més vulnerables, els gats adults no vacunats es poden veure afectats i també estan en risc de contraure la malaltia.
En aquest article, des de SURvet, us expliquem què és la panleucopènia felina, quins són els seus símptomes, diagnòstic, tractament, entre altres aspectes que ens ajudin a prevenir o combatre aquesta patologia si afecta nostre gat.
Continguts
Què és la panleucopènia felina?
La panleucopènia és una malaltia que és causada pel parvovirus felí (FPV), virus similar al Parvovirus caní i altament resistent, ja que pot sobreviure a l’ambient durant llargs períodes.
El virus s’aprofita de les cèl·lules que s’estan multiplicant a gran velocitat: el timus, el moll de l’òs, la melsa i les criptes de l’epiteli digestiu. Hi ha factors d’estrès com ara paràsits, el deslletament de la mare, etc, que predisposen a la infecció.
S’ha documentat que el FPV ha estat afavorit per altres virus, com el de la Leucèmia felina, el clostridium piriforme i el coronavirus felí. És per això que els animals més susceptibles a patir-lo són animals més joves de l’any, sense la protecció dels anticossos maternals, o que no estan vacunats o estan mal vacunats.
Com es contagia la panleucopènia felina?
El contagi de panleucopènia es produeix arrel, principalment, del contacte directe d’un gat amb fluids corporals d’un felí infectat, com ara saliva, femta i orina. Aquestes són les vies més comunes de contagi:
- Contacte directe amb gats infectats: el virus es propaga quan un gat sa entra en contacte amb un altre que ja té la malaltia, especialment en entorns com ara refugis, colònies felines o domicilis on conviuen diversos gats.
- Exposició a superfícies contaminades: la panleucopènia felina és extremadament resistent a l’ambient. Com hem esmentat anteriorment, el virus pot sobreviure durant mesos en superfícies com terres, gàbies, joguines, llits, plats de menjar i aigua.
- A través d’humans o objectes: les persones poden portar el virus a les mans, roba o sabates si han estat en contacte amb gats infectats o àrees contaminades, i així transmetre’l a gats sans.
- Transmissió materna: Les mares infectades poden transmetre el virus als gatets abans de néixer o a través de la lactància. En aquests casos, els cadells que sobreviuen poden patir hipoplàsia cerebel·losa (malformació del sistema nerviós per manca de desenvolupament del cerebel).
La panleucopènia és una malaltia felina que no afecta els humans. Encara que el virus de la panleucopènia felina és similar al parvovirus caní (que causa la parvovirosi en gossos), els gossos no es veuen afectats per la panleucopènia felina. No obstant això, el parvovirus caní i el felí estan relacionats i tenen símptomes similars a cada espècie, com diarrea, vòmits, febre i pèrdua de gana. Cadascú és específic de la seva espècie, per la qual cosa no es contagien entre gossos i gats.
La vacunació i la prevenció segueixen sent essencials a les dues espècies per evitar aquestes malalties greus.
Quins símptomes pot presentar el meu gat?
La panleucopènia felina pot presentar diferents símptomes, depenent de diferents factors com el temps des del contagi, edat de la mascota, altres malalties actuals…
Alguns dels símptomes més comuns als quals cal estar atent són:
- Vòmits: solen ser freqüents i severs.
- Deshidratació.
- Febre alta.
- Debilitat.
- Pèrdua de gana i pèrdua de pes evident: els gats afectats, deixen de menjar, cosa que pot portar a una ràpida pèrdua de pes.
- Diarrea, de vegades amb presència de sang.
- Apatia i letargia.
El període d’incubació pot variar i ser d’al voltant de 4 dies fins al més típic, d’entre 1 i 2 setmanes. Els primers signes són febre, depressió i pèrdua de la gana. Després diarrea i vòmits. La diarrea pot passar ràpidament a ser hemorràgica. En alguns casos, els cadells poden morir en 12 hores per shock sèptic, deshidratació, hipotèrmia sense quasi presentar símptomes digestius.
Quan s’infecta el moll de l’òs, hi haurà una devallada del glòbuls blancs o leucòcits, doncs és el moll de l’òs qui les fabrica. Els pacients son per tant, susceptibles a la sobreinfecció per bacteris donat que no es poden defensar per manca de cèl·lules protectores (glòbuls blancs).
Si s’observen aquests signes, és fonamental acudir a un veterinari com més aviat millor per a un diagnòstic i tractament adequats, ja que, en casos severs, la panleucopènia pot causar la mort ràpidament, especialment en gats joves o no vacunats. La vacunació (a més de la neteja) és la millor manera de prevenir aquesta malaltia greu.
Prevenció del Parvovirus felí
Mantenir al dia les vacunacions i garantir un ambient net i segur són les mesures clau per prevenir aquesta malaltia als gats.
La prevenció d’aquesta malaltia comença a la vacunació dels gatets a les 6-8 setmanes d’edat, amb reforços anuals. La vacuna contra el parvovirus felí és part de la vacuna triple felina, que també protegeix contra la Rinotraqueïtis viral felina i el Calicivirus felí (coneguda com a grip dels gats).
És essencial portar el veterinari a la nostra mascota, per tenir al dia la cartilla sanitària, en el cas que encara no estigui vacunada. És important evitar introduir nous gats en una llar on hi ha hagut un cas recent de panleucopènia, ja que el parvovirus pot arribar a viure a l’ambient fins a 1 any, per tant, és recomanable esperar fins que l’ambient estigui completament desinfectat.
Les visites periòdiques al veterinari són molt importants per a la detecció primerenca i la prevenció de malalties com la panleucopènia felina. Les revisions de sanitàries de rutina poden facilitar la identificació de qualsevol signe de malaltia a les seves etapes més primerenques.
Diagnòstic i tractament de la panleucopènia felina
El diagnòstic de la panleucopènia felina es farà després de l’avaluació dels símptomes clínics (com febre, vòmits, diarrea, deshidratació i letargia) i la història mèdica del gat. El professional veterinari realitzarà una sèrie de proves diagnòstiques per confirmar la presència del virus:
- Prova d’antígens fecals: s’utilitza un test ràpid (similar al que es fa servir per detectar el parvovirus en gossos) per buscar la presència del virus a la femta del gat. Aquesta prova pot donar resultats ràpids i sol ser força precisa.
- Hemograma complet: una anàlisi de sang pot mostrar una quantitat molt baixa de glòbuls blancs (leucopènia), la qual cosa és característica de la panleucopènia. Això també pot ajudar a avaluar l’estat general de salut del gat i detectar possibles infeccions secundàries.
- PCR (Reacció en cadena de la polimerasa): aquesta prova de laboratori més avançada detecta l’ADN del virus de la panleucopènia en mostres de sang, excrements o teixits. És molt precisa i pot confirmar la presència del virus.
- Ecografia abdominal: en alguns casos, el veterinari pot recomanar una ecografia per veure si hi ha signes d’inflamació als budells o anomalies en altres òrgans.
A més de la prevenció, la detecció precoç és crucial: com més aviat s’iniciï el tractament, millors seran les possibilitats de supervivència.
Tractament de la panleucopènia felina
El tractament de la panleucopènia felina es basarà en els símptomes i el suport al sistema immunitari de la mascota mentre el parvovirus sigui persistent i ajudar a recuperar les pèrdues pels vòmits i les diarrees (fluidoteràpia).
Serà el professional veterinari qui indiqui el tractament a seguir segons les condicions clíniques del gat.
El més important és, després del diagnòstic per part d’un veterinari, seguir les pautes i el tractament indicats pel professional, que pot incloure tractaments de suport i la prescripció de determinats medicaments que ajudaran la nostra mascota a controlar els símptomes i reduir el més possible el curs de la malaltia.
I a més:
- És important mantenir l’entorn net: menjadores, joguines, llits… Cal fer una neteja i desinfecció profunda i constant de les zones i objectes contaminats.
- Si es comparteix llar amb altres mascotes, és essencial mantenir físicament separats les mascotes sanes de les malaltes.
- En cas que els gats sans i no vacunats no estiguin infectats, és necessària la seva vacunació.
- Cal proporcionar una dieta equilibrada i nutritiva per donar suport al sistema immunitari d’un gat malalt. El/la veterinari/ària indicarà quin tipus de dieta és adequada.
- És essencial que el gat tingui accés a aigua fresca a tota hora per prevenir la deshidratació.
Després d’un diagnòstic primerenc evitarem que la malaltia s’agreugi, per això és imprescindible acudir al veterinari com més aviat millor. És molt important que el nostre gat estigui vacunat, mantenint al dia la seva cartilla de vacunes. També hem de mantenir-lo en un entorn segur i controlat per evitar exposicions a aquesta i a altres malalties.
Si després de consultar aquest article creieu que el vostre gat està afectat per aquesta malaltia, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horaris d’urgència. Si el vostre gat necessita atenció veterinària urgent, podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.
Publiqueu un comentari