L’hepatitis canina i felina és una malaltia que no guarda cap relació amb l’hepatitis humana i que es defineix com qualsevol infiltració de cèl·lules inflamatòries dins del parènquima hepàtic.

L’hepatitis infecciosa canina és una malaltia infecciosa, actualment menys freqüent gràcies a l’eficàcia de les vacunes, encara que sí que se’n donen casos, sobretot en cadells que no han estat vacunats. Qualsevol gos pot contreure hepatitis infecciosa, encara que hi ha races que tenen més risc de patir-la, com el Bedlington Terrier, el Labrador Retriever, el Cocker Spaniel, el Doberman Pinscher, l’Skye Terriery, el Caniche estàndard.

L’hepatitis en gats no és tan freqüent com en gossos, però en felins també és important acudir al veterinari abans que es produeixin complicacions i que es pugui veure afectada la seva salut.

Què és l’hepatítis? Què pot desencadenar la malaltia? Quines són les causes del contagi en cas d’hepatitits infecciosa? Quins símptomes presenta? Té cura? És contagiosa? En aquest article, des de SURvet, a més de resoldre aquests dubtes, explicarem més sobre aquesta malaltia, com combatre-la, com afrontar-la i com prevenir-la.

Què és l'hepatitis? Tipus d'hepatitis en gossos i gats

El significat literal d’hepatitis és la inflamació del fetge. Aquesta inflor pot ser produïda per un virus, tòxics o trastorns autoimmunes. L’hepatitis, tant en gossos com en gats, pot ser greu si no es diagnostica i es tracta a temps. És fonamental fer controls veterinaris periòdics, garantir una dieta equilibrada i evitar l’exposició a toxines. Davant de qualsevol símptoma de malaltia hepàtica (icterícia, vòmits, letargia), consulta immediatament amb un veterinari, que determinarà, després de realitzar les proves diagnòstiques necessàries, quin és l’origen d’aquesta alteració hepàtica.

L’Hepatitits compromet al funcionament correcte del fetge de la nostra mascota. La funció òptima daquest òrgan és vital, ja que realitza funcions importants com emmagatzemar minerals i vitamines o leliminació de substàncies tòxiques de la sang.

De vegades, es poden identificar agents causants dins de les mostres de biòpsia. No obstant això, la causa continua sent desconeguda en molts casos d’hepatitis i colangiohepatitis en gossos i gats.

Factors de risc, com l’envelliment o fins i tot la genètica del nostre gos o gat, contribueixen que sigui relativament fàcil que el fetge pugui patir danys en enfrontar-se diàriament a aquestes substàncies, i l’hepatitis és un dels més greus.

Quines són les causes que un gos o un gat tingui hepatitis?

Les causes per les que un gos o gat té hepatitis, es poden dividir en:

  1. Causes idiopàtiques.
  2. Causes víriques.
  3. Causes bacterianes.
  4. Fàrmacs i toxines.

Causes idiopàtiques

Complex de colangitis felina

El complex de Colangitis felina és un dels trastorns hepato-biliars més comuns en gats. Aquest síndrome s’ha reportat en gossos, però és principalment una malaltia felina. Es divideix en dues categories principals:

  • Colangitis Neutrofílica. La colangiohepatitis aguda o colangitis supurativa-colangiohepatitis és causada per infeccions bacterianes ascendents des de l’intestí a través del conducte biliar. Es caracteritza per una inflamació aguda dels conductes biliars intrahepàtics, sovint acompanyada de pus, que afecta tant el fetge com els conductes biliars.
    El seu pronòstic és generalment bo, si es tracta ràpidament.
  • Colangitis Limfocítica. És una forma crònica de malaltia que sovint es considera una malaltia immune-mediada, sense una causa bacteriana clara. La inflamació es caracteritza per la infiltració predominant de limfòcits, amb afectació crònica del conducte biliar. Es caracteritza histològicament per un infiltrat inflamatori mixt (generalment limfòcits petits, o limfòcits i cèl·lules plasmàtiques) dins de les àrees portals i s’associa amb diversos graus de fibrosi i hiperplàsia dels conductes biliars.
    El promòstic pot ser més reservat, ja que la condició tendeix a ser crònica i pot requerir tractament de per vida.

Hepatitis crònica canina

Es tracta d’una malaltia necroinflamatòria progressiva del fetge, d’origen desconegut, comuna en gossos.

Es creu que té una base immune, però no està clar si és una resposta primària o secundària. A causa de la seva naturalesa crònica i la gran capacitat de reserva del fetge, sovint no es detecta fins que apareix una fallada hepàtica greu i fulminant. No obstant això, gràcies a les anàlisis bioquímiques rutinàries, cada cop es diagnostiquen més casos en estadis inicials asimptomàtics.

Pot afectar animals de qualsevol edat i sexe, tot i que és més freqüent en gosses de mitjana edat i en algunes races amb predisposició genètica. No hi ha proves diagnòstiques específiques, i el diagnòstic final requereix una biòpsia hepàtica. Quan es desenvolupa fallada hepàtica o cirrosi, el pronòstic és desfavorable.

No obstant això, un cop es desenvolupa la fallada hepàtica i/o la cirrosi, el pronòstic és dolent.

Hepatitis reactiva no específica

Es tracta d’un diagnòstic histològic que descriu la resposta del fetge a una varietat de processos patològics extrahepàtics. La lesió es caracteritza per infiltrats inflamatoris generalitzats (habitualment limfòcits i cèl·lules plasmàtiques) en les àrees portals i el parènquima, en absència de necrosi hepatocel·lular. La identificació d’aquesta lesió hauria d’alertar al clínic que és poc probable que el problema sigui específic del fetge i que cal una investigació més profunda del procés patològic subjacent.

Causes víriques

L’hepatitis vírica és poc comuna en gossos i gats. La majoria de les infeccions víriques tenen un pronòstic dolent. La teràpia específica no està disponible o no s’ha avaluat. Per tant, la teràpia simptomàtica i l’atenció de suport són les opcions terapèutiques principals.

Hepatitis canina infecciosa

L’hepatitis canina infecciosa, causada per l’adenovirus caní tipus I, és ara rara gràcies a les vacunes de l’adenovirus tipus II. Afecta principalment gossos joves no vacunats. La gravetat depèn de la resposta immunitària: una resposta dèbil pot ser fatal, mentre que una adequada permet la recuperació o pot conduir a hepatitis crònica. En alguns casos, després de superar la malaltia, poden aparèixer edema corneal i uveïtis anterior.

El diagnòstic es fa identificant cossos d’inclusió característics al fetge durant la primera setmana d’infecció i observant lesions hepàtiques específiques.

Peritonitis infecciosa felina 

La Peritonitis infecciosa felina (PIF), causada pel coronavirus entèric felí, pot afectar qualsevol òrgan, inclòs el fetge. Els gats amb afectació hepàtica solen tenir ALT i AST elevades i desenvolupar hiperbilirrubinèmia amb el temps. Les lesions inclouen necrosi multifocal al voltant de vasos sanguinis i infiltracions de neutròfils i macròfags, amb possibles lesions piogranulomatoses a la càpsula hepàtica.

La immunohistoquímica pot confirmar el virus en biòpsies. Sense tractament antiviral, la malaltia hepàtica és fatal. Si no hi ha tractament definitiu, l’atenció de suport és l’única opció.

Causes bacterianes

Leptospirosis

La leptospirosi, causada per diversos serotips de Leptospira interrogans, afecta sovint els ronyons dels gossos, però pot causar problemes hepàtics en un 20-35% dels casos. Els símptomes inclouen febre, uveïtis, hemorràgies pulmonars i hepatitis aguda o crònica. Els serotips L. icterohaemorrhagiae i L. pomona tenen més risc d’afectació hepàtica, i tot i que els gats són resistents, poden patir lesions hepàtiques en infeccions experimentals.

Els gossos amb afectació hepàtica mostren enzims hepàtics elevats (ALT, AST, ALP), hiperbilirrubinèmia i, en casos greus, fallada hepàtica. El diagnòstic es basa en la sospita clínica i proves serològiques, però els anticossos poden ser negatius a l’inici. Si hi ha sospita amb títols negatius, cal repetir les proves i començar tractament immediatament.

El pronòstic sol ser bo, però els pacients sovint requereixen atenció de suport intensiva, incloent hemodiàlisi en animals amb insuficiència renal oligurica o anúrica. L’afectació pulmonar empitjora el pronòstic.

Bartonellosis

Les espècies de Bartonella, transmeses per artròpodes, poden causar malaltia hepàtica en gossos, especialment Bartonella henselae i Bartonella clarridgeiae. Els símptomes són similars als d’altres hepatitis, però el teixit hepàtic pot mostrar peliosi hepatis i hepatitis granulomatosa, també observades en humans infectats.

El diagnòstic es realitza mitjançant PCR per identificar ADN de Bartonella en biòpsies hepàtiques, ja que les proves serològiques només detecten exposició. L’hepatitis granulomatosa pot tenir altres causes, com infeccions fúngiques o micobacterianes, dirofilariosi, limfoma, histiocitosi o linfangiectàsia intestinal.

Septicèmia

Una causa comuna d’hepatitis en gossos i gats greument malalts és la disseminació de bacteris al fetge, ja sigui per bacterièmia o per translocació des del tracte gastrointestinal. Els bacteris aeròbics més comuns inclouen Staphylococcus spp., Streptococcus spp. i organismes gramnegatius entèrics, mentre que els anaerobis més freqüents són Bacteroides spp., Clostridium spp. i Fusobacterium spp..

Es sospita hepatitis induïda per septicèmia en animals greument malalts que desenvolupen signes d’hepatopatia durant l’hospitalització, especialment si tenen infeccions bacterianes o malalties gastrointestinals greus. El tractament amb antibiòtics d’ampli espectre i cures de suport intensives és essencial per millorar el pronòstic.

Fàrmacs i toxines

El fetge és especialment vulnerable als danys tòxics perquè rep sang de la circulació portal. Els danys poden variar des de cap canvi visible fins a inflamació, fibrosi o colestasi, i diverses substàncies poden causar hepatotoxicitat.

Degut a la naturalesa variable i inespecífica dels canvis histològics, el diagnòstic d’hepatotoxicitat sovint es fa basant-se en la sospita clínica (alteracions bioquímiques, com ara increments marcats en l’activitat de les enzims hepàtiques) amb o sense una història d’exposició coneguda. El tractament implica eliminar l’agent causant i proporcionar atenció de suport agressiva.

El tractament de l’hepatitis en gossos i gats causada per fàrmacs o toxines inclou diversos enfocaments, segons la gravetat de la malaltia i la causa subjacents. Els passos generals són:

  • Eliminar la causa subjacent: si l’hepatitis és causada per un fàrmac o una toxina, és essencial identificar i eliminar l’agent causant tan aviat com sigui possible. Això pot incloure suspendre el fàrmac o l’agent tòxic que ha causat el dany hepàtic.
  • Atenció de suport: els animals afectats poden necessitar tractament de suport, incloent hidratació intravenosa per combatre la deshidratació, i control de l’equilibri electrolític i àcid-base. En cas de fallada hepàtica greu, poden ser necessàries transfusions sanguínies o altres procediments mèdics per estabilitzar el pacient.
  • Medicaments per reduir la inflamació i promoure la reparació hepàtica.
  • Control de la infecció secundària: si es produeixen infeccions secundàries com a conseqüència del dany hepàtic, es poden prescriure antibiòtics o altres medicaments per combatre la infecció.
  • Dieta especial: els animals amb hepatitis poden necessitar una dieta especial de suport hepàtic, que inclou proteïnes de fàcil digestió i baixa càrrega tòxica per al fetge, així com vitamines i minerals per ajudar a la recuperació.
  • Monitorització i seguiment: és important seguir de prop la funció hepàtica mitjançant anàlisis de sang i ajustaments del tractament segons sigui necessari. El tractament de l’hepatitis causada per fàrmacs o toxines sovint és de llarg termini, i el seguiment regular permet detectar qualsevol complicació o millora en l’estat de l’animal.

Cada cas és únic, per tant, és essencial que un veterinari realitzi un diagnòstic complet i recomani el millor pla de tractament.

Com sé si el meu gos o el gat té hepatitis? Símptomes de la malaltia

Si el nostre gos o gat presenta vòmits, caminar inestable, manifesta apatia, hi ha presència de sang a l’orina, dolor abdominal, icterícia a la llengua oa les genives -excés de bilirubina al cos-… aquests són signes clínics que podrien estar relacionats amb problemes hepàtics i un senyal que pot estar contagiat.

Altres símptomes són:

  • Letargia i somnolència: la nostra mascota es cansa ràpid o dorm més del que és habitual. Poden dormir 12-16 hores al dia si estan sans. Si nota que dorm més, observeu-ne el comportament i així detectar altres símptomes que indiquin que pateix hepatitis.
  • Problemes en caminar: pèrdua d’equilibri o deambular inestable també són símptomes d’aquesta malaltia.
  • Icterícia: és un altre símptoma de l’hepatitis, entre d’altres problemes hepàtics. La mascota pateix icterícia si té la pell o les mucoses de color groguenc.
  • Convulsions: no ens hem de deixar portar per la situació quan la nostra mascota pateix convulsions i sí acudir immediatament al veterinari.
  • Falta de gana: no és un bon símptoma que perdin la gana. Potser és una desgana puntual, però si també té altres símptomes, és millor que ho parli amb un veterinari.
  • Canvis de conducta i ànim baix: és degut al malestar i al dolor que està patint. L’apatia i els canvis d’humor estan relacionats amb aquesta patologia. També podem notar que no està tan animat com sempre.

L’hepatitis en gossos i gats és contagiosa?

L’Hepatitis no és una zoonosi, és a dir que no s’encomana a les persones, només a un altre gos o gat, però és altament contagiosa i de vegades mortal entre mascotes -com hem comentat anteriorment- si no es diagnostica i tracta a temps. Un cadell pot morir en poques hores si contrau aquest virus i, si es troba envoltat de més gossos o gats, la possibilitat de contagi és molt alta.

L’hepatitis vírica canina i felina afecta el teixit limfàtic que envolta el cap i tot seguit passa als òrgans, sent el fetge dels més afectats. Pel que quan un gos o gat acaba infectat, la possibilitat de defunció és força elevada, malgrat estar en tractament.

A més, el gos o gat infectat, ha de romandre aïllat d’altres mascotes, i caldrà adoptar mesures d’higiene (ja que el virus pot romandre en l’ambient durant mesos i resistir molts desinfectants), aplicar solucions d’higiene com a canvi de roba de llit, desinfecció de menjadores, corretges, joguines… i fer una neteja profunda, usant els productes adequats, de la zona de la casa on es trobe l’animal malalt.

Quines proves cal fer al meu gos o gat per saber si teniu hepatitis? Diagnòstic

El diagnòstic veterinari de l’hepatitis canina i felina es basa en la seva història clínica, l’examen físic i en les proves complementàries, com ara Proves de laboratori i Proves d’imatge:

  • Anàlisi de sang (Hemograma, Perfil bioquímic, anàlisi d’Àcids biliars i amoníac).
  • Anàlisi d’orina (Pot mostrar bilirubina elevada o alteracions en la concentració urinària associades amb problemes hepàtics).
  • Ecografia abdominal (Ens permetrà observar la mida, la forma i les alteracions estructurals del fetge, així com la presència de masses o acumulacions de líquid).
  • Radiografies (Ens ajudaran a detectar canvis en la mida del fetge o possibles masses).
  • Biòpsia hepàtica o Citologia.
  • Altres proves complementàries, com Proves per a tòxics o Proves per a malalties sistèmiques.

La realització d’aquestes proves diagnòstiques les determinarà el professional veterinari, tenint en compte el seu historial clínic, l’edat i les característiques de cada gos o gat.

L'hepatitis en gossos i gats es pot guarir? Tractament

Es tracta d’una malaltia greu i és primordial que sigui detectada, diagnosticada i tractada al més aviat possible. Tot i així, hi ha un risc alt d’un desenllaç fatal.

El tractament depèn del tipus d’hepatitis que s’hagi diagnosticat, la gravetat i l’evolució de la malaltia i serà el professional veterinari qui determini quins passos fer.
Administració de fluidoteràpia, medicaments adequats segons el tipus d’hepatitis, suplements nutricionals i dieta especial, proporcionant-li aliments bons per al fetge amb una dieta baixa en proteïnes, greix i sodi, són algunes de les mesures que pautarà l’especialista.

Quan pot viure un gos o un gat amb hepatitis o danys hepàtics?

La causa que provoca la inflamació del fetge, porta a la mort de les cèl·lules hepàtiques, pèrdua de funció i eventual error hepàtic. Tot i això, el fetge té la capacitat de regenerar-se després del dany causat, però si aquest és excessiu, la regeneració serà difícil. Malalties com l’hepatitis poden provocar insuficiència hepàtica quan més del 70% del fetge es fa malbé.

A causa d’aquesta possible regeneració del fetge, moltes malalties hepàtiques canines i felines tenen un bon pronòstic. Però si la nostra mascota ja ha desenvolupat una cirrosi o tumors irreversibles, les probabilitats de curació empitjoren.

El temps de pronòstic de vida dependrà de les condicions de cada animal, tenint en compte que els cadells, els sèniors i les mascotes que pateixin altres malalties, són més vulnerables davant de qualsevol complicació en la seva salut. En altres casos, amb el tractament adequat i amb les revisions veterinàries marcades pel professional, l’hepatitis es presentaria com a malaltia crònica.

Com prevenir l'hepatitis canina i felina

La prevenció mitjançant la vacunació és bàsica perquè la malaltia no s’expandeixi, sobretot quan hi conviuen diverses mascotes.

Altres pautes preventives són:

  • Evitar el contacte amb mascotes malaltes o amb fonts d’infecció.
  • Mantenir al dia la cartilla de vacunació i les desparasitacions.
  • Mantenir fora del seu abast productes tòxics com ara productes de neteja, adobs, plantes, medicaments i aliments.
  • Mantenir una alimentació equilibrada, no oblidant facilitar-li aigua fresca de manera continuada.

Cal tenir en compte que el patogen -microorganisme que origina i desenvolupa la malaltia- és resistent a molts desinfectants i pot perdurar intacte a l’entorn durant setmanes o mesos.

Amb un diagnòstic veterinari a temps, i la pauta d’un tractament adequat, la nostra mascota tindrà més possibilitats de millora davant d’aquesta greu malaltia, per la qual cosa acudir al veterinari com més aviat millor és imprescindible per prevenir conseqüències greus.

Si reconeix en el seu gos o gat símptomes que pot patir hepatitis, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horaris d’urgència. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon  +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari