Luxació de ròtula en gossos: símptomes, tractament i qualitat de vida

Si el vostre gos, mentre camina, de sobte fa un petit salt i manté una de les extremitats aixecada durant alguns passos, és possible que pateixi una luxació de ròtula. Quan aquesta articulació pateix una lesió, la funcionalitat de l’extremitat del gos es veu afectada de manera visible. Aquesta afecció pot causar molèsties, coixesa intermitent o persistent i, si no es tracta adequadament, pot derivar en problemes més greus a llarg termini, com ara l’artritis.

La luxació de ròtula és un dels problemes ortopèdics més comuns entre els gossos i, tot i que tradicionalment s’ha associat amb races petites, cada cop és més habitual diagnosticar-la en gossos de races grans.

En aquest article, des de SURvet, expliquem què és, quines en són les causes, com afecta una luxació de ròtula als gossos, com es pot detectar i com es pot tractar. A més, oferirem una sèrie de consells que ajudaran a prevenir aquesta i altres afeccions, i que facilitaran que la teva mascota tingui una vida sana i de qualitat.

Què és la luxació de ròtula en gossos? Per què es luxa la ròtula?

La luxació rotuliana en gossos, també coneguda com a luxació de ròtula, és una afecció en què la ròtula es desplaça de la seva posició normal.

Però anem a pams! Què és la ròtula?

La ròtula és un petit os sesamoide -un os incrustat en un tendó- que es troba a la part frontal de l’articulació del genoll, localitzat dins el tendó del quàdriceps. Perquè el moviment de l’extremitat de la mascota sigui òptim, ha d’estar en la seva posició correcta i no patir cap alteració.

La funció principal de la ròtula és actuar com una politja que facilita el moviment d’extensió de la cama. En gossos amb luxació, la ròtula es desplaça fora del seu solc, generalment cap a l’interior –luxació medial- o, menys freqüentment, cap a l’exterior –luxació lateral-.

Les causes de la luxació i, eventualment, de la possible fractura poden ser congènites o adquirides:

  • Congènita -heretada-. Molts gossos neixen amb una predisposició anatòmica que afavoreix la luxació. A mesura que el cadell creix, els ossos i músculs de les potes del darrere poden desenvolupar-se de manera lleugerament desalineada. Això provoca que el potent múscul quàdriceps de la cuixa exerceixi una tracció anormal que desplaça la ròtula fora del solc femoral on hauria d’encaixar. En molts casos, aquest solc no es forma adequadament, és massa superficial i permet que la ròtula es desplaci amb facilitat.
  • Adquirida. En altres casos, la luxació de ròtula es deu a una lesió traumàtica causada per un cop fort, tot i que aquesta causa és menys freqüent.

Quins són els símptomes de la luxació de ròtula en gossos?

Aquests són els símptomes més comuns, tot i que els signes poden variar segons la gravetat del cas:

  • Mantenir aixecada la pota afectada durant alguns passos mentre camina.
  • Els gossos que presenten luxació rotuliana a ambdós genolls solen caminar amb rigidesa i mostrar dificultat per moure’s.
  • Coixesa intermitent o constant en una o ambdues potes del darrere.
  • Petits salts mentre camina, durant els quals el gos aixeca breument la pota afectada.
  • Dolor o sensibilitat al genoll en manipular-lo.
  • Canvis en el comportament com irritabilitat, agressivitat o retraïment que reflecteixen que la mascota està patint dolor.
  • Llepar, mossegar o rosegar constantment la zona del genoll és un altre signe de malestar intens.
  • En els casos més greus, pot haver-hi dificultat per recolzar la pota i fins i tot una deformitat visible.

Diagnòstic. Classificació per graus de la luxació

El diagnòstic de la luxació de ròtula es basa en la història clínica del gos, l’exploració ortopèdica per part del veterinari i el suport d’estudis radiogràfics, per avaluar el grau de luxació i possibles danys associats als ossos o cartílags.

La classificació per graus d’aquesta patologia en gossos ajuda a determinar la gravetat del problema i el tractament més adequat:

  • Grau I: la ròtula pot sortir manualment, però torna al seu lloc per si sola.
  • Grau II: la ròtula es luxa espontàniament i pot quedar-se fora, però es pot recol·locar manualment.
  • Grau III: la ròtula està luxada la major part del temps, tot i que es pot recol·locar, però tendeix a sortir-se de nou.
  • Grau IV: la ròtula està permanentment fora de lloc i no es pot recol·locar sense cirurgia.

Tractament de la luxació de ròtula en gossos

El tractament varia segons el grau de luxació i serà el professional veterinari, després de confirmar el diagnòstic, qui determinarà els passos a seguir:

  • Graus I i II -lleus o moderats-. En alguns casos, es poden tractar amb fisioteràpia, control del pes, suplements articulars i antiinflamatoris si hi ha dolor. En els casos lleus, es pot optar per un enfocament conservador que inclogui l’ús de condroprotectors i sessions de fisioteràpia i rehabilitació per millorar l’estabilitat de l’articulació.
  • Graus III i IV -moderats a greus-. Generalment, es recomana cirurgia per part d’especialistes per corregir l’alineació de la ròtula i estabilitzar l’articulació. En situacions més complexes, el traumatòleg veterinari pot recomanar una intervenció quirúrgica, ja sigui per corregir teixits tous, realitzar modificacions òssies o ambdues.

En alguns casos és possible millorar la qualitat de vida del gos sense recórrer a la cirurgia de la ròtula, especialment si la luxació és lleu —grau I o II— i no causa dolor intens ni coixesa constant.

La luxació de ròtula és dolorosa en gossos?

Sí, la luxació de ròtula en gossos pot ser dolorosa, especialment quan la ròtula es desplaça fora de la seva posició normal i provoca inflamació o irritació a l’articulació.

  • En graus lleus, el dolor pot ser intermitent i més notable després d’activitat física o moviments bruscos.
  • En luxacions més greus o cròniques, el dolor sol ser constant, acompanyat de coixesa, inflamació i dificultat per recolzar la pota.

Tot i això, alguns gossos poden acostumar-se a la luxació i mostrar poca molèstia al principi, cosa que no significa que no hi hagi dany articular.
Per això, és important consultar el veterinari davant qualsevol signe de coixesa o dolor per avaluar i tractar adequadament.

Temps de recuperació i seguiment postoperatori

Si es realitza la cirurgia, és fonamental assegurar un bon postoperatori, amb un repòs adequat i seguiment per part d’un veterinari especialitzat en rehabilitació.
El temps de recuperació després d’una cirurgia per luxació de ròtula en gossos varia segons el grau de la luxació, la tècnica quirúrgica emprada i la resposta individual de la mascota, però en general:

Temps de recuperació:

  • Repòs inicial: 2 a 3 setmanes de repòs estricte amb passejos curts i controlats amb corretja.
  • Recuperació total: normalment s’aconsegueix entre les 6 i 12 setmanes postoperatòries.
  • Activitat normal: es pot reprendre de manera gradual a partir de les 8 setmanes, sempre sota indicació veterinària.

Seguiment postoperatori:

  1. Control del dolor: amb antiinflamatoris i analgèsics prescrits pel veterinari.
  2. Revisions veterinàries: als pocs dies de la cirurgia, i després de manera periòdica -a les 2, 4 i 8 setmanes- per controlar l’evolució.
  3. Fisioteràpia o rehabilitació: en molts casos es recomana per accelerar la recuperació i millorar la funció de l’articulació.
  4. Evitar salts i jocs bruscos: almenys durant les primeres 6-8 setmanes.
  5. Alimentació adequada: per evitar el sobrepès, que pot afectar negativament l’articulació.

És important recordar que aquestes dades són aproximades, ja que els temps de recuperació i els resultats finals dependran de les característiques de cada gos, segons la seva història clínica, edat, mida, entre altres factors.
El pronòstic després de la cirurgia -en cas que sigui necessària- sol ser molt bo, especialment en casos tractats a temps i amb un bon maneig postoperatori.

Quines conseqüències té per al gos? Pronòstic i qualitat de vida

El pronòstic d’un gos amb luxació de ròtula depèn principalment del grau de la luxació, l’edat, l’estat general de salut i si es tria un tractament quirúrgic o conservador.

En els casos crònics, la fricció constant sobre el cartílag pot acabar provocant artrosi, amb un dolor creixent i una coixesa cada cop més evident. A més, l’alteració de la petjada i de la biomecànica del genoll sotmet els lligaments a una tensió excessiva, cosa que pot portar, en alguns casos, a la seva ruptura.

Quins gossos són més propensos a patir aquesta lesió?

És més freqüent en gossos petits amb potes de conformació arquejada, com el Yorkshire Terrier, el Maltès, el Chihuahua o el Boston Terrier. No obstant això, aquesta condició també pot presentar-se en gossos de mida més gran.

Prevenció i cures

Tot i que no sempre es pot evitar la lesió, la prevenció sí que ajuda:

  • Evitar el sobrepès i, en conseqüència, la sobrecàrrega a les articulacions. És important controlar el pes per alleujar alguns dels símptomes de la luxació rotuliana. Això assegurarà que no hi hagi massa pes sobre la cama afectada.
  • Fer exercici de manera moderada i regular, evitant el joc excessiu, mantindrà la mascota en forma i enfortirà els seus músculs i articulacions.
  • Parar atenció a qualsevol signe de coixesa o molèstia i consultar el veterinari si es presenta algun d’aquests símptomes.

Depenent del grau de luxació diagnosticat, pot ser necessari adaptar la rutina d’exercici del vostre gos, reduint les activitats més exigents. No es tracta d’eliminar completament el joc o l’exercici, però sí d’optar per opcions més suaus, com caminar en lloc de saltar.
El professional veterinari podrà orientar sobre el tipus d’activitat física més adequada per a la vostra mascota.

Per què és important evitar superfícies relliscoses?

Evitar superfícies relliscoses és una mesura bàsica per protegir els gossos amb luxació de ròtula, tant si estan en tractament conservador com si es troben en procés de recuperació després d’una cirurgia:

  • Cal prevenir caigudes i relliscades que poden agreujar la luxació o causar recaigudes després d’una intervenció quirúrgica.
  • Reduir la tensió a les articulacions, especialment als genolls.
  • Millorarà l’estabilitat del gos, afavorint una marxa més segura i controlada.

Recomanacions pràctiques a casa:

Aquests cures senzills ajuden a prevenir lesions i a mantenir una millor qualitat de vida per a gossos amb luxació de ròtula:

  1. Col·loqui catifes antilliscants o estores en zones on el gos passi temps, com ara salons i passadissos.
  2. Eviti sòls com rajoles, parquet o marbre sense cobrir.
  3. Es recomana l’ús de mitjons antilliscants o botes especials, si el gos ho tolera.
  4. Assequeu-li bé les potes si veniu molls de l’exterior per evitar que rellisqui.

La importància del control del pes

Controlar el pes del nostre gos, gat o animal de companyia no és només una qüestió d’estètica, sinó un factor fonamental per preservar la seva salut i prevenir una àmplia varietat d’enfermetats.

El sobrepès i l’obesitat en els gossos no només redueixen la seva qualitat de vida i energia diària, sinó que també augmenten significativament el risc de desenvolupar problemes articulars com la luxació de ròtula o la displàsia de maluc, així com malalties metabòliques com la diabetis, problemes cardiovasculars i respiratoris, i fins i tot una menor esperança de vida.

L’excés de pes també agreuja condicions preexistents, ja que sotmet les articulacions i òrgans interns a un esforç addicional. Per això, mantenir una alimentació equilibrada, ajustada a les necessitats específiques de l’animal segons la seva edat, mida, nivell d’activitat i estat de salut, és essencial.
A això s’hi suma la importància d’un estil de vida actiu, amb passejades regulars i jocs que fomentin el moviment sense forçar l’animal, com hem mencionat a l’apartat de «Prevenció i cures» en aquest mateix article.

Un control veterinari periòdic permet detectar a temps qualsevol dolència abans que derivi en problemes majors en la salut de la vostra mascota. La detecció precoç i un diagnòstic adequat de la luxació o ruptura de ròtula són clau per evitar complicacions a llarg termini, com l’artrosi o la ruptura de lligaments. Amb un tractament adaptat al grau de luxació i el suport d’una bona rehabilitació, la majoria dels gossos poden recuperar una bona qualitat de vida.

Si detecta i reconeix algun dels símptomes i sospita que el seu gos pot patir un trencament o luxació de ròtula, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horari d’urgències. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari