Els Gossos Braquicèfals i els seus problemes respiratoris

Els gossos braquicèfals són aquells que tenen un crani de característiques diferents de les de la resta de races: cap curt i cara aplanada, paladar tou i allargat, ossos nasals curts i orificis nasals, sovint, més reduïts del que és habitual.

Quines races de gossos sofreixen més la síndrome braquicefálica?

• Bulldog francès
• Bulldog Anglès
• Pugs/Carlins
• Pekinès
• Boston Terrier
• Boxer
• Shih Tzu

En què consisteix la síndrome braquicefálica?

Aquesta síndrome consisteix, bàsicament, en unes anomalies que, individualment o en conjunt, provoquen l’obstrucció de les vies respiratòries superiors. Aquestes anomalies poden estar més o menys presents en funció de la raça i l’anatomia de l’animal. No tots els gossos de les races anteriorment esmentades patiran SBC. També la pateixen algunes races de gats com els gats Perses i, encara que els símptomes són similars, en aquest article parlarem exclusivament de cans.

Així doncs, en races de gossos braquicèfals és important tenir en compte:

• Vel del paladar tou espès i llarg en proporció.
• Narius estenòtiques. Els seus orificis nasals són estrets i reduïts.
• Tràquea amb un diàmetre més petit de l’habitual.
• Eversió dels sàculs laringis. Els sàculs laringis són unes petites parts del teixit interior de la laringe que sobresurten davant de les cordes vocals i que, a causa de la respiració forta i a l’arrossegament, poden dificultar -cada vegada més- el pas d’aire cap a la tràquea.

Quins són els símptomes de la síndrome braquiocefàlica?

A banda de tenir en compte la propensió més gran a patir un cop de calor, qualsevol propietari d’un gos de les races esmentades anteriorment hauria de prestar atenció a aquests símptomes.

• Respiració dificultosa i/o sorollosa.
• Tos i esternuts.
• Dificultat per empassar.
• Reflux i/o regurgitació d’aliments.
• Excessiva producció d’escuma o bava.
• Dificultat per fer exercici, que es manifesta amb cansament.
• Genives blaves (cianosi), que poden denotar manca d’oxigen en sang.
• Roncs o panteixos, encara que no hi hagi activitat física.
• Síncopes o desmais associats a esforç físic, a episodis de tos o excitació.

Tots aquests símptomes es poden agreujar en els mesos de calor i aguditzar a l’estiu. És imprescindible actuar davant d’aquests símptomes per evitar problemes crònics de salut. Els consells per evitar els cops de calor i actuar davant d’ells, en cas que es produeixin, són els mateixos que per a la resta de races, encara que quan parlem de gossos braquicèfals, les seves complicacions respiratòries poden agreujar més i més ràpidament que en altres gossos.

Com diagnostiquem i tractem el SBC?

L’anomalia en la morfologia dels orificis nasals d’un gos braquicèfal pot diagnosticar-la un veterinari a través d’una exploració física. Un diagnòstic definitiu sobre l’allargament del paladar o l’eversió dels sàculs de la laringe s’ha de fer sota anestèsia general, ja que la llengua gruixuda de les races de gossos braquicèfals fa complicada la seva exploració sense sedar el pacient. També podrà ser necessari realitzar altres proves diagnòstiques (radiografies de tòrax o escopia amb arc quirúrgic) per avaluar la tràquea, pulmons i vies respiratòries del pacient.

Si la síndrome afecta la qualitat de vida de l’animal, després de l’examen veterinari, proves diagnòstiques, bioquímiques,… es podrà:

• Administrar fàrmacs antiinflamatoris, broncodilatadors, antitussígens per calmar la tos… que no solucionaran el problema definitivament, però ajudaran puntualment les crisis respiratòries.
• Optar per realitzar una cirurgia correctiva per corregir qualsevol anomalia morfològica de paladar. Mitjançant aquest procediment quirúrgic, s’escurçarà el paladar, es retiraran els sàculs (si cal) i es podran engrandir els orificis nasals.

L'opció de la cirurgia correctiva de la síndrome braquicefálica

Davant de qualsevol procediment quirúrgic o anestèsic que comporti risc per al pacient (més encara quan puguin existir complicacions respiratòries), cal tenir en compte una sèrie de recomanacions per als pacients quirúrgics, tant abans de la cirurgia com després. En intervencions per corregir els símptomes del SBC, doncs, també serà necessària l’hospitalització posterior i observació dels pacients per evitar hemorràgies i inflamacions que puguin obstruir les vies respiratòries. El postoperatori d’aquests pacients és delicat, de vegades necessiten romandre intubats (tub endotraqueal) més temps del que és habitual o, fins i tot, requereixen una traqueostomia temporal fins que les vies estiguin desinflamades i el pacient pugui respirar correctament.

El pronòstic dependrà de l’edat de l’animal i la gravetat de la malaltia, a més de les complicacions postoperatòries que es poguessin donar.

En gossos joves, després d’una intervenció amb èxitt i sense complicacions, el pronòstic és bo. Els pacients respiraran amb més facilitat, els símptomes es reduiran i els resultarà més fàcil dur a terme activitat física. En gossos grans el pronòstic pot ser menys favorable, sobretot quan la patologia s’ha prolongat durant temps i s’ha començat a produir un estrenyiment i tancament de la laringe acompanyat d’una fibrosi, que disminueix l’elasticitat dels teixits i la seva adaptabilitat.

Si teniu un gos braquicèfal que pateix complicacions respiratòries, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà ràpidament, sobretot davant de qualsevol emergència veterinària. Podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon 934 594 500.