Hipoalbuminèmia en gossos: causes, símptomes, diagnòstic i tractament

La hipoalbuminèmia en gossos és una alteració clínica que es produeix quan els nivells d’albúmina a la sang són inferiors als valors normals. L’albúmina és la proteïna més abundant del plasma i exerceix funcions essencials per al correcte funcionament de l’organisme, de manera que la seva disminució pot provocar complicacions importants si no s’identifica i es tracta a temps.

La hipoalbuminèmia no és una malaltia en si mateixa, sinó un signe que existeix un problema subjacent que ha de ser investigat pel professional veterinari.

En aquest article, des de l’equip de SURvet, t’explicarem de manera clara i senzilla què és la hipoalbuminèmia en gossos, per què es produeix, quines són les malalties que poden causar-la, quins signes clínics poden alertar-te de la seva presència i quines proves diagnòstiques i opcions de tractament existeixen per abordar aquesta alteració i la malaltia que l’origina.

Què és l’albúmina i per què és tan important?

L’albúmina és una proteïna sintetitzada pel fetge i la més abundant del plasma sanguini. Exerceix un paper essencial en el manteniment de l’equilibri de líquids dins de l’organisme, a més de participar en el transport de nombroses substàncies i contribuir al correcte funcionament de diferents processos fisiològics.

Entre les seves principals funcions destaquen:

  • Manté la pressió oncòtica de la sang, que és la pressió que evita que el líquid surti dels vasos sanguinis i s’acumuli als teixits.
  • Transporta hormones, medicaments, àcids grassos i altres substàncies per tot l’organisme.
  • Actua com a reserva d’aminoàcids per a diferents processos metabòlics.
  • Contribueix a l’equilibri de líquids entre la sang i els teixits.

Quan els seus nivells disminueixen de manera significativa, poden aparèixer edemes, acumulació de líquid en cavitats corporals i alteracions en el funcionament de diferents òrgans.

Causes de la hipoalbuminèmia en gossos

Existeixen tres mecanismes principals pels quals un gos pot desenvolupar hipoalbuminèmia. Identificar quin d’aquests mecanismes està implicat és fonamental per determinar la causa subjacent i instaurar el tractament més adequat.

Disminució de la producció d’albúmina

L’albúmina es produeix al fetge, com hem assenyalat anteriorment, de manera que les malalties hepàtiques avançades poden reduir-ne la síntesi.

Entre aquestes destaquen:

Pèrdua excessiva d’albúmina

La pèrdua excessiva d’albúmina és la causa més freqüent d’hipoalbuminèmia i es pot produir a través de l’aparell digestiu, els ronyons o com a conseqüència de lesions importants a la pell:

1. Malalties gastrointestinals

Algunes patologies intestinals provoquen una pèrdua de proteïnes cap a l’intestí —enteropatia perdedora de proteïnes—, com ara:

  • Malaltia inflamatòria intestinal (MII). És un trastorn crònic en què l’intestí s’inflama de manera persistent, dificultant l’absorció de nutrients i, en alguns casos, provocant la pèrdua de proteïnes com l’albúmina.
  • Limfangiectàsia intestinal. Es tracta d’una malaltia en què els vasos limfàtics de l’intestí es dilaten i perden proteïnes, com l’albúmina, cap al tub digestiu, provocant una disminució dels seus nivells a la sang.
  • Neoplàsies digestives. Són tumors que es desenvolupen a l’aparell digestiu i que poden alterar el funcionament de l’intestí, afavorint la pèrdua de proteïnes com l’albúmina.
  • Parasitacions greus. Infeccions causades per paràsits intestinals que poden danyar l’aparell digestiu i provocar una pèrdua excessiva de proteïnes, com l’albúmina.

2. Malalties renals

Les malalties glomerulars permeten que grans quantitats de proteïnes passin a l’orina.

Algunes d’aquestes són:

  • Glomerulonefritis. És una malaltia renal en què s’inflamen els glomèruls, les estructures encarregades de filtrar la sang, fet que pot provocar la pèrdua de proteïnes, com l’albúmina, a través de l’orina.
  • Amiloïdosi renal. Es tracta d’una malaltia en què s’acumula una proteïna anormal anomenada amiloide als ronyons, alterant-ne la funció i afavorint la pèrdua de proteïnes, com l’albúmina, a través de l’orina.
  • Síndrome nefròtica. És un conjunt d’alteracions provocat per una malaltia renal que causa una pèrdua important de proteïnes a través de l’orina, fet que pot donar lloc a hipoalbuminèmia, edemes i altres complicacions.

3. Altres pèrdues

També pot aparèixer després de:

  • Cremades extenses.
  • Ferides molt greus.
  • Hemorràgies importants.
  • Exsudats severs.

Pèrdua d’albúmina per manca d’aportació nutricional

És menys freqüent, però es pot presentar en gossos amb:

  • Desnutrició prolongada.
  • Absorció intestinal deficient.
  • Malalties que impedeixen una alimentació adequada durant llargs períodes.

Hipoalbuminèmia en gossos

Símptomes de la hipoalbuminèmia. Quan cal acudir al veterinari?

Els signes clínics depenen tant del grau de disminució de l’albúmina com de la malaltia que la provoca.

Si el gos presenta algun dels següents signes clínics, és important acudir al veterinari al més aviat possible:

  • Pèrdua de pes sense una causa aparent.
  • Apatia o decaïment, amb una disminució de la seva activitat habitual.
  • Pèrdua de la gana o rebuig continuat del menjar.
  • Diarrea o vòmits persistents, especialment si es prolonguen durant diversos dies.
  • Abdomen distès o inflat, que pot indicar l’acumulació de líquid a la cavitat abdominal.
  • Dificultat per respirar, tant en repòs com després d’un esforç lleu.
  • Inflor de les extremitats o aparició d’edemes en altres parts del cos.
  • Debilitat generalitzada o intolerància a l’exercici.

En els casos més greus, la disminució de la pressió oncòtica (la força que manté els líquids dins dels vasos sanguinis) afavoreix la sortida de líquid cap als teixits i les cavitats corporals, comprometent la circulació i el funcionament de diversos òrgans.

Diagnòstic de la hipoalbuminèmia en gossos

Tot i que la hipoalbuminèmia en gossos sol detectar-se mitjançant una anàlisi de sang, el veritable repte consisteix a determinar quina és la malaltia responsable d’aquesta alteració.

Per arribar al diagnòstic, el veterinari pot recomanar diferents proves complementàries, com ara:

  • Hemograma i bioquímica completes.
  • Anàlisi d’orina amb relació proteïna/creatinina urinària.
  • Ecografia abdominal.
  • Radiografies.
  • Anàlisis coprològiques per descartar paràsits.
  • Proves específiques de funció hepàtica.
  • Determinació de vitamina B12 i folat.
  • Endoscòpia i biòpsies intestinals, quan sigui necessari.

Cada pacient requereix un protocol diagnòstic individualitzat segons els seus símptomes, historial clínic, edat…

Tractament de la hipoalbuminèmia en gossos

No existeix un tractament únic per a la hipoalbuminèmia, ja que l’abordatge dependrà de la malaltia que estigui provocant el descens de l’albúmina a la sang.

Un cop identificada la causa, el professional veterinari establirà el tractament més adequat, que pot incloure:

  • Tractament de les malalties intestinals.
  • Teràpia per a patologies renals.
  • Maneig de les malalties hepàtiques.
  • Dietes específiques.
  • Medicaments segons el diagnòstic.
  • Fluidoteràpia ajustada acuradament.

En alguns casos, es poden utilitzar transfusions de plasma o altres tractaments destinats a restaurar temporalment les proteïnes circulants mentre es controla la malaltia de base.

En determinats pacients, també es pot administrar albúmina humana per augmentar els nivells d’albúmina en sang i millorar la pressió oncòtica. Tot i que també es pot recórrer a la transfusió de plasma, com hem esmentat anteriorment, aquesta opció resulta menys eficaç per incrementar la concentració d’albúmina.

En gossos amb hipoalbuminèmia molt severa i compromís clínic, pot ser necessària l’hospitalització per estabilitzar-los i controlar les possibles complicacions.

Pronòstic i qualitat de vida en gossos amb hipoalbuminèmia

El pronòstic d’un gos amb hipoalbuminèmia dependrà de la causa que origini aquesta alteració i de la rapidesa amb què s’iniciï el tractament. Algunes malalties tenen un bon pronòstic si es diagnostiquen a temps, mentre que d’altres requereixen un seguiment continuat.

Detectar la hipoalbuminèmia de manera precoç permet actuar abans sobre la malaltia que la provoca, augmentant les possibilitats de recuperació i afavorint que el gos gaudeixi d’una millor qualitat de vida i d’una major esperança de vida, alhora que es minimitza el risc de complicacions greus.

Es pot prevenir la hipoalbuminèmia en gossos?

No sempre és possible prevenir la hipoalbuminèmia, ja que es tracta d’una alteració secundària a diferents malalties i no d’una malaltia en si mateixa.

Tanmateix, existeixen algunes mesures que poden ajudar a reduir el risc de desenvolupar-la o a detectar-la de manera precoç:

  1. Proporcionar una alimentació completa i equilibrada, adaptada a l’edat, la mida i l’estat de salut del gos.
  2. Mantenir al dia les revisions veterinàries periòdiques, especialment en gossos grans o amb malalties cròniques.
  3. Seguir correctament els tractaments i controls en gossos amb patologies hepàtiques, renals o digestives.
  4. Realitzar una desparasitació interna de manera regular, seguint les recomanacions del veterinari.
  5. Acudir al professional veterinari davant de signes com pèrdua de pes, diarrea persistent, vòmits, apatia o inflor de l’abdomen o de les extremitats.

La detecció precoç de les malalties que poden provocar hipoalbuminèmia és la millor estratègia per iniciar un tractament adequat, prevenir complicacions i contribuir a preservar la qualitat i l’esperança de vida del gos.

 

En conclusió, la hipoalbuminèmia en gossos és una alteració que pot ser indicativa de malalties hepàtiques, renals, digestives o d’altres problemes de salut que requereixen assistència veterinària. Tot i que no constitueix una malaltia en si mateixa, la seva detecció precoç és fonamental per identificar-ne la causa subjacent i instaurar el tractament més adequat. Un diagnòstic precoç i un seguiment veterinari adequat són claus per millorar el pronòstic, prevenir complicacions i afavorir que el gos gaudeixi d’una millor qualitat i esperança de vida.

En cas de dubtes que revesteixin urgència, a SURvet posem a la seva disposició assistència veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que l’atendrà tots els dies de l’any en horari nocturn o de festius. Pot contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari