La pancreatitis és la inflamació del pàncrees. Es desenvolupa quan els enzims que es produeixen i emmagatzemen en el pàncrees s’activen i comencen el “procés de digestió” al mateix pàncrees. Llavors es desenvolupa una inflamació local i sistèmica, derivant en fallada multiorgànica.

A SURvet volem facilitar-vos informació sobre la Pancreatitis, per ajudar-vos a identificar-la!


Què és i quina funció té el pàncrees?

El pàncrees és una glàndula de funcionament dual que està situada a la part anterior de l’abdomen, just sota de l’estómac i al costat de la part superior de l’intestí prim.

El pàncrees compleix dues funcions molt importants:

  • La principal funció endocrina o hormonal del pàncrees és com a responsable de la regulació de sucre en sang a través de la seva producció d’insulina.
  • L’altra funció important del pàncrees consisteix en la producció de productes químics especials -o enzims- que són essencials per a la digestió d’aliments. Normalment, aquests enzims estan inactius al pàncrees, fins que són necessaris durant els àpats. Llavors, els enzims s’alliberen als conductes, desemboquen a l’intestí prim i, un cop allà, s’activen potents químics que descomponen aliments ingerits en petites partícules.

Què causa la Pancreatitis?

En gossos

Un dels factors predisponents és l’obesitat, les dietes amb elevada quantitat de greixos o bé el metabolisme alterat dels greixos (a causa de malalties del sistema endocrí), a banda dels factors que també influeixen en la Pancreatitis en gats.

En gossos no és tan freqüent com en els gats la presència d’Icterícia, és a dir, la coloració groguenca de les mucoses a causa d’un augment de la bilirubina.

En gats

Es tracta d’una patologia bastant habitual en gats, crònica en la majoria de casos, a conseqüència de la inflamació/irritació crònica del sistema digestiu; algunes Pancreatitis poden ser molt severes i comprometre la vida del pacient. En els gats les causes poden ser des d’un trauma abdominal a patologies que afecten el conducte biliar, així com malalties infeccioses.

Pot afectar gats de totes les edats, tot i que els de mitjana a avançada edat són els més vulnerables. En principi, no hi ha més predisposició en funció de la raça.

Quins són els símptomes de la Pancreatitis?

Els signes clínics de pancreatitis són molt variables: apatia, anorèxia, vòmits, dolor abdominal, diarrea, febre, deshidratació… En els gats solen ser més subtils que en el gos.

En gossos solem trobar-nos, característicament, amb l’aparició sobtada d’alguns dels símptomes següents:

  • Vòmits, generalment de color groc a causa de la bilis
  • Molèstia abdominal
  • Pèrdua completa de gana
  • Diferents graus de depressió mental, depenent de la severitat de la condició
  • Excrements líquids
  • Depressió
  • Febre
  • Deshidratació

Els gats, com hem dit anteriorment, poden ser més subtils en la manifestació de la patologia i presenten signes clínics menys específics, com letargia i anorèxia, però també podem trobar-nos amb símptomes lleus com:

  • Depressió mental
  • Pèrdua de la gana
  • Marcatge d’inactivitat
  • Els vòmits poden o no estar presents

En un gat, si existeix obstrucció biliar secundària, també existirà icterícia.

Com podem diagnosticar-ne la causa?

Inicialment realitzarem l’anamnesi del cas, és a dir, conversar amb el propietari del gos o gat per obtenir més detalls sobre el problema. Seguidament farem un examen físic complet del pacient.

Com és habitual, l’anamnesi i l’exploració física ens donaran una base clínica de treball, però serà necessari continuar amb el protocol diagnòstic per a aproximar-nos al diagnòstic definitiu. Recordem que arribar a concretar la causa de la malaltia ens permetrà instaurar un tractament més específic i, per tant, amb majors possibilitats d’èxit.

El diagnòstic de pancreatitis se sospita per la història, signes clínics i un patró suggestiu d’anormalitats en l’analítica. La confirmació del diagnòstic pot ser difícil, però les proves més útils inclouran:

  • Radiografies abdominals, ecografia abdominal.
  • Hemograma, bioquímiques sanguínies, determinació d’enzims pancreàtics en sang.
  • Uroanàlisi, anàlisi coprològic.
  • Rentatge Diagnòstic peritoneal….
  • De vegades, examen i biòpsia quirúrgica.
  • Test de la immunoreactivitat de la lipasa pancreàtica.

Quin és el tractament?

El tractament de la pancreatitis ha de començar tan aviat com sigui possible. Si es pot, s’ha de tractar la causa desencadenant de la pancreatitis, tot i que en la majoria dels casos es considera idiopàtica (és a dir, que té una causa desconeguda).

  • La majoria dels pacients afectats greument, tant gats com gossos, han de ser ingressats per iniciar-se cures intensives, on se’ls col·locarà un catèter intravenós per permetre l’administració intravenosa de líquids, la qual cosa ajudarà a restaurar la pressió arterial normal. També pot ser indicat realitzar una transfusió de plasma.
  • El suport nutricional és crític per a l’èxit dels pacients amb pancreatitis aguda o pancreatitis crònica recurrent, sent més interessant la nutrició enteral (a través de l’aplicació de sondes d’esofagostomia, o jejunostomia per exemple)  que la parenteral (intravenosa).
  • Altres medicaments que poden ser indicats són els antibiòtics, la insulina, certs anticonvulsius, antiemètics i protectors gàstrics contra úlceres, així com medicaments especials per ajudar a restaurar la motilitat normal de l’intestí, maneig del dolor, etc…

En determinades circumstàncies, el pacient que pateix Pancreatitis haurà de passar per cirurgia: per desobstruir el conducte biliar, per tal de biopsiar o eliminar abscessos o bé teixit necròtic. També es prendran mostres de biòpsia de diversos teixits: tot i que el diagnòstic ecogràfic de pancreatitis té una gran especificitat, el diagnòstic definitiu és per biopsia.

Dieta

En el cas dels gossos que han patit Pancreatitis, es prescriurà una dieta Low Fat, és a dir, baixa en greix i elaborada amb ingredients de fàcil digestibilitat.

En gats no és indispensable la dieta baixa en greixos; és més important que la dieta sigui altament digestible i ben tolerada. Si existeix una patologia inflamatòria intestinal recurrent, llavors és més adient una dieta amb proteïnes hidrolitzades o bé amb una única font proteica.

Pronòstic

En resum, no existeix un tractament plenament específic, sí de suport. I aquest implica control hospitalari, fluïdoteràpia i ingesta (si no es produeixen vòmits) de forma extremadament controlada. En certs casos pot requerir-se nutrició parenteral o altres alternatives d’alimentació (tubs d’alimentació, esofagostomia -més freqüent en gats-, jejunostomia…). S’administrarà tractament simptomàtic (i etiològic si es coneix la causa), a més d’una dieta baixa en greix.

Davant d’una Pancreatitis, pot arribar a desenvolupar-se Diabetis Mellitus o requerir enzims pancreàtics sintètics. En tal cas, el pronòstic serà reservat, i pot existir una remissió completa dels símptomes (amb possibles recidives) o bé la malaltia pot avançar de forma fatal.

Les possibles seqüeles de la malaltia poden ser: Diabetis Mellitus insulino-depenent, insuficiència pancreàtica exocrina, pancreatitis recurrents…

Si viviu a Barcelona o us trobeu a la ciutat amb el vostre gos de vacances podeu acudir a SURvet. Al nostre centre veterinari d’Urgències comptem amb el personal especialitzat en veterinària per poder diagnosticar aquesta malaltia i per atendre la vostra mascota ràpidament.

Podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon 934 594 500.

Publiqueu un comentari