Cataractes en gossos i gats: què són i com es diagnostiquen

El cristal·lí és una estructura transparent, biconvexa i rica en proteïnes que es troba dins de l’globus ocular, en suspensió. Està en contacte amb la superfície posterior de l’iris i la cara anterior del cos vitri, que forma la gran part de l’ull i li dóna la seva forma.

El cristal·lí es compon en un 60-75% d’aigua, proteïnes solubles i insolubles en un 35% i electròlits (en mínima proporció). El % de proteïnes presents en el cristal·lí variarà en funció de l’edat de l’individu i de la seva espècie.

Quan parlem de cataractes, ens referim a una sèrie de patologies oculars que es manifesten amb una pèrdua parcial o total de la transparència del cristal·lí, i per tant, de la visió. En aquest article, l’equip de SURvet parlarem de les cataractes, com afecten els nostres gossos i gats i com diagnosticar-les i tractar-les.

Què són les cataractes en gossos i gats

En condicions normals, la transparència del cristal·lí és multifactorial. S’associa a la nutrició, el balanç osmòtic, i el metabolisme energètic i proteic present en ell. Quan el balanç entre aquests factors s’altera, el resultat final serà l’opacitat total o parcial del cristal·lí. També poden produir-se arran de la inflamació de l’iris de l’ull.

De manera freqüent, un primer signe clínic detectat per alguns propietaris de gossos o gats amb cataractes és que, en observar al seu animal domèstic de prop, s’aprecia una pupil·la de color blanc o blavós als ulls.

Les cataractes en gats es donen amb molta menys freqüència que en gossos. En gats, poden donar-se amb major propensió a les races Blau Rus, Sagrat de Birmània i Persa, de vegades a causa d’anomalies hereditàries.

En gossos, hi ha races amb més predisposició a patir cataractes, com els Cocker, Fox Terrier, Schnauzer, Labrador, els Bichón, els Caniches, Pequinesos i Bulldog francesos. Que un gos pertanyi a aquesta raça no vol dir que hagi de patir cataractes amb tota seguretat, sinó que simplement existirà una major predisposició genètica a desenvolupar problemes en el cristal·lí.

Classificació de les cataractes. Tipus de cataracta.

Podem classificar les cataractes segons diferents criteris.

• Segons la seva posició en el cristal·lí
• Segons la seva progressió
• Segons la seva causa/etiologia
• Segons l’edat en què apareixen

Les cataractes segons la seva posició en el cristal·lí

Segons la posició inicial de la cataracta en el cristal·lí, aquesta pot ser:

• Subcapsular (anterior o posterior). En el cas de les cataractes subcapsulars anteriors, l’opacitat del cristal·lí està localitzada per sota de la càpsula anterior del cristal·lí. En el cas de les cataractes subcapsulars posteriors, l’afectació es manifesta en un petit espai per sota de la càpsula posterior del cristal·lí.
• Cortical/Cortical perifèrica. La cataracta cortical es manifesta en l’opacitat (blanquinosa) o àrees semi opaques en l’escorça del cristal·lí.
• Nuclear (afecta la zona central -nucli- del cristal·lí).

Les cataractes segons la seva progressió

Aquesta classificació per a les cataractes és la de major rellevància, perquè identificarà el grau d’opacitat, l’afectació visual, el pronòstic i és possible la seva resolució mitjançant cirurgia.

• Cataracta incipient. No afecten la visió, es limiten a opacitats disseminades en el cristal·lí.
• Cataracta immadura. Solen aparèixer amb l’edat. El cristal·lí encara és transparent en diferents zones.
• Cataracta madura. Igual que les immadures, aquestes cataractes apareixen amb l’edat. En aquest cas, el cristal·lí ja ha perdut totalment la transparència.
• Cataracta hipermadura. En elles, els teixits del cristal·lí es trenquen i travessen la coberta superficial. Són l’estat màxim de cronificació de cataractes i, potencialment, poden fer mal a les altres estructures de l’ull.

Les cataractes segons la seva causa/etiologia

L’etiologia de les cataractes, és a dir, la seva causa, pot ser primària o secundària.

Causes primàries

• Cataracta hereditària. Com hem esmentat anteriorment, la causa hereditària -relacionada amb la raça- és, amb tota probabilitat, una de les causes més comunes de l’aparició de cataractes.

Causes secundàries

• Cataracta traumàtica. La que s’origina a causa d’un cos estrany o ferida, cop, esgarrapada,…
• Associada a causes nutricionals. Solen ser de lenta progressió i fins i tot reversibles.
• Associada a malalties oculars. Uveïtis, Glaucoma, Síndrome de degeneració de retina aguda (SARDS), Atròfia de retina progressiva (PRA) i altres malalties oculars generen cataractes a causa del trastorn del cristal·lí durant el curs d’aquestes patologies.
• Cataracta deguda a toxines/medicació. L’aparició de cataractes pot relacionar-se amb toxines i incidència d’UV, així com a causa de la medicació administrada durant un llarg termini de temps en gossos (ex. Ketoconazol, Corticoides …).
• Cataracta hipocalcèmica. Comú en pacients que pateixen insuficiència renal, hipofunció de les glàndules paratiroides (Hipoparatiroïdisme).
• Cataracta associada a la Diabetis. Igual que en els humans, la Diabetis Mellitus es relaciona amb la formació de cataractes que, en gossos, poden progressar ràpidament. En canvi, en els gats que pateixen hiperglucèmia, les cataractes d’aquest tipus són molt poc comuns.

Diagnòstic de les cataractes

Com hem comentat anteriorment, els símptomes clínics que amb més freqüència refereixen els propietaris solen ser la presència de taques o “núvols” blanquinoses a la pupil·la del pacient, acompanyada o no de la pèrdua de visió total o parcial, en funció de la progressió de la patologia.

Les proves diagnòstiques que es realitzaran són:

• Tonometria. Valoració de la pressió de l’ull (pressió intraocular). Aquesta prova també permetrà descartar o confirmar el Glaucoma, que és diferent d’una cataracta i implica dany -progressiva i irreversible al nervi òptic. És una prova diagnòstica indolora -encara que es realitzarà sota sedació- i que permet detectar anomalies -estretament, estat, funcionalitat- de l’angle del drenatge de l’ull.
• Fundoscòpia/oftalmoscòpia. Verificació de l’estat del fons de l’ull.
  Ecografia ocular. És una tècnica indolora de diagnòstic per la imatge que verifica l’estat de les estructures del globus ocular i les annexes a l’òrbita ocular. Ajuda a diagnosticar el grau de progressió de la cataracta i l’estat del cristal·lí.

La valoració de l’historial clínic del pacient, a més d’una anamnesi completa oferiran informació vital per determinar l’inici del procés i l’etiologia de les cataractes.

A més d’aquestes proves diagnòstiques, també serà convenient realitzar analítiques completes de sang.

Tractament de les cataractes

Unes pautes d’higiene adequades poden ajudar a prevenir les cataractes i altres malalties infeccioses, sempre que la neteja ocular es realitzi de forma adequada. Una dieta equilibrada i adequada, evitar cops a l’ull i l’exposició al sol també ajudaran a minimitzar riscos que el nostre gos pateixi aquesta patologia. No obstant això, la prevenció precoç és l’única garantia que una cataracta tindrà solució farmacològica.

En la seva fase més avançada, actualment la cirurgia és l’única opció -quan sigui viable- que permetrà al nostre gos o gat recuperar la visió i eludir les complicacions i malalties secundàries que es derivin d’aquestes. La pràctica de la cirurgia oftalmològica veterinària és freqüent. Com en humans, els avenços en cirurgia ocular i oftalmologia veterinària, avui en dia, permetran resoldre amb èxit mitjançant una operació de cataractes en gossos els casos, fins i tot, de progressió avançada.

Per assegurar-se que unes cataractes “són operables” s’ha de realitzar un diagnòstic complet i correcte. El tractament quirúrgic consistirà en fragmentar i extreure el nucli del cristal·lí i implantar una lent. És important el control de la pressió intraocular, tant abans com durant el postoperatori.

Posteriorment a la cirurgia, es pautarà un tractament amb antiinflamatoris i antibiòtics i s’ha de controlar l’evolució del pacient. L’èxit de l’operació serà major o menor en funció de la precocitat de la seva detecció i de l’estat d’aquestes (hi ha més èxit quan s’operen en la seva forma immadura). Si s’opta per no tractar unes cataractes, es poden presentar complicacions acompanyades de dolor (inflamació, luxació del cristal·lí, fins i tot Glaucoma).

Com en qualsevol cirurgia, haurem de tenir en compte les recomanacions per a pacients quirúrgics, tant per abans com per a després de la cirurgia.

Si teniu un gos que pateix cataractes, a SURvet comptem amb un equip de veterinaris que us atendrà, examinarà el vostre gos o gat i realitzarà un diagnòstic. Podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon 934 594 500.