La Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida Felina (SIDA Felí), és una malaltia viral causada pel Virus de la Immunodeficiència Felina (FIV, per les sigles en anglès). Aquest virus afecta el sistema immunològic dels gats, fent-los més vulnerables a infeccions i malalties secundàries.

Es tracta d’un virus específic de l’espècie i els gats que viuen amb la malaltia no es poden transmetre als propietaris. Es tracta d’una malaltia important, però els felins que la pateixen poden viure durant molts anys amb la cura adequada.

Què és la Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida Felina? Quins símptomes presenta i quines són les etapes de progressió? Es pot prevenir? En aquest article, l’equip de SURvet expliquem tot el que necessiteu saber sobre aquesta afecció i aportarem informació per aclarir els vostres dubtes.

Què és la immunodeficiència viral felina?

El FIV és un retrovirus que ataca les cèl·lules del sistema immunològic del gat, debilitant-ne les defenses i deixant el felí exposat a diverses malalties. Tot i que es compara amb el VIH en humans, és important aclarir que el FIV és específic dels gats i no es pot transmetre a persones o altres espècies, com hem assenyalat anteriorment.

Com es transmet?

La principal via de transmissió és a través de mossegades profundes, generalment en baralles entre gats. La presència del virus a la saliva dels gats contagiats és molt alta i una simple mossegada pot ser suficient per contraure la malaltia. També es pot transmetre de mare a cria durant el part o la lactància, fins i tot si els gatets neixen sans, encara que aquesta via és menys comuna.
La convivència entre gats sans pot ser un factor de risc. Encara que el virus no es propaga amb el contacte casual o l’ús compartit de plats i caixes de sorra, sí es pot contagiar per llepat, ja que, els felins que viuen junts, interaccionen de diverses maneres entre ells: no cal que es barallin i es produeixin ferides.

Símptomes de la immunodeficiència felina

Els gats infectats poden romandre asimptomàtics durant anys abans de mostrar signes de la malaltia.

Quan apareixen símptomes, poden incloure:

  • Pèrdua de pes progressiva.
  • Infeccions recurrents -respiratòries, dermatològiques, urinàries, …-.
  • Inflamació de genives -gingivitis- i problemes dentals.
  • Febre intermitent.
  • Letargia, debilitat i apatia.
  • Problemes neurològics en els casos més avançats.

Etapes de la immunodeficiència vírica en gats i la seva progressió

La immunodeficiència vírica felina segueix un curs progressiu en l’organisme del gat. Tot i que alguns felins poden viure llargs anys sense símptomes greus, la malaltia travessa diverses etapes que afecten el seu sistema immunològic i benestar general.

A continuació, analitzem les etapes del FIV i la seva evolució als gats infectats:

  1. Infecció aguda. Aquesta és la fase inicial, que ocorre en les primeres setmanes o mesos després de la infecció. El virus comença a replicar-se i es dissemina pel cos a través del sistema limfàtic.
    Símptomes possibles: febre lleu, inflamació dels ganglis limfàtics, pèrdua de gana, letargia.
    Molts gats superen aquesta etapa sense símptomes evidents, cosa que fa que la infecció passi desapercebuda.
  2. Fase asimptomàtica (latència clínica). En aquesta etapa, el virus roman a l’organisme però sense causar signes clínics evidents. Pot durar mesos o fins i tot anys. Durant aquest període, el sistema immunològic es debilita gradualment.
    Característiques principals: no hi ha símptomes visibles, alguns gats poden presentar lleugeres infeccions recurrents, el gat continua actuant amb normalitat.
    Aquesta fase és crucial, ja que encara que el gat sembli saludable, el virus continua replicant-se i danyant el sistema immunològic.
  3. Etapa de malalties secundàries. A mesura que el sistema immunològic es debilita, el gat es torna més susceptible a infeccions oportunistes i altres malalties.
    Símptomes comuns: infeccions recurrents -respiratòries, de pell, digestives, urinàries-, inflamació de genives i malalties dentals, pèrdua de pes progressiva, diarrea crònica, problemes dermatològics -úlceres, abscessos-, febre repetitiva.
  4. Etapa terminal (SIDA felí). A la fase final, el sistema immunològic del gat està severament compromès, i per tant, la seva esperança de vida, cosa que permet que malalties greus i letals es desenvolupin.
    Símptomes avançats: caquèxia -pèrdua extrema de pes i massa muscular-, anèmia greu, malalties neurològiques -descoordinació, convulsions, canvis de comportament-, càncer o malalties autoimmunes, fallada orgànica múltiple.
    Els gats en aquesta etapa requereixen cures pal·liatives i supervisió veterinària constant per mantenir la seva qualitat de vida el major temps possible.

Diagnòstic i tractament de la sida felí

El diagnòstic del FIV es fa mitjançant proves de sang, com ara el test ELISA o el Western Blot, que detecten la presència d’anticossos contra el virus.
És recomanable fer proves a gats nous abans d’introduir-los en una llar amb altres felins.

Tractament i cures del gat amb immunodeficiència felina

No hi ha una cura per a la SIDA felí, però amb cures adequades, els gats infectats poden portar una vida llarga i saludable.

Algunes recomanacions inclouen:

  • Alimentació d’alta qualitat per enfortir el sistema immunològic.
  • Control veterinari regular per detectar i tractar infeccions oportunistes.
  • Evitar l’estrès i proporcionar un ambient tranquil.
  • Mantenir el gat a interiors per prevenir l’exposició a malalties.
  • No vacunar amb virus vius modificats, ja que poden ser riscosos per a gats immunodeprimits.
  • Monitorització de símptomes i tractament primerenc ja que un gat amb FIV pot ser més propens a malalties com gingivitis, infeccions respiratòries i problemes cutanis.

És molt important seguir les pautes del professional veterinari i acudir a totes les revisions que el mateix recomani.

La sida felina es pot prevenir?

La millor manera de prevenir la infecció és evitar que els gats tinguin baralles amb altres felins desconeguts. L’esterilització redueix l’agressivitat i el risc de mossegades.
Si adopteu un gat nou, és aconsellable fer proves abans de permetre el contacte amb altres gats de la llar.

La immunodeficiència vírica en gats es pot prevenir amb pautes de control com:

  • Supervisió de les sortides a l’exterior. Permetre que els gats gaudeixin de l’exterior pot ser beneficiós per al seu benestar, ja que explorar l’entorn els proporciona estimulació i exercici. Tot i això, el risc de contraure el Virus de la Immunodeficiència Felina (VIF) augmenta quan tenen contacte amb altres gats al carrer. No cal restringir completament les seves sortides, però sí que és recomanable supervisar-les. Si compteu amb un jardí, condicionar-lo com un espai segur és una excel·lent opció perquè el vostre gat gaudeixi de l’aire lliure amb menor risc.
  • Esterilització per reduir el risc de contagi. El principal mitjà de transmissió del VIF són les mossegades durant baralles entre gats, com hem indicat anteriorment, especialment a l’època de zel. Els mascles no esterilitzats són més propensos a involucrar-se en conflictes territorials, cosa que augmenta el risc d’infecció. La castració redueix l’agressivitat i el desig de sortir a explorar, disminuint així les possibilitats de contagi. A més, la majoria de les baralles ocorren de nit, de manera que mantenir el nostre gat dins de casa durant aquestes hores pot ajudar a prevenir trobades perilloses.
  • Analítica abans dintroduir un nou gat a casa. Si teniu pensat acollir un nou gat a casa, és fonamental realitzar-li proves per detectar el VIF abans que convisqui amb altres felins. Això és especialment important si el gat prové del carrer o un entorn desconegut. Un diagnòstic previ garanteix la seguretat de tots els gats de la llar i permet prendre mesures adequades en cas de resultat positiu.
  • Ús de menjadores i abeuradors individuals. Si bé la transmissió del VIF a través de la saliva és menys comú que per mossegades, la càrrega viral a la saliva és alta. Per minimitzar qualsevol possible risc de contagi, es recomana que cada gat tingui la seva pròpia menjadora i abeurador, especialment a llars amb múltiples felins o colònies controlades.

Hi ha alguna diferència entre la leucèmia felina i la immunodeficiència felina?

La leucemia felina (FeLV) i la immunodeficiència felina (FIV) estan causades per retrovirus i tenen algunes similituds, hi ha diferències clau en la seva transmissió, símptomes i evolució.

A continuació, reflectim les diferències més importants:

Agent Causant

  • Leucèmia Felina (FeLV): provocada pel virus de la leucèmia felina (FeLV), és un retrovirus que afecta principalment la medul·la òssia i pot causar càncer, anèmia i immunosupressió.
  • Immunodeficiència Felina (FIV): causada pel virus de la immunodeficiència felina (FIV), és un retrovirus que ataca directament el sistema immunològic del gat, debilitant-lo progressivament.

Forma de transmissió

  • FeLV: Es transmet principalment a través del contacte amb saliva, secrecions nasals, sang, orina i femta. Pot encomanar-se mitjançant lamidos, compartint menjadores, abeuradors o en baralles entre gats. També es pot transmetre de mare a cria durant la gestació o la lactància.
  • FIV: Es propaga principalment a través de mossegades profundes durant baralles entre gats. La transmissió per saliva, menjadores o contacte casual és poc comú. També es pot transmetre de mare a cria, encara que és menys freqüent.

Símptomes i evolució

  • FeLV: pot presentar símptomes com pèrdua de gana, anèmia, inflamació de genives, infeccions recurrents, tumors i limfomes. La progressió pot ser ràpida i letal en molts casos.
  • FIV: té una progressió més lenta. Els gats infectats poden viure anys sense símptomes greus. A mesura que la malaltia avança, poden patir infeccions recurrents, pèrdua de pes, gingivitis, problemes neurològics i afeccions cròniques.

Diagnòstic

Ambdues malalties es detecten mitjançant proves de sang específiques (test ELISA i PCR). Es recomana fer proves a qualsevol gat nou abans d’introduir-lo a una llar amb altres felins.

Pronòstic i tractament

  • FeLV: és més agressiva i pot reduir significativament l’esperança de vida del gat. No té cura, però alguns gats poden viure amb qualitat de vida si reben cures adequades.
  • FIV: no té cura, però amb maneig adequat, una dieta equilibrada i control veterinari, els gats poden viure molts anys sense complicacions greus.

Encara que la leucèmia felina i la immunodeficiència felina afecten el sistema immunològic i poden ser mortals, presenten diferències clau en la seva transmissió, progressió i pronòstic. La prevenció mitjançant proves, vacunació contra FeLV i control de baralles entre gats és fonamental per protegir els nostres felins i garantir-ne el benestar.

El FIV és una malaltia progressiva amb una evolució variable. Alguns gats poden viure anys sense complicacions greus, mentre que altres desenvolupen símptomes amb més rapidesa. Un diagnòstic primerenc i una atenció veterinària adequada poden millorar significativament la qualitat de vida del gat infectat, ajudant-lo a viure una vida plena malgrat el virus.

Si detecta algun canvi significatiu al seu gat i reconeix algun dels símptomes de FIV, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà cada dia de l’any en horari d’urgència. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon  +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari