La Leishmaniosi canina és una malaltia infecciosa causada pel paràsit protozou Leishmania infantum, per la resposta de l’organisme del gos davant aquesta infecció parasitària. En aquest article, l’equip de SURvet parlarem dels seus símptomes, prevenció i tractament.
Continguts
- 1 Què és la Leishmaniosi canina i i com es transmet
- 2 Quant triga un gos a manifestar els símptomes de la Leishmaniasis des que rep la picada?
- 3 Quins són els símptomes i com es manifesta la malaltia
- 4 Com es diagnostica la Leishmaniasis en gossos?
- 5 Existeixen casos en què se'l gos sigui portador però no es desenvolupi cap malaltia?
- 6 Com es pot prevenir la Leishmaniosi
- 7 Quin és el tractament per a la Leishmaniosi canina
- 8 Quant dura el tractament contra la leishmània?
- 9 Què fer si reapareixen els símptomes?
Què és la Leishmaniosi canina i i com es transmet
El paràsit Leishmania infantum es transmet a gossos a través de la injecció mitjançant picada d’un tipus de mosquit, el flebòtom, encara que també hi ha descrites altres vies de possible infecció. Els humans, els gats, les fures, els llops… també poden contraure la Leishmaniosi, però en aquest article parlarem exclusivament de la Leishmaniosi canina, que és una malaltia amb diferent incidència al nostre país, sobretot en funció de factors ambientals.
A Espanya la Leishmaniasis és endèmica, present en la major part del territori peninsular i Illes Balears.
La Leishmaniosi pot afectar totes les races de gossos, encara que la seropositivitat davant la infecció de L. infantum es va relacionar amb la mida del gos (més incidència en gossos de raça gran respecte a petits) i va ser significativament més alta en gossos més joves (d’edat inferior a l’any) que en gossos més grans.
Un cop el gos és infectat pel paràsit, aquest viu i es reprodueix en els òrgans de l’animal i, en funció del seu estat de salut, la fortalesa del seu sistema immunològic i altres factors, provocarà una afectació sistèmica en l’organisme i comportarà un empitjorament progressiu -més o menys ràpid- de la salut del nostre company de quatre potes.
Quant triga un gos a manifestar els símptomes de la Leishmaniasis des que rep la picada?
Des del moment en què es produeix el contagi arran de la picada i les primeres manifestacions de símptomes poden passar entre 4 i 6 mesos. Si un gos positiu en Leishmania és diagnosticat a temps i se’l sotmet a un tractament al qual respon adequadament per aïllar el paràsit, el pacient podrà gaudir d’una bona qualitat de vida i, fins i tot, morir d’altres causes no relacionades amb la malaltia.
Quins són els símptomes i com es manifesta la malaltia
En el seu estat inicial, la malaltia pot manifestar-se a través de patologies dermatològiques. Aquests símptomes poden anar acompanyats -o no- d’una altra simptomatologia no específica:
- Atròfia muscular.
- Apatia.
- Episodis de febre.
- Excés de llagrimeig, parpelles inflamades.
- Coixesa sense causa aparent.
També poden aparèixer símptomes més específics com:
- Creixement desproporcionat de les ungles (Onicogrifosi).
- Ganglis inflamats / augmentats.
- Alopècia característica (calbes, úlceres) en zones determinades de el cos, com orelles, al voltant dels ulls.
- Primesa i pèrdua de pes sense motiu aparent.
Font: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Leishmaniose-Hund.jpg
Diferents gossos mostraran diferents signes davant la infecció per Leishmania. Alguns individus presentaran símptomes molt evidents i, en canvi, en altres gossos no es presentarà cap quadre clínic sospitós, per tant és imprescindible realitzar analítiques periòdiques específiques (IFI, ELISA, PCR) i/o mitjançant kit ràpid de detecció per descartar el contagi davant la més mínima sospita.
Si la malaltia evoluciona i no és diagnosticada a temps, en el seu estat més avançat, aquesta afectarà òrgans (Leishmaniosi Visceral) com ronyons, melsa i fetge (hemorràgies nasals, patologies renals, engrandiment de fetge, de la melsa…) i es podrà arribar a produir la mort de l’animal. Així doncs, a l’igual que en altres malalties potencialment mortals, la prevenció i el diagnòstic precoç són de vital importància.
Un veterinari, a través d’un examen físic complet, podrà examinar els símptomes, lesions cutànies i prendre mostres de sang per a realitzar proves analítiques, que podran revelar anèmies, nivells alts o baixos de glòbuls blancs, plaquetes o proteïnes en sang i els nivells d’anticossos,… Si la malaltia ja ha començat a afectar el fetge i/o ronyó, també s’han d’observar valors anòmals en diferents paràmetres de l’analítica. Posteriorment es podran realitzar proves addicionals per confirmar que la causa d’aquests canvis és la infecció per Leishmania.
Com es diagnostica la Leishmaniasis en gossos?
La presència de la Leishmania es pot confirmar a través de la detecció d’anticossos presents en l’organisme (proteïnes generades pel sistema immunitari), presència directa del paràsit detectada a través de tècniques de biologia molecular (que a més la quantificaran) o citologies per observar directament el protozou al microscopi o biòpsies de teixits per confirmar la seva presència en aquests (es poden visualitzar al microscopi la presència dels paràsits en lesions cutànies, medul·la òssia, ganglis, i fins i tot a la mucosa rectal).
Existeixen casos en què se'l gos sigui portador però no es desenvolupi cap malaltia?
És important destacar, també, que la presència del paràsit no està relacionada directament amb la manifestació de la malaltia. És a dir, hi ha pacients que poden donar positiu en el diagnòstic sense presentar símptomes de la malaltia. I molts d’ells no la desenvoluparan necessàriament, excepte que aquesta es desencadeni davant, per exemple, una baixada sobtada de defenses i/o problemes amb el seu sistema immunològic.
Com es pot prevenir la Leishmaniosi
Per prevenir al nostre gos davant en contagi de Leishmaniosi podrem de tenir en compte les següents mesures:
1. Repel·lents en forma d’esprai, pipeta, aerosol, collaret…
Es poden aplicar sempre que haguem de romandre o viatjar amb el nostre gos en zones endèmiques -en què hi ha prevalença del mosquit- i consisteixen aplicar directament a la pell del gos substàncies repel·lents que prevenen de la picada del mosquit, per tant de la transmissió del paràsit.
2. Vacuna contra la Leishmania
Es pot administrar a partir dels sis mesos d’edat. És un mètode interessant per prevenir de el contagi a gossos que viuen en zones endèmiques. La vacuna no previndrà la infecció de la malaltia, però si es reduirà el risc de progressió i els signes clínics lligats a aquesta. La vacuna NOMÉS s’ha d’aplicar a pacients prèviament hagin donat negatiu a un test serològic en sang i no garanteix una protecció de el 100%. La seva administració ha d’anar acompanyada de l’ús de substàncies repel·lents.
3. Potenciar la resistència immunitària a través d’un fàrmac
L’últim avenç en la prevenció i tractament de la Leishmaniosi és un fàrmac de formulació especial (Leishguard) el principi actiu del qual és la Domperidona, capaç d’estimular la resposta immune cel·lular, incrementant el potencial leishmanicida dels leucòcits amb capacitat fagocítica, responsables finals de l’eliminació dels paràsits en la prevenció i el tractament de la leishmaniosi canina.
4. Test serològics periòdics
En general, però encara més en gossos que resideixen en zones endèmiques, cal dur a terme tests serològics periòdics (cada sis mesos) per detectar de forma primerenca la malaltia.
Si no optem per CAP mesura de protecció, el risc que el nostre gos sigui infectat augmentarà exponencialment.
Font: https://www.scalibor.es/leishmaniosis-canina/ciclo-de-la-leishmania
Quin és el tractament per a la Leishmaniosi canina
La teràpia indicada per al tractament d’un gos infectat de Leishmaniosi dependrà, evidentment, de la gravetat dels símptomes que presenti i de l’afectació dels òrgans interns i complicacions, com problemes renals o insuficiència renal.
El tractament de la Leishmaniosi canina és farmacològic i es pot complementar amb una dieta específica adaptada al pacient per ajudar-lo a reforçar el seu sistema immunològic (mitjançant antioxidants), que ajudi a la recuperació del pes del gos i que, a més, sigui una dieta que contribueixi a evitar la formació de càlculs renals, efecte secundari d’alguns dels fàrmacs específics per tractar la Leishmania.
Els fàrmacs més usats per tractar les Leishmania són:
- Alopurinol: es tracta d’un fàrmac que s’administra de manera oral cada 12 hores durant 6-12 mesos.
- Antimoniat de meglumina (Glucantime): és un medicament que s’administra de manera injectable cada 12 hores durant 6 setmanes. Hem de tenir cura amb aquest fàrmac, ja que pot ser agressiu per al ronyó. Si el pacient té insuficiència renal, hem de valorar bé els avantatges i inconvenients; la medicació s’haurà d’administrar de manera controlada i, els primers dies, de manera hospitalària, juntament amb l’administració de fluids endovenosos per protegir la funció renal.
- Miltefosina (Milterforan): s’administra de manera oral cada 24 hores durant 4 setmanes.
El veterinari pot pautar Alopurinol + un dels altres 2 fàrmacs en funció de la càrrega parasitària i la salut dels òrgans interns de l’animal. Durant el tractament és important fer les proves diagnóstiques anteriorment citades per assegurar l’èxit del tractament i augmentar o rebaixar la força d’aquest (eliminant algun fàrmac).
En tot cas, quan es detecti i confirmi la malaltia, el tractament ràpidament haurà de conduir a una millora clínica notable, encara que el pronòstic de la malaltia variarà en funció de la situació clínic-patològica del pacient, que es materialitzarà en pronòstic bo per estadis lleus (estadi 1), fins pronòstic dolent per a gossos amb quadre clínic greu i presència d’anticossos mitjans a alts (estadi 4).
Quant dura el tractament contra la leishmània?
Qualsevol pronòstic comportarà un tractament que es perllongarà en el temps un mínim de sis mesos des del moment de la detecció. En el millor dels casos, un gos amb Leishmania es podrà convertir en un pacient crònic que gaudirà d’una bona qualitat de vida, sempre monitoritzant la seva salut per evitar el risc de recaiguda i empitjorament.
És molt complex determinar una esperança de vida per als gossos infectats, ja que aquesta depèn de la seva resposta al tractament, del seu sistema immune i la progressió de la malaltia. Però si aquestes variables són bones, es realitzen els controls periòdics necessaris i s’instaura el tramiento adequat a temps, l’esperança de vida i la seva qualitat de vida també han de ser bones. El pacient podrà fer vida completament normal gràcies a una medicació crònica.
Què fer si reapareixen els símptomes?
Encara que portem una bona pauta de tractament anti leishmania i un pacient es recuperi satisfactòriament d’un episodi, és possible que, en el futur, l’animal pugui recaure. Això no es pot predir amb exactitud ja que depèn de el sistema immune de cada animal; alguns gossos progressaran molt bé i altres no.
Si el nostre animal domèstic és positiu en Leishmania, davant de qualsevol signe que pugui indicar problemes de salut, és recomanable portar-lo ràpidament al veterinari. Serà qui pugui discernir -mitjançant exploració i analítiques- si els signes són causats per Leishmania o altres patologies.
En cas de trobar-nos davant una possible recaiguda, les proves recomanades serien:
- Exploració física exhaustiva: per poder detectar signes externs compatibles amb la malaltia.
- Anàlisi sanguini i bioquímic: per poder detectar anèmies, desajustos en glòbuls blancs (senyal d’inflamació o alt treball immune), insuficiències renals i/o hepàtiques (recordem que són els òrgans que solen veure’s afectats per aquesta malaltia).
- Proteïnograma: es tracta d’una prova de laboratori en la qual es mesuren les immunoglobulines sanguínies. Amb això aconseguim saber de manera precisa si el paràsit s’està reproduint una altra vegada dins el cos del pacient.
- Serologia: detecció dels nivells d’anticossos en sang per a graduar la infecció.
Si el proteïnograma indica que la càrrega parasitària segueix sent baixa, és probable que els signes clínics del pacient tinguin una altra causa, la qual hem de solucionar de forma primària. Si el proteïnograma indica que la càrrega és més alta del que hauria de ser, haurem de tractar la Leishmania primàriament per tal que el tractament dels seus símptomes tingui èxit.
Si teniu un gos que pateix Leishmaniosi o sospiteu que pot estar infectat, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament, sobretot davant de qualsevol emergència veterinaria. Podeu contactar amb el nostre equip veterinari a través del telèfon 934 594 500.
· web by 
