El meu gat ha caigut per la finestra. Què he de fer?

Els felins tenen un instint natural per explorar i buscar alçades. I, sovint, això els pot portar a saltar des d’una finestra oberta o balcó, perquè estan intentant explorar el seu entorn o buscar un lloc més alt per descansar o prendre el sol. Això, però, pot ser molt perillós, ja que els gats poden perdre l’equilibri o subestimar l’alçada i la distància que han de saltar per arribar a terra. A més, els gats poden no tenir la capacitat d’aterrar correctament i poden fer-se mal en caure.

En aquest article, l’equip de SURvet us parlarem de les lesions que es poden produir quan un gat cau per una finestra, de com valorar la gravetat de les lesions i com actuar si ens trobem davant d’aquesta urgència.

Què és la síndrome del gat paracaigudista?

La síndrome del gat paracaigudista (o gat volador) és un terme que s’utilitza per descriure les lesions que poden patir els gats després de caure des d’altures elevades, com ara balcons, finestres o terrasses. Tot i que es cregui que els gats són animals que “sempre saben caure dret i bé”, quan cauen des de grans altures, el seu cos experimenta una ràpida acceleració a causa de la gravetat i poden patir lesions greus, fins i tot fatals.

Tot i que el nom pugui semblar graciós, la síndrome del gat paracaigudista és un problema real i comú entre els propietaris de gats i de conseqüències amb què, sovint, ens trobem quan atenem urgències veterinàries, especialment en zones urbanes on molts gats viuen en apartaments o cases en alçada.

Després d’una caiguda, els gats poden patir lesions al cap, fractures a les potes, lesions a la columna vertebral i al coll, i dany intern en òrgans vitals com els pulmons, el fetge o el cor. Els gats que cauen des d’alçades elevades també poden patir trauma emocional i por de sortir a l’exterior.

Com hem d'actuar si el nostre gat ha caigut per la finestra?

Si el nostre gat ha patit una caiguda des d’una finestra o balcó i ho hem detectat o hem presenciat la caiguda, és important intentar recollir-lo abans que intenti fugir o amagar-se en un lloc tranquil, ja que els gats ferits ho solen fer. Si la zona és desconeguda per al nostre gat, és probable que busqui un lloc segur per fer-ho.

Encara que el nostre gat, després d’haver caigut per la finestra, no manifesti dolor ni ferides evidents, és important portar-lo al veterinari per a una avaluació exhaustiva a la recerca de possibles lesions o malalties relacionades amb la síndrome del gat paracaigudista.

Si el nostre gat és a terra i sembla estar ferit, és important intentar immobilitzar-lo per evitar danyar encara més qualsevol possible lesió. El millor és recollir-lo amb compte, ajudant-nos d’una manta o tovallola i sostenir-lo, amb calma, a prop del nostre cos perquè se senti segur. Haurem d’acudir al veterinari com més aviat millor perquè l’avaluïn i determinin qualsevol tractament necessari i, per això, el millor serà introduir-lo en un transportí.

Quina mena de lesions pot patir el nostre gat després d'una caiguda?

Després de caure des d’una finestra, els gats poden patir diferents tipus de lesions, algunes de més greus que d’altres, que s’agrupen sota el terme “síndrome del gat paracaigudista”. Si el gat té temps per reaccionar, podeu intentar minimitzar l’impacte i, tot i així, resultar ferit.

A més de les lesions que poden passar a causa de la caiguda, els gats que han patit la síndrome del gat paracaigudista també es poden espantar i córrer el risc de patir altres accidents una vegada al carrer, com ara pèrdua o atropellament. A més, durant la caiguda, el gat pot caure sobre algú i causar lesions en aquesta persona. Per tant, és important prendre mesures per prevenir aquest problema i protegir tant el nostre gat com les persones que l’envolten.

Les lesions que pateixen els gats que pateixen la síndrome del gat paracaigudista afecten principalment les extremitats, el cap, la columna vertebral, el tòrax i l’abdomen.

Algunes de les lesions més comunes que poden passar són:

• Fractures als ossos, com les potes, la pelvis o la mandíbula.
• Trauma al tòrax, cosa que pot causar dificultat respiratòria o pneumotòrax.
• Lesions a la columna vertebral, cosa que pot resultar en paràlisi.
• Lesions al cap o al cervell, la qual cosa pot causar commoció cerebral, hematomes o lesions intracranials.
• Lesions als òrgans interns, com el fetge, la melsa o els ronyons.

És important destacar que els casos de gats que cauen des d’una altura menor a dos pisos solen resultar més greus, ja que tenen menys temps per preparar-se i reduir la velocitat de la caiguda. Tot i que, en general, els gats tenen un límit de supervivència a les caigudes, i s’ha observat que caigudes des d’alçades equivalents a un pis 5 o 6 solen ser mortals.

Quines proves veterinàries es faran per determinar la gravetat?

Com hem esmentat amb anterioritat, és important buscar atenció veterinària immediatament si el nostre gat ha caigut des d’una altura, encara que no sembla ferit, ja que algunes lesions poden no ser evidents immediatament.

Un cop haguem traslladat el nostre gat al veterinari, s’hauran de fer una sèrie de proves al gat per determinar l’abast de les lesions.

En primer lloc, s’estabilitzarà l’animal mitjançant oxigen i sedació. Es realitzaran els procediments necessaris per estabilitzar l’animal segons el triatge (exploració ràpida dels òrgans vitals que determina la gravetat): oxigen, fluidoteràpia, analgèsia, etc.
Un cop realitzats els primers procediments d’estabilització, s’anirà monitoritzant el pacient per assegurar els objectius d’estabilització i detectar danys addicionals.

Per això pot ser necessari un diagnòstic per imatge per avaluar l’estat del fetge, la melsa i la bufeta. En cas que el gat presenti un trencament vesical o hepàtic, o pateixi dispnea, la situació serà crítica i potser fins i tot el veterinari no pot fer gaire pel felí.

Així doncs, existeixen una àmplia varietat de troballes que poden passar després que un gat pateixi una caiguda, incloent:

• Traumatismes de diversa gravetat com a luxacions o fractures en extremitats, maluc o columna.
• Problemes de micció, hemorràgies internes que causen abdomen dilatat, trencament d’òrgans interns com la bufeta o la melsa.
• Dificultat respiratòria degut a hèrnies, contusions o pneumotòrax.
• Estat mental alterat, o xoc o fins i tot mort en casos extrems.

Per poder tractar el pacient, doncs, hem d’aproximar-nos de manera individualitzada i, en funció de cada cas, valorar el realitzar cirurgies d’urgència, estabilitzar fractures o drenar líquid de les cavitats, entre d’altres.

Tot i que no observem lesions aparents, sempre s’aconsella mantenir l’animal hospitalitzat almenys 24 hores, ja que alguns processos poden no observar-se fins a diverses hores -i fins i tot dies- després de l’incident, com ara el pneumotòrax. Com que la varietat de lesions i símptomes pot ser molt àmplia, el pronòstic serà també molt variable.

Podem prevenir les caigudes des de les altures?

Quant al perfil del gat paracaigudista, qualsevol gat és potencialment susceptible de caure al buit, encara que s’ha observat que els gats més propensos a patir aquesta síndrome són menors de 2 anys i no estan esterilitzats. Això és perquè els gats joves són més actius i aventurers, i les conductes de zel poden afavorir que intentin sortir per finestres o balcons.

No obstant això, és important recordar que cap gat està totalment fora de perill de caure des d’altures, i la prevenció a casa és la millor solució per evitar aquest tipus d’accidents. És important assegurar totes les finestres i balcons amb xarxes de protecció o malles de seguretat.

També és recomanable proporcionar als gats un ambient segur i estimulant a l’interior de la casa, amb àrees designades per enfilar-se i jugar. Enriquir l’ambient a casa pel nostre gat significa proporcionar-vos un entorn que us permeti satisfer les vostres necessitats físiques, mentals i socials.

Això inclou oferir-vos un espai segur i còmode per dormir, proporcionar-vos una alimentació adequada, accés a aigua fresca, un lloc per fer les vostres necessitats, joguines i elements per rascar i enfilar-vos, així com oportunitats per jugar i explorar. A més, també és important oferir-li interacció i atenció per part dels amos, així com la possibilitat de socialitzar amb altres gats si és possible. En enriquir l’ambient del nostre gat, li proporcionem un estil de vida més saludable i feliç, reduint l’estrès, prevenint problemes de comportament i salut i, sobretot, les temudes caigudes des de les altures i les conseqüències de què hem parlat en aquest article.

Si el nostre gat ha patit una caiguda i necessita atenció d’urgència, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que l’atendrà ràpidament, durà a terme un diagnòstic i tractarà el vostre company felí. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.