El meu gos ha patit un enverinament: causes, símptomes i primers auxilis

Els enverinaments accidentals de gossos i gats són situacions no desitjades que passen més sovint del que voldríem. El nostre gos pot patir un enverinament quan passegem amb ell per un parc o per una zona enjardinada, quan olora amb curiositat… oculta entre l’herba o arbustos pot estar present alguna substància tòxica i, per tant, existeix el perill que el nostre gos arribi a ingerir-la, o simplement la inhali. A casa nostra, a causa d’una distracció o badada, el nostre gos pot tenir accés a medicaments prescrits per a les persones (antiinflamatoris, ansiolítics, antidepressius, anticoagulants, etc…), o intoxicar-se amb algun producte de neteja que no hem emmagatzemat correctament.

Davant els primers símptomes o sospita que el nostre gos ha patit una intoxicació, cal posar-nos en contacte urgentment amb el nostre veterinari. L’enverinament és una situació seriosa i potencialment mortal tant per a gossos com per a gats. Els perills varien segons la substància ingerida i el temps d’actuació per fer els primers auxilis i la rapidesa a acudir a un centre veterinari.

A l’article d’avui, des de SURvet, us parlarem de com reconèixer els símptomes i les causes de l’enverinament, com actuar davant dels signes d’enverinament i com procedir per fer els primers auxilis.

Què és una substància tòxica. Causes de l'enverinament.

Els enverinaments d’animals domèstics són situacions que es donen cada cop de forma més comuna i que poden causar seqüeles greus o, fins i tot, acabar amb la vida del nostre gos o gat. Per evitar aquestes situacions, cal reconèixer els símptomes i com actuar davant d’aquests casos, però sobretot, identificar quin tipus de substància tòxica és la que pot causar o ha causat l’enverinament.

Una “substància tòxica” és qualsevol substància perjudicial o lesiva per a l’organisme. Això inclou medicaments, productes d’higiene o de neteja, insecticides, verí per a rosegadors… Sigui a casa nostra o al carrer, els gossos són curiosos i poden ingerir, rosegar, inhalar o tenir contacte directe o indirecte amb substàncies a través de les mucoses o la pell.

És imprescindible recordar que la majoria dels medicaments per a humans són tòxics i fins i tot mortals per als nostres gossos i gats. Les substàncies mèdiques tòxiques habituals en un entorn domèstic que provoquen més accidents a les nostres mascotes són:

• Medicaments com Àcid acetilsalicílic, Ibuprofèn i Paracetamol, antidepressius, ansiolítics, anticoagulants, fàrmacs per al control de les cardiopaties, dels problemes d’atenció, etc…
• Drogues com cànnabis (marihuana, haixix), cocaïna, etc…
• Vitamina A i vitamina D

Altres substàncies que es poden trobar a casa nostra i que també són tòxiques per a animals domèstics són:

• Arsènic: present en insecticides, pesticides i alguns verins.
• Cianur: es troba principalment en productes de tractament per a les plantes.
• Etilenglicol: s’usa com a anticongelant i té un sabor dolç, cosa que pot provocar que el nostre gos l’ingereixi.
• Xampú, sabó o detergents: contenen sosa càustica i altres substàncies corrosives. El fluor també és present en productes d’higiene bucal per a humans.
• Clor i lleixius: els gossos poden beure’s l’aigua de la galleda de fregar el terra, l’aigua de piscines acabades de tractar o banyar-s’hi, cosa que els pot portar a intoxicar-se.
• Insecticides: presents a les plantes o al fertilitzant, els seus components són molt tòxics per als gossos. Els hidrocarburs clorats, permetrines… també són presents en productes de prevenció d’insectes a casa nostra.
• Boletes de naftalina: la seva ingesta és molt tòxica i afecta el fetge i el sistema nerviós central de les nostres mascotes.

També hi ha aliments amb els quals els nostres animals poden intoxicar-se; mai no està de més fer-ne un recordatori.

• Xocolata: les nostres mascotes no poden metabolitzar la teobromina (metilxantina estimulant del SNC) present a la xocolata.
• Panses i raïms: poden resultar fatals si la nostra mascota les consumeix en gran quantitat, desenvolupant una insuficiència renal aguda. Si no és diagnosticada i tractada, evidentment, pot comportar la mort.
• Fongs silvestres: si passejant pel camp o pel parc, observem que el nostre gos ingereix algun bolet, convé identificar-lo, informar-nos de quin tipus de bolet es tracta i posar-nos en contacte urgentment amb el veterinari.
• Ceba i all: contenen tiosulfat, que pot causar anèmia si es produeix una ingesta al llarg del temps. A més, alls, cebes i derivats, contenen compostos de sofre que poden destruir els glòbuls vermells de la nostra mascota.
• Altres aliments i plantes: també poden resultar tòxics el tomàquet, els espinacs, alvocat, albercoc, heures, azalees… En conseqüència, abans de donar qualsevol aliment del nostre plat o taula al nostre gos, convé informar-nos.

Qualsevol substància tòxica es pot transmetre a l’organisme de la nostra mascota per les vies següents:

• Oral: ingesta del verí. Hem de tenir en compte que també és perillós que una substància tòxica o potencialment tòxica sigui mastegada, sense arribar a ser empassada.
• Respiratòria: el verí pot presentar-se en forma de pols i el gos, en olorar, l’inhala.
• Cutània: la substància tòxica pot entrar a l’organisme de la nostra mascota en ser absorbida per la pell.

Recordem que les nostres mascotes, siguin cadells o no, són éssers molt curiosos i corren el risc de tocar, olorar i menjar coses desconegudes, per la qual cosa el risc d’intoxicació ocasional és alt al llarg de la seva vida.

Quins són i quan apareixen els símptomes d'un enverinament?

Davant la sospita d’un enverinament, com hem dit anteriorment, és fonamental cercar atenció veterinària immediata. Una reacció ràpida és important, però entrar en pànic pot interferir amb el procés d’ajudar a la nostra mascota.

Amb tota precaució necessària i en el menor temps possible, caldria recollir el material sospitós o implicat i si fos possible i existís, també el recipient del producte.
En cas que la nostra mascota hagi vomitat, és important recollir-ne una mostra i si la matèria tòxica només ha estat mastegada pel nostre gos, també podem acudir al veterinari amb aquesta. Totes aquestes accions seran de molta ajuda perquè el veterinari pugui identificar la substància que causa l’enverinament.

Les substàncies tòxiques per als nostres animals són impossibles de metabolitzar, provocant símptomes molt concrets que hem de reconèixer, però que, atenció, són comuns a altres patologies. Els símptomes més freqüents són:

• Vòmits i diarrees amb sang, en la majoria dels casos.
• Pupil·les molt dilatades.
• Agitació i nerviosisme sobtats.
• Segregació exagerada de saliva.
• Aparició de febre (a partir de 39ºC).
• Desorientació i inestabilitat.
• Expressa dolor i es llepa amb insistència una part del cos.
• Respira amb dificultat.
• Augment de les pulsacions.
• Augment de la ingesta d’aigua i quantitat de micció fora del que és habitual.
• Pèrdua de gana.
• Intolerància a la llum i als sons.
• Inflamació de les mucoses i del rostre.
• Musculatura tensa i rígida.
• Aparició a la pell d’irritacions i/o hematomes.
• Convulsions i/o tremolors.

Si observeu o sospiteu que el vostre gos ha consumit qualsevol substància tòxica, no dubteu a buscar ajuda urgentment, fins i tot si no mostra cap símptoma, ja que, de vegades, un gos pot aparentar estar bé durant hores o dies després de l’incident i, finalment, produir-se un empitjorament sobtat i un desenllaç fatal.

La meva mascota ha estat enverinada: primers auxilis

Com ja hem comentat, és molt important mantenir la calma i actuar ràpidament. De manera efectiva, però amb calma. Aquesta actitud podria salvar la vida de la nostra mascota.

Els passos essencials a seguir davant d’una sospita d’intoxicació del nostre gos són els següents:

1. Si el nostre gos està molt feble, s’ha desmaiat o està semiinconscient, hem de portar-lo a una zona ventilada, aixecant tot el cos amb compte, sense arrossegar-lo.
2. Apartarem la substància tòxica i la guardarem amb CAUTELA i adoptant totes les precaucions necessàries per portar-la al veterinari i fer-ne possible la identificació.
3. Immediatament ens posarem en contacte amb el veterinari. Com més aviat ho fem, més probabilitats de supervivència tindrà la nostra mascota.
4. El professional veterinari ens indicarà quins primers auxilis podem realitzar i quins no.
5. És essencial que no li donem aigua, menjar, llet o oli fins a saber quin tipus de verí ha ingerit el nostre gos o gat. Qualsevol ingesta sense estar supervisada per un equip veterinari podrien tenir un efecte perjudicial.
6. Si el professional veterinari indica que hem de fer vomitar la nostra mascota, cal seguir unes pautes apropiades. Atenció: no sempre és convenient la provocació del vòmit.
7. Si el veterinari ha indicat que cal provocar el vòmit, encara que s’hagi aconseguit expulsar part de la substància tòxica o verí, és probable que una part hagi estat absorbida per l’intestí. Per intentar reduir les conseqüències d’aquest a l’organisme, un cop estiguem al centre veterinari, es pautarà o s’aplicarà la dosi adequada d’adsorbent, en cas de considerar-se necessari i segur, segons les característiques de pes, edat i historial clínic de la nostra mascota.
8. Si l’enverinament s’ha produït per via tòpica o cutània, podrem fer un raspallat adequat per retirar la substància tòxica en forma de pols i, posteriorment, procedir a un bany per eliminar la resta de la substància. Aquest procés requereix prendre una sèrie de precaucions; per tant, és convenient que el duguin a terme professionals.
9. Si la contaminació s’ha produït pel contacte de la substància amb les mucoses, la pell o els ulls, caldrà seguir les indicacions i aplicar aigua abundant a la zona afectada. Posteriorment, igualment, cal acudir al centre veterinari per diagnosticar el dany causat per la substància i pautar, si cal, una medicació.

Molt important.

• Mai no hem de provocar el vòmit si el nostre gos o gat està semiinconscient o desmaiat, ja que el vòmit podria provocar-li l’asfíxia.
• Tampoc no provocarem el vòmit si el verí ingerit és corrosiu: podria danyar, de nou, la part superior del sistema digestiu i causar-li greus seqüeles.
• Si el tòxic ha estat consumit fa més de dues hores, la digestió estarà molt avançada o acabada, de manera que la provocació del vòmit pot ser absolutament innecessària.

Com podem evitar un enverinament? Recomanacions.

Per evitar situacions com les recollides en aquest article i que tenen greus conseqüències, és molt important que ensenyem al nostre gos a no agafar coses del terra, a més de fer que les deixi anar immediatament en donar-li una ordre. També és convenient prendre consciència i ensinistrar les mascotes per tal que no acceptin aliments de terceres persones.

És essencial no deixar a l’abast de les mascotes productes d’ús comú a casa nostra, ja siguin medicaments, productes d’higiene, aliments, productes de neteja, entre d’altres.

No hem d’administrar mai medicaments d’ús humà a les nostres mascotes (ni d’ús tòpic ni ingerits), ja que la majoria resulten fatals per a ells. Davant de qualsevol alteració en la salut del nostre gos, el professional veterinari és sempre qui indicarà el tractament correcte a seguir.

Alguns casos d’intoxicació són, per desgràcia, irreversibles. De vegades, encara que un gos o gat sobrevisqui a la intoxicació, és possible que necessiti tractament la resta de la vida.

A més d’aquest article, hem publicat un altre contingut sobre enverinament i intoxicació en mascotes a la nostra web, com el cas de Tofee, el cadellet enverinat o informació sobre intoxicacions per Aspirina, Ibuprofeno, Paracetamol i Piretrinas.

Si sospiteu que el vostre gos o gat ha patit una intoxicació, cal actuar ràpidament i acudir a un centre veterinari. A SURvet comptem amb atenció veterinària 24 hores i un equip que us atendrà: com més aviat s’iniciï el tractament, millors seran les possibilitats de recuperació. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.