Cistitis en gats: guia completa sobre infecció urinària i cistitis idiopàtica felina
La cistitis en gats consisteix en la inflamació de la bufeta urinària i és un dels problemes urinaris més freqüents en l’espècie felina. Aquesta patologia pot tenir diverses causes, com ara infeccions bacterianes, la formació de cristalls o càlculs urinaris, alteracions anatòmiques o malalties metabòliques.
Tanmateix, en molts casos, especialment en gats d’interior, la cistitis pot estar relacionada amb factors d’estrès, donant lloc a la coneguda cistitis idiopàtica felina. Aquest trastorn d’origen desconegut —idiopàtic— pot provocar un malestar important i afectar de manera significativa la qualitat de vida del gat, per la qual cosa reconèixer-ne els signes i actuar a temps és fonamental.
En aquest article, des de l’equip de SURvet parlarem d’aquesta patologia, que pot provocar un malestar important i afectar de manera significativa la qualitat de vida del gat. Per això, reconèixer-ne els signes i tractar-la a temps és fonamental per no comprometre la salut del nostre company de quatre potes.
Continguts
- 1 Què és la cistitis en gats?
- 2 Causes de la cistitis en gats
- 3 Símptomes de la cistitis en gats
- 4 Com es cura la cistitis en gats i quant dura el tractament?
- 5 La cistitis en gats és contagiosa? Prevenció
- 6 Infecció urinària en gats: diferències amb la cistitis
- 7 Quines altres malalties del tracte urinari es poden confondre amb la cistitis?
Què és la cistitis en gats?
La cistitis en gats consisteix en la inflamació de la bufeta urinària, una afecció freqüent dins dels trastorns del tracte urinari inferior felí.
Aquesta afecció forma part del conjunt de malalties conegudes com a Trastorns del Tracte Urinari Inferior Felí (FLUTD, per les sigles en anglès). Aquest terme engloba diferents patologies que afecten la bufeta i la uretra, i que comparteixen símptomes similars, com dificultat o dolor en orinar, augment de la freqüència urinària, presència de sang a l’orina o miccions fora del sorral.
Diferència entre cistitis bacteriana i no bacteriana
En els gats, és important diferenciar entre cistitis bacteriana i cistitis no bacteriana, ja que el seu origen, tractament i maneig són diferents:
Cistitis bacteriana
La cistitis bacteriana en gats sol estar relacionada amb factors predisposants que faciliten l’entrada o proliferació de bacteris en el tracte urinari.
- Està causada per una infecció bacteriana de la bufeta.
- És poc freqüent en gats joves i sans.
- Es detecta amb més freqüència en gats grans o en aquells amb malalties subjacents com insuficiència renal crònica, diabetis mellitus o alteracions del sistema immunitari.
- Requereix antibioteràpia específica, sempre basada en un urocultiu i antibiograma per escollir el tractament més adequat.
Cistitis no bacteriana
La cistitis no bacteriana en gats, també coneguda com a cistitis idiopàtica felina, és la forma més freqüent de cistitis i està estretament relacionada amb l’estrès. En aquests casos no es detecten bacteris ni altres causes evidents, però la bufeta presenta inflamació i dolor.
- No es detecten bacteris en l’orina.
- Inclou la cistitis idiopàtica felina, associada principalment a l’estrès, factors ambientals i neurològics.
- També pot estar relacionada amb cristalls urinàries, taps uretrals o alteracions funcionals de la bufeta.
- El tractament es basa en el control del dolor, la gestió de l’estrès, la modificació de l’entorn, l’augment de la ingesta d’aigua i, en alguns casos, dietes urinàries específiques.
Mentre que la cistitis bacteriana necessita antibiòtics, la no bacteriana requereix un enfocament veterinari més ampli i a llarg termini, centrat en el benestar general del gat i en la prevenció de recaigudes.
Causes de la cistitis en gats
La cistitis en gats pot tenir múltiples causes, sovint combinades entre elles. Conèixer-les és fonamental per establir un tractament adequat i prevenir recaigudes.
Les principals causes de la cistitis en gats són:
- Estrès – cistitis idiopàtica felina-. Tal com hem mencionat abans, és la causa més freqüent. Canvis en l’entorn, convivència amb altres animals, mudances, sorolls, falta d’enriquiment ambiental o alteracions en la rutina poden desencadenar inflamació de la bufeta sense presència d’infecció bacteriana.
- Cristalls i càlculs urinàries. La presència de cristalls -estruvita, oxalat de calci- o pedres a la bufeta pot irritar la mucosa vesical i provocar dolor, inflamació i, en els mascles, obstruccions urinàries.
- Infecció bacteriana. Menys comuna en gats joves. Es presenta principalment en gats més grans o amb malalties com insuficiència renal, diabetis o immunosupressió.
- Tapons uretrals. Acumulacions de moc, cristalls i cèl·lules inflamatories que obstrueixen l’uretra, sobretot en mascles, i que poden provocar cistitis i situacions d’urgència vital.
- Malalties subjacents. Trastorns metabòlics, hormonals o neurològics poden predisposar a problemes urinàries i episodis de cistitis.
- Factors ambientals i de maneig. Una baixa ingesta d’aigua, sorral inadequat, mala higiene, dietes no adaptades o sedentarisme augmenten el risc de cistitis.
En molts gats no s’identifica una causa única, per la qual cosa l’enfocament ha de ser integral i personalitzat, combinant tractament mèdic, gestió de l’entorn i seguiment per part d’un professional veterinari.
Símptomes de la cistitis en gats
Els símptomes de la cistitis en gats estan relacionats amb la irritació i inflamació de la bufeta i del tracte urinari inferior. Poden variar en intensitat i, en alguns casos, aparèixer de manera sobtada.
Símptomes més freqüents de la cistitis en gats
Com reconèixer la cistitis felina:
Adonar-se que un gat té cistitis no sempre és fàcil, però hi ha senyals molt característiques que poden alertar-te que alguna cosa no va bé en el seu aparell urinari. Observar el seu comportament diari és clau.
- Miccions freqüents i en petites quantitats -polaquiúria-: el gat entra moltes vegades al sorral, però orina poc cada vegada.
- Dificultat o dolor en orinar -disúria-: pot adoptar postures forçades, miolar o mostrar signes de molèstia quan intenta orinar.
- Esforç sense gairebé producció d’orina-: de vegades es confon amb restrenyiment, ja que el gat fa força durant diversos minuts.
- Presència de sang a l’orina -hematèria-: l’orina pot presentar-se rosada, rogenca o amb petits coàguls.
- Orinar fora del sorral: un comportament freqüent associat al dolor o a l’estrès que provoca la cistitis.
- Canvis de comportament: irritabilitat, apatia, nerviosisme o augment del llepat de la zona genital.
- Disminució de l’apetit: el malestar general pot fer que el gat mengi menys o deixi de menjar.
Si el gat no aconsegueix orinar, especialment els mascles, pot tractar-se d’una obstrucció urinària, una urgència veterinària greu que requereix atenció immediata. Davant de qualsevol dubte, és fonamental acudir al professional veterinari com més aviat millor.
Com es cura la cistitis en gats i quant dura el tractament?
El tractament de la cistitis en gats depèn de la causa subjacent, ja que no totes les cistitis són iguals. En termes generals, es poden distingir dos grans grups: cistitis bacteriana i cistitis no bacteriana -idiopàtica-.
Cistitis bacteriana:
- Tractament: antibiòtics específics, escollits després d’un urocultiu i antibiograma, per assegurar l’eliminació de la infecció.
- Durada del tractament: normalment de 7 a 14 dies, segons la severitat i la resposta del gat a l’antibiòtic.
- Recomanacions addicionals: augmentar la ingesta d’aigua, oferir una dieta adequada i repetir anàlisis d’orina per confirmar que la infecció s’ha resolt.
Cistitis no bacteriana -idiopàtica felina-:
- Tractament: no requereix antibiòtics perquè no hi ha infecció.
- Control del dolor: antiinflamatoris o analgèsics prescrits pel veterinari.
- Reducció de l’estrès: enriquiment ambiental, rutines estables, rascadors i llocs tranquils.
- Hidratació i dieta: fomentar la ingesta d’aigua i, en alguns casos, dietes urinàries específiques.
La cistitis bacteriana sol resoldre’s amb antibiòtics en 1–2 setmanes, sempre sota supervisió d’un professional veterinari, mentre que la cistitis idiopàtica necessita mesures de gestió ambiental i control del dolor, i la durada del tractament pot variar segons el gat i la seva resposta al maneig de l’estrès.
La cistitis en gats es pot curar sola?
La cistitis bacteriana no sol resoldre’s sense tractament, ja que la infecció necessita antibiòtics específics per eliminar els bacteris.
Cistitis idiopàtica felina -no bacteriana-, en molts casos, els símptomes lleus poden millorar de manera espontània en uns dies. Tanmateix, el risc de recaigudes és alt si no es gestionen els factors desencadenants com l’estrès, la hidratació insuficient o una dieta inadequada.
Què passa si no es tracta correctament?
En la cistitis idiopàtica, la inflamació pot reaparèixer si no es controlen els factors d’estrès o no s’optimitza l’entorn del gat, cosa que augmenta el risc d’episodis recurrents.
- Complicacions greus. La cistitis pot derivar en obstrucció uretral, especialment en gats mascles, una situació que constitueix una urgència veterinària. En el cas d’infeccions bacterianes no tractades, la infecció pot ascendir i afectar els ronyons o les vies urinàries superiors, augmentant el risc de dany renal.
- Dolor i malestar crònic. Els gats poden experimentar miccions doloroses, presència de sang a l’orina i canvis de conducta, la qual cosa repercuteix negativament en la seva qualitat de vida i benestar general.
- Si un gat no pot orinar durant més de 12 hores, es pot produir dany renal per reflux d’orina cap als ronyons i provocar insuficiència renal, a més de trastorns greus en els electròlits que poden comprometre la vida del pacient a curt termini i, si no s’actua a temps, el dany renal pot arribar a ser permanent.
La cistitis en gats és contagiosa? Prevenció
La cistitis en gats no és contagiosa. La cistitis no es transmet entre gats ni a altres mascotes de la llar. El més important és vigilar els signes urinaris i acudir al professional veterinari per a un diagnòstic i tractament adequats.
Prevenció de la cistitis en gats
Se centra en reduir els factors de risc i mantenir una bufeta sana, especialment en gats propensos a problemes urinàries. Tot i que no sempre es pot evitar completament, hi ha mesures efectives per minimitzar l’aparició d’episodis.
Control de l’estrès
La cistitis idiopàtica felina està estretament relacionada amb l’estrès. Podem minimitzar-lo si:
- Mantenir rutines estables i un entorn tranquil.
- Proporcionar refugis i amagatalls on el gat se senti segur.
- Evitar canvis bruscos a la llar o l’arribada de nous animals sense una adaptació gradual.
Hidratació adequada
Fomentar la ingesta d’aigua ajuda a diluir l’orina i prevenir la formació de cristalls, i per aconseguir-ho:
- Deixarem aigua fresca sempre disponible.
- Ubicarem fonts d’aigua per a gats, que animen a beure.
- Implementarem dietes humides -menjar en llauna- que augmenten la ingesta de líquids.
Dieta equilibrada
Les dietes específiques per a la salut urinària ajudaran a:
- Prevenir la formació de cristalls i càlculs.
- Mantenir un pH urinari adequat.
- Reduir el risc d’inflamació recurrent.
Higiene i sorral
Mantindrem els sorrares nets i accessibles.
- Un per gat més un extra és ideal.
- Evitar ubicacions sorolloses o incòmodes.
Revisions veterinàries periòdiques
Els controls regulars permeten detectar canvis en l’orina, cristalls o infeccions de manera precoç abans que es converteixin en problemes greus.
La prevenció de la cistitis felina, doncs, combina benestar ambiental, gestió de l’estrès, hidratació i seguiment veterinari. Aquestes mesures ajuden a reduir els episodis, millorar la qualitat de vida del gat i prevenir complicacions greus com les obstruccions uretrals.
Infecció urinària en gats: diferències amb la cistitis
La infecció urinària en gats i la cistitis són problemes del tracte urinari que de vegades es confonen, però no són exactament el mateix, i entendre’n les diferències és clau per a un diagnòstic i tractament adequats.
1. Cistitis en gats
Com hem dit, la cistitis és la inflamació de la bufeta, que pot ser causada per múltiples factors, sense presència de bacteris, és a dir, no bacteriana.
- Símptomes principals: orinar amb freqüència i en petites quantitats, dolor en orinar, sang a l’orina, miccions fora del sorral i llepat excessiu de la zona genital.
- Tractament: gestió de l’estrès, hidratació, control del dolor i, en alguns casos, dietes específiques. No sempre requereix antibiòtic.
2. Infecció urinària -cistitis bacteriana-
És un tipus específic de cistitis causada per bacteris, que colonitzen la bufeta i provoquen inflamació.
- Símptomes similars a la cistitis, però es confirma mitjançant urocultiu i anàlisi d’orina.
- Tractament: antibiòtics específics segons el resultat del cultiu, a més de mesures per afavorir la hidratació i prevenir recaigudes.
Quines altres malalties del tracte urinari es poden confondre amb la cistitis?
Algunes malalties del tracte urinari en gats que es poden confondre amb la cistitis inclouen:
- Obstrucció uretral, especialment en mascles. El gat fa esforç en orinar i pot no produir orina.
- Càlculs o cristalls urinàries, que provoquen dolor, sang a l’orina i dificultat en orinar.
- Infeccions renals -pielonefritis-, que presenten dolor abdominal, febre i canvis en l’apetit.
- Tumors urinàries, tot i ser més rars, poden causar sagnat i canvis en la micció.
- Malalties metabòliques, com diabetis i hipertiroidisme, patologies que provoquen augment de la freqüència urinària i canvis en l’orina.
Qualsevol signe urinari mereix una avaluació per part d’un professional veterinari, ja que els símptomes es solapen i el maneig depèn de la causa concreta.
Reconèixer els signes de la cistitis felina, com la dificultat per orinar, sang a l’orina o miccions fora del sorral, i acudir al professional veterinari a temps és clau per evitar complicacions greus.
El maneig adequat combina un diagnòstic correcte, tractament segons la causa i mesures de prevenció explicades en aquest article. Amb els cures apropiades, es pot millorar la qualitat de vida del gat i reduir el risc de recaigudes.
En cas de dubtes que revesteixin urgència, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital les 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any, tant a hores nocturnes com en festius. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.
· web by 
