Els gossos i els gats són animals homeoterms, que són aquells capacitats per mantenir una temperatura corporal relativament constant. Aquesta es manté independentment de la variació de temperatura del medi que els envolti: són animals de sang calenta i termorreguladors, és a dir, que poden mantenir la seva temperatura corporal en un rang comprès entre els 36 i els 42º C, en funció de l’espècie.
Aquesta temperatura es manté en els seus nivells de normalitat a causa dels processos metabòlics propis de l’organisme del gos o gat, però quan aquests nivells pugen (hipertèrmia) o baixen (hipotèrmia) a rangs crítics, s’activaran automàticament mecanismes metabòlics de resposta per generar calor o desfer-se’n i evitar patir danys importants, fins i tot la mort.

En aquest article, l’equip de SURvet us parlarem de la hipotèrmia en gossos, que és, alguns dels símptomes associats i com afrontar-la clínicament.

Què és la hipotèrmia?

La hipotèrmia es produeix quan hi ha una temperatura corporal per sota del rang normal en el nostre gos.

Com esmentem en el nostre article sobre el Cop de calor en gossos, hem de tenir en compte que la temperatura corporal mitjana normal en gossos és de 38 a 39 °C.

Podem classificar la hipotèrmia en:

  • Hipotèrmia primària, quan l’organisme del nostre gos és capaç de produir una temperatura de calor correcta en condicions ambientals fredes o extremadament fredes, però la seva temperatura corporal descendeix per sota del normal.
  • Hipotèrmia secundària, que es dóna quan els mecanismes de producció de calor corporal no operen de forma correcta a causa d’una malaltia, a una lesió o a causa de medicaments, independentment de les condicions ambientals, que poden ser normals.

La hipotèrmia és perillosa, ja que implica que l’organisme del gos ha d’afrontar una pèrdua de calor corporal més ràpidament del que és capaç de produir-la.


Els gossos petits són més propensos a la pèrdua de calor, ja que tenen més proporció d’àrea superfície-massa corporal. Els pacients amb poca o nul·la mobilitat, febles, malalts… tenen alterades les seves capacitats de termoregulació i no retenen la calor correctament.

Símptomes de la hipotèrmia

Quan la temperatura corporal descendeix per sota dels 34 °C la termoregulació es veu alterada i es poden apreciar rampes, lleugers tremolors i el gos pot començar a buscar calor. En condicions més severes de descens de temperatura corporal, es produirà apatia, es podrà observar una postura corporal forçada, pols i respiració febles i inquietud.

A partir d’aquí, si no actuem ràpidament i ajudem al nostre gos a recuperar la seva temperatura normal, es poden produir una sèrie d’esdeveniments (cessaran els tremolors, es produirà vasodilatació perifèrica, es reduirà dràsticament el ritme metabòlic, es deprimirà el sistema nerviós central (SNC) i això conduirà a una reducció en la resposta de l’hipotàlem)… i tots aquests esdeveniments desencadenaran en més pèrdua de calor i en un empitjorament de la hipotèrmia.

Si la temperatura corporal descendeix fatalment per sota 31 °C, la termoregulació s’aturarà del tot: en aquest cas, si no intervenim ràpidament i acudim a un servei d’urgències veterinàries, la mort és inevitable, especialment si parlem de casos d’hipotèrmia secundària.

Com afrontar la hipotèrmia

Si és imprescindible passejar amb el nostre gos en una situació de fred sever o extrem, en funció de la seva grandària, podrem optar per utilitzar una peça d’abric i botes de protecció per a les seves potes. La Direcció General de Drets dels Animals del Govern d’Espanya ha editat recentment una infografia per orientar els propietaris de gossos sobre les temperatures que poden representar un risc, en funció de la seva mida, tot i que també serà necessari valorar en funció de la raça, constitució i pelatge.

Si tot i la protecció extra, durant un passeig, el nostre gos comença a manifestar símptomes lleus, el més adequat serà tornar a casa (o a un lloc en el qual puguem escalfar) com més aviat millor i l’eixuguem adequadament amb una tovallola o assecador cabell i potes, li emboliquem amb una manta i contactem amb el nostre veterinari, que ens indicarà com procedir.

L’ideal (com en la hipertèrmia) és alterar la temperatura GRADUALMENT, entre 1º-2º per hora, i el procediment per escalfar haurà aturar-se quan la temperatura arribi als 38ºC normals.

Si els símptomes són més severs, haurem d’acudir a centre veterinari perquè s’iniciïn mètodes d’escalfament actius, que a diferència dels passius (cobertes, mantes, tovalloles …) apliquen calor de superfície i ajuden a la hipotèrmia moderada i severa. Cal monitorar aquestes fonts de calor per evitar cremades tèrmiques i controlar l’increment de la pèrdua de calor a causa de la vasodilatació perifèrica.

L’objectiu principal del tractament serà aconseguir escalfar mitjançant mitjans actius, fluïdoteràpia… el pacient fins a arribar a la temperatura normal, monitorant acuradament qualsevol canvi en el sistema cardiovascular i en els fluids corporals del pacient. Aquest control estricte és necessari perquè la fluïdoteràpia agressiva pot augmentar el risc de patir un edema pulmonar, és a dir, que es produeixi una acumulació de líquid en els pulmons.

Davant d’una hipotèrmia severa, es poden presentar diverses complicacions: edema cerebral, edema pulmonar, pneumònia, pancreatitis, hipotensió. Com més ràpid identifiquem, actuem i tractem la hipotèrmia, més possibilitats de recuperació existiran.

En cas que observeu símptomes associats a una Hipotèrmia, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament. Podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon 934 594 500.

Publiqueu un comentari