Esporotricosi en gossos i gats: símptomes, diagnòstic i tractament

L’esporotricosi en gossos i gats és una malaltia infecciosa d’origen fúngic que afecta principalment la pell, tot i que en alguns casos es pot disseminar a altres òrgans. Es tracta d’una patologia que pot passar desapercebuda en les seves fases inicials, ja que els primers signes solen ser lleus o poc específics, com petites lesions cutànies o inflamacions localitzades que es poden confondre amb altres afeccions.

En aquest article, l’equip de SURvet us explicarem quins són els seus símptomes, com es diagnostica i quines són les seves opcions de tractament. Si no es detecta i tracta a temps, l’esporotricosi pot progressar i disseminar-se a altres parts de l’organisme. Per això, és fonamental realitzar un diagnòstic precoç i establir un tractament veterinari adequat per evitar complicacions i millorar el pronòstic de l’animal.

Què és l’esporotricosi en gossos i gats?

L’esporotricosi en gossos i gats és una malaltia infecciosa causada per fongs del gènere Sporothrix, que es troben de manera natural al sòl, a la matèria orgànica en descomposició i a les plantes.

Aquesta infecció es produeix habitualment quan el fong entra a l’organisme a través de petites ferides o talls a la pell, donant lloc a lesions cutànies que poden estendre’s al llarg dels vasos limfàtics. En alguns casos, especialment si no es tracta a temps o el sistema immunitari està compromès, la malaltia pot disseminar-se a altres òrgans i esdevenir més greu.

Tot i que pot afectar tant gossos com gats, aquests últims són especialment susceptibles i poden actuar com a font involuntària de contagi, ja que la malaltia també es pot transmetre a altres animals i fins i tot a les persones.

Per què pot evolucionar de manera diferent entre gossos i gats? Formes clíniques principals de l’esporotricosi

Les diferències entre espècies en l’esporotricosi es deuen principalment a la resposta immunitària i al comportament de cada animal:

En gats

  • Major gravetat dels quadres clínics. Els gats solen desenvolupar lesions cutànies extenses que s’ulceren fàcilment i poden aparèixer en múltiples zones del cos, especialment al cap, les orelles i les extremitats.
  • Alta contagiositat. Les lesions felines alliberen una gran quantitat d’espores del fong Sporothrix, cosa que augmenta el risc de transmissió a altres animals i a persones. Per això, els gats infectats són considerats reservoris importants de la malaltia.
  • Disseminació ràpida. A causa d’una resposta immunitària a vegades insuficient, el fong pot propagar-se per via limfàtica i, en casos greus, afectar òrgans interns.
  • Comportament que facilita la transmissió. En gratar-se, mossegar-se o llepar-se les lesions, els gats poden escampar el fong al seu entorn, fet que requereix mesures estrictes d’aïllament i maneig higiènic.

Font: https://www.researchgate.net/

En gossos

  • Quadres més localitzats. La infecció en gossos tendeix a limitar-se al lloc d’inoculació, amb menor risc de disseminació sistèmica.
  • Menor contagiositat. Els gossos infectats alliberen menys espores, cosa que disminueix la probabilitat de transmissió a altres animals i a humans.
  • Lesions menys agressives. Les ferides cutànies solen ser més petites, amb menor tendència a ulcerar-se extensament, tot i que igualment requereixen tractament per evitar complicacions.
  • Pronòstic generalment més favorable. En estar la infecció limitada i ser menys agressiva, els gossos solen respondre millor al tractament antifúngic i a les cures veterinàries.

Les principals formes clíniques de l’esporotricosi es classifiquen segons el tipus i l’evolució de les lesions:

  • Forma nodular. Es caracteritza per l’aparició de nòduls subcutanis ferms al punt d’entrada del fong. Aquests poden créixer lentament i, en alguns casos, evolucionar cap a altres formes clíniques.
  • Forma ulcerativa. Els nòduls inicials es trenquen i donen lloc a úlceres obertes, sovint amb secreció. Són lesions més avançades, doloroses i amb major càrrega infecciosa.
  • Forma limfangítica. La infecció s’estén al llarg dels vasos limfàtics, formant una cadena de nòduls o lesions que segueixen el trajecte limfàtic des de la lesió inicial. És una de les presentacions més característiques de la malaltia.

En resum, mentre que l’esporotricosi en gossos tendeix a ser més controlable i localitzada, en gats pot evolucionar de manera més agressiva i amb major risc de contagi, fet que fa fonamental la detecció precoç i el tractament ràpid en aquesta espècie.

Esporotricosi limfangítica bilateral i simultània en gossos i gats

L’esporotricosi limfangítica bilateral i simultània és una forma poc freqüent però més avançada de la malaltia, en la qual les lesions no només segueixen el trajecte dels vasos limfàtics, sinó que apareixen als dos costats del cos alhora.

Es caracteritza per la presència de múltiples nòduls i lesions ulcerades distribuïdes de manera simètrica, fet que indica una major disseminació del fong des del punt inicial d’infecció. Aquest patró sol associar-se a una resposta immunitària menys eficaç o a una càrrega infecciosa elevada, i es pot observar tant en gossos com en gats, sent generalment més greu en aquests últims.

Pot ser difícil d’identificar, ja que les seves lesions es poden confondre amb infeccions bacterianes, abscessos o fins i tot tumors. Per això, és fonamental reconèixer-la correctament per evitar errors diagnòstics i retards en el tractament.

És necessari un diagnòstic precoç i un tractament antifúngic intensiu, ja que la seva extensió pot dificultar el control de la infecció i allargar el temps de recuperació.

Causes i factors que predisposen a l’esporotricosi en gossos i gats

La combinació d’exposició ambiental -contagi per fongs que viuen de manera natural al sòl, les plantes, la fusta i la matèria orgànica en descomposició- i la presència de lesions cutànies és clau en el desenvolupament de l’esporotricosi. Per això, la prevenció es basa en reduir aquests factors de risc i actuar de manera precoç davant de qualsevol ferida sospitosa.

Principals causes

  • Inoculació cutània: és la via més freqüent. Es produeix per esgarrapades, mossegades, espines o talls en estar en contacte amb terra o vegetació contaminada.
  • Contacte amb animals infectats. Especialment en gats, mitjançant esgarrapades, mossegades o secrecions de lesions, fet que facilita la transmissió.

Factors predisponents

  • Vida a l’exterior: animals que passen temps en jardins, camps o zones rurals tenen major risc d’exposició al fong.
  • Comportament territorial -especialment en gats-: les baralles freqüents augmenten el risc de ferides i de contagi.
  • Sistema immunitari debilitat per malalties prèvies, edat avançada o tractaments immunosupressors, fet que afavoreix el desenvolupament de la infecció.
  • Manca d’higiene o control sanitari: ferides sense tractar o revisions veterinàries poc freqüents poden facilitar l’entrada i la progressió del fong

Símptomes de l’esporotricosi en gossos i gats

Els símptomes de l’esporotricosi en gossos i gats poden variar segons la gravetat de la infecció i la resposta immunitària de l’animal, tot i que en la majoria dels casos afecten principalment la pell.

Símptomes més freqüents

  • Nòduls cutanis: petites masses fermes sota la pell, generalment a la zona on el fong ha entrat a l’organisme.
  • Úlceres: els nòduls poden trencar-se i formar ferides obertes, sovint amb secreció.
  • Lesions que no cicatritzen: ferides persistents que empitjoren amb el temps o no responen a tractaments convencionals.
  • Afectació limfàtica: aparició de nous nòduls al llarg dels vasos limfàtics, formant una cadena de lesions.

Altres signes clínics

  • Inflamació i envermelliment de la zona afectada.
  • Dolor o sensibilitat a les lesions.
  • Pèrdua de pèl al voltant de les ferides.

En casos més avançats

  • Disseminació de les lesions a diferents parts del cos.
  • Decaïment, pèrdua d’apetit o febre, especialment en infeccions més greus.

En gats, els símptomes solen ser més extensos i agressius, amb múltiples lesions ulcerades i major risc de contagi, mentre que en gossos acostumen a presentar-se de manera més localitzada.

Davant de qualsevol lesió cutània persistent o sospitosa, és fonamental acudir al veterinari per a un diagnòstic adequat.

Diagnòstic de l’esporotricosi en gossos i gats

El diagnòstic de l’esporotricosi en gossos i gats requereix una avaluació veterinària completa, ja que les seves lesions es poden confondre amb altres malalties cutànies com infeccions bacterianes, micobacteriosis o tumors.

 

Font: https://www.researchgate.net/

Avaluació clínica de l’esporotricosi en gossos i gats

El professional veterinari realitzarà una exploració física detallada, valorant el tipus de lesions: nòduls, úlceres, distribució limfàtica, la seva evolució, la història clínica i l’estat general de la mascota. També tindrà en compte factors com l’accés a l’exterior, possibles ferides prèvies o el contacte amb altres animals infectats.

Proves diagnòstiques de l’esporotricosi en gossos i gats

  • Citologia de les lesions: mitjançant una mostra de secreció o teixit, permet observar la presència de llevats compatibles amb Sporothrix, especialment útil en gats.
  • Cultiu fúngic. És la prova de referència, ja que permet confirmar la presència del fong i identificar-lo amb precisió.
  • Biòpsia cutània. Indicada en casos dubtosos o lesions atípiques, ajuda a avaluar el tipus d’inflamació i detectar el microorganisme als teixits.
  • Proves moleculars (PCR). En alguns casos, s’utilitzen per a una identificació més ràpida i específica del fong.

Diagnòstic diferencial de l’esporotricosi en gossos i gats

És important diferenciar l’esporotricosi d’altres patologies com abscessos, infeccions bacterianes, leishmaniosi, tumors cutanis o malalties fúngiques similars, ja que el tractament és completament diferent.

Un diagnòstic precoç i precís és clau per iniciar el tractament antifúngic adequat, controlar la infecció i reduir el risc de transmissió, especialment en el cas dels gats.

Tractament i durada de l’esporotricosi en gossos i gats

El tractament de l’esporotricosi en gossos i gats requereix un enfocament veterinari especialitzat i sostingut en el temps, ja que es tracta d’una infecció fúngica que pot ser persistent i, en alguns casos, greu.

Mesures principals en el tractament

  1. Antifúngics sistèmics: medicaments administrats durant diverses setmanes o mesos fins a la resolució completa de les lesions. La durada depèn de la gravetat, la resposta individual de l’animal i la presència de disseminació.
  2. Cura de les lesions cutànies: neteja regular de les úlceres i aplicació d’antibiòtics tòpics si hi ha infecció bacteriana secundària. Ajuda a evitar complicacions i millorar la cicatrització.
  3. Aïllament en gats infectats: per reduir el risc de contagi a altres animals i persones, es recomana mantenir l’animal separat durant el tractament, utilitzant guants i mesures d’higiene en manipular les lesions.
  4. Suport general: una nutrició adequada, el control del dolor i la vigilància de signes sistèmics ajuden a millorar la resposta al tractament.

Importància del seguiment

És necessari un control veterinari regular per avaluar l’evolució de les lesions i ajustar la medicació si cal.

  • En gats, cal confirmar la resolució completa de les lesions abans de finalitzar el tractament, ja que l’esporotricosi felina és especialment contagiosa i persistent.
  • En gossos, tot i que les formes solen ser més localitzades, també és necessari completar tot el cicle d’antifúngics per evitar recaigudes.

Un tractament precoç, adequat i supervisat pel professional veterinari incrementa significativament les possibilitats de recuperació i redueix el risc de complicacions o contagi a altres animals i persones.

Durada del tractament

El tractament de l’esporotricosi en gossos i gats sol ser prolongat, ja que els fongs són persistents i les lesions cutànies requereixen temps per resoldre’s completament.

  • En gats, la durada mitjana és de 2 a 4 mesos, tot i que es pot allargar fins a 6 mesos o més en casos greus o amb múltiples lesions. És fonamental continuar el tractament fins que totes les lesions hagin cicatritzat completament i l’animal doni negatiu en els controls veterinaris.
  • En gossos, que solen presentar formes més localitzades, el tractament pot ser més curt, generalment de 6 a 12 setmanes, però igualment s’ha de completar tot el cicle d’antifúngics per evitar recaigudes.

La constància i la supervisió veterinària durant tot el tractament són necessàries per garantir la recuperació completa i reduir el risc de contagi, especialment en gats.

Pronòstic i curació de l’esporotricosi en gossos i gats

El pronòstic de l’esporotricosi depèn de diversos factors, incloent-hi l’espècie afectada, la gravetat de les lesions, la rapidesa del diagnòstic i la resposta al tractament antifúngic.

En gats

  • Solen presentar formes més greus i contagioses, amb múltiples lesions ulcerades i major risc de disseminació.
  • Amb un diagnòstic precoç i un tractament adequat, la majoria dels gats aconsegueixen una curació completa, tot i que el tractament pot ser llarg i requereix supervisió estricta.
  • Si la malaltia es detecta tard o existeix immunosupressió, es pot complicar i allargar la recuperació, augmentant el risc de recaigudes i contagi.

En gossos

  • Generalment presenten formes més localitzades, amb lesions limitades al lloc d’inoculació.
  • Això fa que el pronòstic sigui més favorable i la recuperació més ràpida que en gats.
  • Amb el tractament antifúngic adequat, la majoria dels gossos aconsegueixen una recuperació completa i poques vegades presenten complicacions greus.

Factors que poden empitjorar el pronòstic

  1. Retard en el diagnòstic o en l’inici del tractament.
  2. Presència de lesions extenses o disseminades.
  3. Animals immunocompromesos, joves o geriàtrics.
  4. Manca d’adherència al tractament, especialment en gats, on la infecció és més persistent i contagiosa.

L’esporotricosi té bon pronòstic si es detecta a temps i es tracta correctament, tot i que en gats la malaltia pot ser més desafiant a causa de la seva major gravetat i risc de contagi.

Prevenció de l’esporotricosi en gossos i gats. Contagi a altres animals i a persones

La prevenció de l’esporotricosi es basa en minimitzar l’exposició al fong Sporothrix i reduir els factors que faciliten la infecció o la transmissió.

Mesures preventives principals

  • Evitar el contacte amb material contaminat: limitar l’accés a sòls, plantes o fusta amb matèria orgànica en descomposició on el fong pugui estar present.
  • Cura de ferides i lesions cutànies: netejar i desinfectar immediatament qualsevol tall, esgarrapada o ferida per impedir l’entrada del fong.
  • Control del contacte amb animals infectats: especialment en gats, evitar baralles o interaccions properes amb altres felins que presentin lesions cutànies sospitoses.
  • Higiene i neteja de l’entorn: desinfectar zones on conviuen animals, incloent safates de sorra, joguines i àrees de descans, per reduir la propagació del fong.
  • Revisions veterinàries periòdiques: consultar el professional veterinari davant de qualsevol lesió cutània que no cicatritzi o presenti secreció, per a un diagnòstic precoç.

Prevenció de l’esporotricosi en gats i gossos

Els gats requereixen una atenció especial, ja que les lesions ulcerades alliberen una gran quantitat d’espores i representen un major risc de contagi a altres animals i persones.
En casos d’infecció confirmada, es recomana l’aïllament temporal del gat i l’ús de guants i mesures d’higiene estrictes en manipular-lo.

Tot i que els gossos són menys contagiosos i solen presentar lesions més localitzades, és important evitar que tinguin contacte amb sòls i vegetació contaminada i tractar qualsevol ferida de manera immediata.

Formes de contagi a persones i prevenció

L’esporotricosi és una zoonosi, és a dir, es pot transmetre d’animals a persones, especialment a través del contacte amb lesions cutànies infectades de gats, que són els principals portadors de la malaltia.

L’esporotricosi es pot transmetre a les persones, especialment a través de esgarrapades o mossegades de gats infectats, les lesions ulcerades dels quals alliberen espores del fong Sporothrix. El contacte directe amb les secrecions d’aquestes lesions, sense la protecció adequada, també representa un risc d’infecció, així com tocar objectes o superfícies contaminades.
Per prevenir el contagi, és fonamental utilitzar guants i roba protectora en manipular animals malalts o netejar les seves ferides, mantenir una higiene estricta de mans i de l’entorn, i evitar el contacte directe amb lesions actives de gats infectats.

 

En conclusió, l’esporotricosi en gossos i gats és una malaltia fúngica que, tot i ser poc freqüent, pot tenir conseqüències greus si no es detecta i es tracta a temps. Els gats solen presentar formes més agressives i contagioses, mentre que els gossos tendeixen a desenvolupar lesions més localitzades.
Mantenir mesures preventives, una higiene adequada i la vigilància de qualsevol lesió cutània és clau per protegir la salut de les nostres mascotes i la del seu entorn. La detecció precoç, el diagnòstic precís i el tractament antifúngic adequat són fonamentals per assegurar la recuperació de l’animal i reduir el risc de transmissió a altres animals i a les persones.

En cas de dubtes que revesteixin urgència, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any, tant en horari nocturn com en festius. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari