Igual que en els humans, les hèrnies en gossos són bonys i protuberàncies que s’originen quan es produeix la sortida de la posició habitual del teixit d’algun òrgan. Els símptomes poden variar depenent del tipus d’hèrnia: poden incloure dolor, debilitat, paràlisi, dificultat per orinar o defecar i un bony a la zona afectada.
En aquest article, l’equip de SURvet us parlarem de les malalties associades a una hèrnia i els tipus d’hèrnies més comunes en gossos, com és important buscar atenció veterinària si se sospita d’una hèrnia en un gos i seguir les indicacions de l’especialista a la matèria per garantir la millor possibilitat de recuperació del pacient.
Continguts
Què és una hèrnia en gossos i com es detecta?
Totes les hèrnies tenen una característica comuna: són una “sortida” d’un òrgan o part d’un òrgan cap a una altra estructura, una protuberància del teixit d’algun òrgan del cos, tot i que no totes les hèrnies es perceben a primera vista.
Hèrnies discals, perineals, umbilicals i diafragmàtiques (aquestes quatre són les més habituals), es manifesten a través d’un bony o inflor en alguna part de l’anatomia.
Les hèrnies no són considerades una patologia greu, però són força doloroses i poden provocar problemes de mobilitat. Per tant, és important la seva detecció i tractament primerenc.
Causes i factors del desenvolupament d'hèrnies en gossos
Hi ha diversos factors que poden contribuir al desenvolupament d’hèrnies en gossos, alguns dels quals són:
- Genètica: certes races de gossos, com el bulldog francès i el teckel, tenen una major predisposició a desenvolupar hèrnies discals.
- Trauma: un traumatisme o lesió a l’àrea afectada pot causar una hèrnia.
- Edat: els discos intervertebrals es poden degenerar amb l’edat, cosa que augmenta el risc d’hèrnia discal.
- Obesitat: els gossos obesos tenen un risc més gran de desenvolupar hèrnies a causa de l’augment de pressió a la columna vertebral.
- Càncer: alguns tipus de càncer, com el limfoma, poden causar hèrnies a causa de l’extensió del tumor.
- Malaltia metabòlica: algunes malalties metabòliques, com la diabetis, poden afeblir els teixits i augmentar el risc d’hèrnies.
Com prevenir les hèrnies
És important recordar que no tots els casos d’hèrnies es poden prevenir, però mantenir un pes saludable, evitar lesions i estar atent als canvis en la salut del vostre gos pot reduir el risc de desenvolupar una hèrnia.
Quins són els símptomes?
En funció de la part del cos on es presenti l’hèrnia, els símptomes són molt diversos i compartits amb altres patologies diferents. Alguns dels que més freqüentment es produiran són:
- Inflamació, dolor. Distensió abdominal. Hèrnies abdominals, inguinals.
- Dificultat per respirar. Hèrnies diafragmàtiques.
- Debilitat, apatia, pèrdua de la gana i de l’interès per moure’s.
- Manca de coordinació, pèrdua de sensibilitat en extremitats. Hèrnies discals.
Si sospitem que el nostre gos pot tenir una hèrnia a causa de la presència d’un bony a qualsevol part del seu cos, és recomanable buscar atenció veterinària immediatament i acudir a un centre per fer un diagnòstic i una estabilització.
Quins tipus d'hèrnies són els més freqüents en gossos?
Hèrnia discal en gossos
L’hèrnia discal és una de les patologies neurològiques més diagnosticades en medicina veterinària.
Els discos intervertebrals són coixinets de teixit fibrocartilaginós que es troben entre els cossos vertebrals i permeten la correcta articulació de la columna vertebral. En alguns pacients, aquestes estructures poden patir una degeneració a causa de la pèrdua d’elasticitat natural, cosa que pot portar a la sortida del disc cap al canal medul·lar, causant compressió medul·lar i dany neurològic. És així com es produeix una hèrnia discal.
Aquest tipus d’hèrnia pot afectar gossos de qualsevol raça, morfologia i edat, encara que és més comú en certes races com el Bulldog francès o el Teckel, especialment entre els 2 i els 6 anys. Encara que amb menys freqüència, també poden afectar els gats. Els signes clínics, com hem detallat anteriorment, poden variar des d’episodis de dolor lumbar fins a paràlisi de les extremitats.
Les hèrnies discals es poden tractar de manera conservadora o quirúrgica, i aquesta decisió es basa en diversos factors, principalment la gravetat dels símptomes i l’edat del pacient. També cal tenir en compte altres factors com el temps transcorregut des de l’inici dels símptomes i la presència d’altres patologies associades. La decisió de triar el tractament adequat ha de ser presa en col·laboració amb veterinari especialitzat en medicina veterinària i neurocirurgia.
Hèrnies perineals en gossos
Les hèrnies perineals en gossos són una condició en què una part de l’intestí o la bufeta i fins i tot la pròstata (en gossos mascles) del gos surt a través de l’orifici perineal, que és la zona entre l’anus i els genitals. Aquestes hèrnies són més comunes en mascles i poden ser causades per una debilitat al múscul o teixit del perineu, una lesió o una malaltia.
Els signes clínics poden incloure un bony a la zona perineal, dificultat per defecar o orinar i dolor.
L’hèrnia perineal en gossos és una patologia poc comuna, però és important estar al corrent de la seva existència i símptomes, ja que si el nostre gos la pateix, cal actuar ràpidament per evitar complicacions greus que poden posar en perill la seva vida. Per tant, és important cercar atenció veterinària immediatament si se sospita d’una hèrnia perineal i seguir les indicacions de l’especialista en la matèria.
El tractament pot incloure cirurgia per reparar l’hèrnia i prevenir complicacions. La cirurgia implica la reparació dels músculs i els teixits del perineu, i pot ser necessària la col·locació d’una malla per enfortir la zona.
En alguns casos, es pot recomanar una castració conjuntament amb la cirurgia per reduir la possibilitat de recurrència.
És important seguir les instruccions del veterinari sobre la recuperació i la cura postoperatòria per garantir la millor possibilitat de recuperació del pacient.
Hèrnies umbilicals en gossos
Les hèrnies umbilicals en gossos són una condició en què una part del contingut abdominal surt a través del melic. Sovint es formen durant el part o per causa d’un traumatisme, però també poden aparèixer a qualsevol edat per altres factors. En la majoria dels casos, aquestes hèrnies són inofensives si són petites, si no augmenten de mida i no causen símptomes ni malestar en els gossos.
Sovint es caracteritzen per un bony suau, tou i llis al melic, que pot variar en grandària. En alguns casos, pot sortir contingut abdominal a través del forat a la paret abdominal.
Si l’hèrnia és petita i no causa problemes, els veterinaris solem recomanar esperar fins als sis mesos abans de tractar-la, per permetre que el cadell hagi completat totalment o gairebé completament el creixement. Si aquestes hèrnies augmenten de mida, hi ha el risc que part del contingut abdominal ocupi el sac herniari i s’estranguli, cas en què es converteix en una situació de risc que ha de ser resolta quirúrgicament i d’urgència.
Hèrnies diafragmàtiques en gossos
Les hèrnies diafragmàtiques en gossos i gats són una condició en què una part de l’estómac o els intestins travessa el diafragma, el múscul que separa el tòrax de l’abdomen i protrueix a la cavitat toràcica.
Hi ha 2 tipus d’hèrnies diafragmàtiques: traumàtiques i congènites.
- Les hèrnies diafragmàtiques traumàtiques són causades per un esdeveniment que esquinça el diafragma, com un accident, una caiguda des d’una altura o una lesió per cop, o fins i tot per mossegada penetrant i esquinçadora.
- Les hèrnies diafragmàtiques congènites són presents des del naixement i són causades per un defecte en el desenvolupament del diafragma. El tipus més comú d’hèrnia diafragmàtica congènita és l’hèrnia diafragmàtica peritoneopericàrdica (HDPP), que passa quan hi ha una comunicació congènita entre l’abdomen i el sac pericàrdic. Aleshores una part del contingut abdominal travessa el diafragma i entra al sac pericàrdic que envolta el cor.
En tots dos casos, els símptomes poden incloure dificultat per respirar, fatiga i dolor abdominal.
El tractament per reparar una hèrnia diafragmàtica en gossos i gats és la cirurgia. La intervenció quirúrgica s’ha de fer tan aviat com l’animal estigui estable per rebre anestèsia general.
Els pacients amb dificultat respiratòria greu poden no respirar amb comoditat fins que no se’ls retiri el contingut abdominal. La cirurgia és urgent si l’estómac s’ha herniat a la cavitat toràcica i s’ha distès amb gas, ja que pot impedir que els pulmons s’expandeixin i causar dificultats respiratòries, ia més causar col·lapse circulatori i problemes d’acúmul de toxines a les àrees escanyades .
La reparació quirúrgica sol consistir a entrar a la cavitat abdominal a través de la línia mitjana ventral, tornar els òrgans abdominals a l’abdomen i suturar l’esquinçament del diafragma.
A més, després de la cirurgia i durant el postoperatori, és important monitoritzar l’animal per assegurar-se que es recuperi adequadament i no presenti possibles complicacions com edema pulmonar per reexpansió, efusió pleural, síndrome de reperfusió, reacció inflamatòria sistèmica, etc.
Quin és el pronòstic per al tractament de les hèrnies en gossos?
En general, les hèrnies que es detecten aviat en gossos i es tracten adequadament tenen un millor pronòstic.
Per exemple, les hèrnies inguinals i umbilicals en gossos sovint es poden tractar amb èxit mitjançant cirurgia. El pronòstic a llarg termini per a aquests pacients és generalment bo si es realitza una cirurgia primerenca i se segueix una cura postoperatòria adequada.
D’altra banda, les hèrnies diafragmàtiques poden ser més greus i poden presentar complicacions respiratòries. El tractament d’aquestes hèrnies sol ser la cirurgia, però el pronòstic pot ser menys favorable si l’herniació és crònica o si es presenten complicacions.
En resum, el pronòstic per al tractament de les hèrnies en gossos pot variar depenent del tipus d’hèrnia i de la gravetat de la condició, però en general, les hèrnies detectades d’hora i tractades adequadament tenen un pronòstic millor a llarg termini.
Així, doncs, és important treballar amb un veterinari experimentat per garantir el millor resultat per al vostre company de quatre potes. A SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament i elaborarà un diagnòstic. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500 o visitar la nostra pàgina web per obtenir més informació sobre els nostres serveis i horaris d’atenció.
És important recordar que qualsevol canvi en el comportament o aparença física del vostre gos ha de ser avaluat per un veterinari per garantir la salut i el benestar del seu animal. Si sospiteu que el vostre gos pot tenir una hèrnia, no dubteu a contactar al vostre veterinari per programar una consulta.
· web by 
