Què és la displàsia de maluc en gossos? Causes i símptomes

La displàsia de maluc en gossos (també anomenada displàsia coxofemoral), és un problema freqüent en determinades races de mida grossa com el San Bernardo, el Pastor Alemany, el Dogo Argentí i de Bordeus, el Labrador, Golden Retriever, Rottweiler…, però que també afecta altres races i gossos de races més petites com el Bulldog Francès i Anglès i els gossos Carlins.

Aquesta malaltia degenerativa comença a desenvolupar-se en els primers mesos de vida, però pot aparèixer en gossos en qualsevol etapa de la seva vida, causant inestabilitat o manca d’ajust en l’articulació del maluc, la qual provoca una malformació en la unió del fèmur i la pelvis.

En aquest article, des de SURvet, us expliquem què és aquesta patologia, quins són els seus símptomes, diagnòstic, tractament i com podem facilitar una major qualitat de vida a la nostra mascota amb displàsia de maluc; una malaltia en què intervenen factors genètics i ambientals, que també analitzarem a continuació.

Què és la displàsia de maluc?

La displàsia de maluc és una malformació de l’articulació coxofemoral del gos, la conseqüència del qual és que el cartílag articular es torna més rígid, provocant importants lesions a les cèl·lules que el formen. Aleshores, el cap del fèmur no encaixa correctament en la seva cavitat, causant coixesa i dolor al gos, ja que va creant un desgast a l’articulació.

Els factors genètics predisposen al desenvolupament de la malaltia, encara que els factors ambientals també poden influir en el desenvolupament de la displàsia de maluc canina. Una nutrició òptima és imprescindible, ja que una dieta desequilibrada i deficient en nutrients pot afectar el desenvolupament ossi i muscular del gos, augmentant el risc de displàsia de maluc i altres malalties.

Causes de la displàsia de maluc en gossos

Com hem dit anteriorment, els factors hereditaris són el factor més gran de risc aïllat, però guanyar pes amb rapidesa i el creixement per un excés d’alimentació al cadell poden, per exemple, facilitar el desenvolupament de la displàsia de maluc.

• La condició genètica dels pares: si els pares pateixen displàsia, el cadell tindrà més predisposició a patir-la.
  Si els pares no en tenen, no significa que el cadell no la desenvolupi, però sí que tindrà menys probabilitat que aparegui.
• L’alçada, el pes i el nivell d’activitat: una dieta pobra o poc adequada i la manca d’exercici físic poden derivar en sobrepès, que és un altre factor conegut del desenvolupament de la malaltia.

La displàsia de maluc en gossos joves sol presentar-se a una edat primerenca, típicament entre els 4 i els 12 mesos d’edat. No obstant això, els signes clínics poden no ser evidents immediatament i poden manifestar-se més tard, a l’adolescència o fins i tot a l’adultesa primerenca, depenent de la severitat de la condició.

Símptomes. Diagnòstic: com reconèixer la displàsia de maluc en les diferents etapes?

La manca d’ajust a l’articulació del maluc és la causa de primers símptomes com a mal de maluc i disfunció de l’extremitat.

És important estar atent a símptomes com:

• Coixera en una o ambdues potes del darrere.
• Dificultat per aixecar-se, córrer o saltar.
• Dolor en palpar el maluc o l’àrea lumbar.
• Un moviment de balanceig o “bressoleig” en caminar.
• Rigidesa o atròfia muscular.
• Apatia a la rutina diària: alimentació, sortir al carrer, aixecar-se del seu llit, jocs…

Si observem aquests signes, és fonamental acudir a un veterinari per a un diagnòstic adequat i per valorar possibles tractaments o maneigs preventius.

Diagnòstic i tractament de la displàsia

El diagnòstic de displàsia de maluc en gossos generalment implica una combinació d’avaluació clínica i tècniques d’imatge, essent aquest el procés habitual:

1. Història Clínica i Examen Físic: el veterinari/ària realitzarà una revisió detallada de la història clínica del gos, incloent-hi qualsevol símptoma observat, nivell d’activitat, i antecedents familiars, a més d’un examen físic.
2. Radiografies (Raigs X): són l’eina principal per diagnosticar la displàsia de maluc i permeten al veterinari observar la congruència de l’articulació, la presència de signes d’artritis i la formació òssia anormal.
3. Avaluacions especialitzades mitjançant tècniques d’imatge avançades: la tomografia computaritzada (TC) o la ressonància magnètica (RM) ajudaran a obtenir una imatge més detallada de l’articulació i possibilitaran un diagnòstic tan exacte com sigui possible.

A l’esquerra, malucs normals / a la dreta, malucs amb displàsia bilateral (font: Wikipedia)

Una vegada realitzat el diagnòstic, els professionals veterinaris classifiquen l’etapa en què es troba la malaltia, aplicant graus, sent el grau I el més lleu i el grau IV el més compromès:

• Grau I: mínima alteració amb petita subluxació. Pocs canvis degeneratius.
• Grau II: marcada subluxació lateral del cap femoral.
• Grau III: canvis degeneratius importants, 50-75% del cap femoral és fora de l’acetàbul.
• Grau IV: canvis degeneratius molt importants, presentant-se luxació del cap femoral amb aplanament de la vora acetabular i el cap femoral.

Posteriorment, un cop diagnosticada la patologia, el veterinari pot recomanar un pla de tractament adequat, que pot incloure maneig del dolor, fisioteràpia, control del pes, suplements nutricionals i, en casos severs, cirurgia.

Com que és una malaltia de desenvolupament relativament lent, cal el seguiment dels possibles símptomes i la instauració de determinades pautes, com les següents:

• Seguiment durant el primer any de vida del gos per avaluar l’estat de les articulacions.
• Administració una dieta energèticament moderada.
• Rutina d’exercici suau i controlat.
• Administració de condroprotectors, que són aliments complementaris amb efectes beneficiosos sobre la salut de les articulacions.

El tractament quirúrgic de la displàsia de maluc en gossos pot variar segons la gravetat de l’afecció, l’edat del gos i altres factors individuals. L’elecció del procediment quirúrgic s’ha de fer a consulta amb un veterinari especialista en ortopèdia, que pot recomanar la millor opció basada en les circumstàncies individuals del gos.

Tractament. Viure amb un gos amb displàsia de maluc. Qualitat de vida.

Depenent de l’evolució de la displàsia de maluc i del grau de la malaltia, es pot arribar a experimentar una gran millora amb alguns tractaments, però avui dia no hi ha cap mena de medicació o tractament que guareixi aquesta malaltia.

El professional veterinari determinarà l’aplicació de certes pautes que suposaran un gran alleugeriment del dolor i així endarrerir l’empitjorament dels símptomes, entre altres:

• Pèrdua de pes: per minimitzar el sobreesforç del maluc.
• Antiinflamatoris: el professional veterinari els pautarà segons les característiques de cada gos.
• Teràpia nutricional: dieta i complements segons edat, raça, i historial veterinari.

Avui dia els gossos amb displàsia de maluc poden viure molts anys amb bona qualitat de vida. És una malaltia funcional greu, però no en compromet la vida.
Per tal que un gos amb diagnòstic de displàsia tingui garantida una bona qualitat de vida caldrà adaptar la llar i limitar la durada i la intensitat de les sortides al carrer per controlar el maneig del dolor. Haurem de proporcionar al nostre gos llits adequats, abeuradors i menjadores a l’alçada ideal -segons la seva mida- i controlar els jocs i sortides al carrer perquè no suposin esforços extrems per a la nostra mascota.

En resum, si ha arribat un cadell a casa nostra i té antecedents genètics de displàsia canina, o el nostre gos té algun símptoma dels descrits en aquest article, un diagnòstic primerenc és imprescindible per garantir a la nostra mascota una bona qualitat de vida en cas que pateixi i aquesta malaltia. Una dieta correcta, exercici físic, entre altres rutines, són factors bàsics perquè la nostra pugui gaudir d’una vida plena.

Tot i que la malaltia en si no és una causa de visita a les urgències veterinàries, sí que ho poden ser les caigudes amb conseqüències o els episodis de dolor relacionats amb el diagnòstic de displàsia de maluc. A SURvet  posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horaris d’urgència. Si necessiteu atenció veterinària, pot contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.