Les hormones tiroides tenen influència sobre el metabolisme de molts òrgans al cos del gos. La deficiència d’hormones tiroides resulta en un decreixement de la taxa metabòlica, que és un índex que determina les necessitats energètiques mínimes per al correcte funcionament d’un organisme. Aquest “desajustament”, pot causar una àmplia varietat de símptomes.Al post d’avui t’expliquem tot sobre l’Hipertiroïdisme caní.
Tot i que els gats també en pateixen, d’Hipotiroïdisme, amb símptomes molt similars als dels gossos, però en aquest post parlarem només d’Hipotiroïdisme en gossos.
Continguts
Què és l’Hipotiroïdisme caní?
L’hipotiroïdisme és la condició clínica causada per la deficiència d’hormona tiroidal. Les hormones tiroïdals (tiroxina, T4 i triiodotironina (T3)) són produïdes per les glàndules Tiroide, que són localitzades al coll, a cada costat de la tràquea.
Les hormones tiroides tenen influència sobre el metabolisme de molts òrgans al cos. La deficiència d’hormones tiroides resulta en un decreixement de la taxa metabòlica, que pot causar una àmplia varietat de símptomes.
Una baixada de la “taxa metabòlica” significa que la velocitat a la qual funcionen les cèl·lules del cos del nostre animal domèstic es troba per sota del normal. Alguns exemples de reducció de la “taxa metabòlica” en els gossos que pateixen Hipotiroïdisme són els següents:
- Baixada de la freqüència cardíaca.
- Funció mental reduïda.
- Baixada de la temperatura corporal.
La reducció de la secreció d’hormones tiroïdals per la glàndula tiroides pot ser causada per inflamació (tiroïditis) o fallada progressiva (atròfia) de la glàndula. En casos menys comuns, els tumors tiroïdals causen hipotiroïdisme.
L’hipotiroïdisme pot ser el problema endocrí més comú a gossos. Les races predisposades a patir hipotiroïdisme inclouen el Golden Retriever i el Dòberman Pinscher, però l’Hipotiroïdisme pot afectar qualsevol raça de gos.
Símptomes de l’Hipotiroïdisme caní
Alguns dels símptomes de mal funcionament de la glàndula Tiroide són:
- Augment de pes.
- Intolerància al fred.
- Letargia.
- Problemes de pell (pèrdua de pèl, canvis al color i qualitat del pèl i predisposició a infeccions de pell).
- Anormalitats al sistema reproductiu i al sistema nerviós (tot i que aquests símptomes es donen menys freqüentment).
L’Hipotiroïdisme és un problema que, afortunadament, un cop es detecta, es pot tractar fàcilment.
Diagnòstic de l’Hipotiroïdisme
Davant els primers símptomes o sospita de què el vostre gos pateix Hipotiroïdisme el veterinari realitzarà l’anamnesi del cas i obtindrà els detalls importants sobre el mateix. Quant de temps fa que existeixen símptomes, l’historial clínic del pacient, etc…
El diagnòstic d’hipotiroïdisme es realitza mesurant la concentració d’hormones T4 total, T4 lliure i TSH en sang. Els pacients hipotiroideus típics acostumen a donar resultats baixos en T4, T4LL i alts en TSH que és l’hormona estimulant de la Tiroide (se segrega més hormona estimulant en un intent de provocar més producció per part de la glàndula, sense èxit). És cada cop menys freqüent que s’utilitzi la suplementació empírica de l’hormona.
La veterinària o veterinari és qui determinarà, basant-se en les proves realitzades, quin és el millor tractament per al pacient. Per això és fonamental acudir a un centre veterinari davant els primers símptomes. Si viviu a Barcelona, podeu adreçar-vos a un hospital veterinari d’urgències com SURvet.
Com es tracten els problemes d’Hipotiroïdisme?
Afortunadament, com hem explicat amb anterioritat, l’hipotiroïdisme caní és un problema que es tracta fàcilment. El tractament consisteix en l’administració d’hormona tiroïdal sintètica una o dues vegades al dia.
- El tractament s’inicia amb dues administracions per dia, una al matí i una a la nit. Quan els símptomes s’han resolt, el tractament pot ser reduït a una dosi per dia en molts gossos.
- Molts pacients requereixen el tractament de per vida. Per resoldre la simptomatologia d’hipotiroïdisme cal esperar algunes setmanes o fins i tot mesos. Passades dues setmanes des de l’inici del tractament es comença a observar un augment del nivell d’activitat i passades vuit setmanes s’observa una pèrdua de pes evident. La resolució total dels problemes de pell pot durar diversos mesos, de fet les primeres setmanes pot apreciar-ne un empitjorament del quadre dermatològic. Si l’animal presenta símptomes neurològics, el procés requereix com a mínim de 8 a 12 setmanes de tractament.
- La suplementació excessiva amb hormona tiroidal normalment causa nerviosisme, pèrdua de pes, augment del consum d’aigua i augment de la quantitat d’orina. Si aquests problemes succeeixen, cal trucar al veterinari per ajustar la dosi.
- Per estabilitzar la dosi terapèutica d’hormona tiroïdal, s’ha de mesurar la concentració sanguínia d’hormona tiroidal 1 o 2 mesos després de començar amb el tractament. Un cop estabilitzada la dosi terapèutica, s’ha de controlar la concentració d’hormones tiroidals en sang mínim un cop a l’any, sempre que la simptomatologia del procés no hagi empitjorat.
Prevenció de l’Hipotiroïdisme caní
Malauradament no hi ha forma de prevenir aquesta malaltia, però el diagnòstic encertat (i a temps) i un tractament adient poden permetre que un gos amb problemes d’Hipotiroïdisme pugui fer una vida gairebé normal. Realitzant, això sí, controls periòdics mitjançant analítiques completes podrem detectar-ne l’aparició, de forma tan precoç com sigui possible. A banda d’aquest problema, unes analítiques periòdiques sempre ajudaran a descartar aquest i altres problemes de salut.
Si sospiteu que el vostre animal de companyia pot estar patint Hipotiroïdisme,
podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon 934 594 500.