Càncer de pulmó en gossos i gats: símptomes, tractament i esperança de vida

El càncer de pulmó en gossos i gats és una malaltia complexa i desafiant que afecta les vies respiratòries i el teixit pulmonar de les nostres mascotes. Encara que no és un dels tipus de càncer més comuns en animals domèstics, el seu diagnòstic precoç és fonamental per millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients.

Però, què és i com es desenvolupa?

El càncer de pulmó és una proliferació maligna de cèl·lules en els teixits pulmonars que pot comprometre la funció respiratòria i, en molts casos, disseminar-se a altres òrgans.

En aquest article, des de SURvet, explorarem les causes, símptomes, diagnòstic i opcions de tractament disponibles per al càncer pulmonar en gossos i gats, amb l’objectiu d’augmentar la consciència i fomentar l’atenció veterinària oportuna. Conèixer aquesta malaltia és clau per oferir la millor cura possible als nostres companys de vida.

Què és el càncer de pulmó?

El càncer de pulmó en gossos i gats és una malaltia en què es formen cèl·lules anormals i malignes en els teixits del pulmó. Tal com hem esmentat a la introducció, aquestes cèl·lules creixen de manera descontrolada, formant tumors que poden afectar la funció normal del pulmó i dificultar la respiració. A més, aquest càncer pot estendre’s a altres parts del cos, cosa que complica encara més el quadre clínic. Encara que no és un dels tipus de càncer més comuns en mascotes, és una malaltia seriosa que requereix un diagnòstic i un tractament veterinaris oportuns per millorar la qualitat de vida de l’animal.

Tumors pulmonars en mascotes. Causes i tipus

Les causes exactes del càncer pulmonar en animals no estan completament determinades, però es creu que factors genètics, l’exposició a toxines ambientals -com el fum del tabac- i malalties pulmonars cròniques poden augmentar el risc. A més, algunes races poden tenir una predisposició genètica, tot i que aquest tipus de càncer pot afectar qualsevol gos o gat, independentment de la seva edat o raça.

Tipus de tumors en gossos i gats

Els tumors poden presentar-se en diferents formes i afectar diversos òrgans i teixits del cos. Alguns són benignes i de creixement lent, mentre que altres són malignes i tenen la capacitat d’envair estructures properes o disseminar-se a altres parts de l’organisme.
Conèixer els diferents tipus de tumors més comuns en animals de companyia és fonamental per identificar signes primerencs i actuar a temps amb el suport del veterinari:

  • Tumors primaris i secundaris: els tumors primaris són aquells que s’originen directament en el teixit pulmonar. En aquest cas, les cèl·lules canceroses comencen a créixer i multiplicar-se al pulmó mateix, formant un tumor inicial. Tot i ser menys comuns, poden ser malignes i requereixen un enfocament de tractament específic per a aquesta localització.
    Els tumors secundaris o metastàtics provenen d’un càncer en una altra part del cos, com la pell, els ossos o les glàndules mamàries. Les cèl·lules canceroses viatgen a través del torrent sanguini o limfàtic i s’allotgen al pulmó, formant nous tumors.
  • Tumors metastàsics: són aquells que no s’originen al pulmó, sinó que arriben a aquest òrgan des d’una altra part del cos, tal com hem esmentat anteriorment. Els tumors metastàsics al pulmó solen ser més comuns que els primaris i reflecteixen una malaltia més avançada i generalitzada.
  • Tumors benignes: estan formats per cèl·lules que creixen de manera controlada i no envairan teixits propers ni es disseminen a altres parts del cos. Tot i que poden causar molèsties depenent de la seva mida i localització, solen tenir un pronòstic favorable i poden tractar-se de manera eficaç.
  • Tumors malignes: estan compostos per cèl·lules agressives que envairan teixits veïns i tenen la capacitat de metastatitzar, és a dir, disseminar-se a òrgans distants, complicant el tractament i empitjorant el pronòstic. Al pulmó, la majoria dels tumors primaris són malignes, cosa que fa crucial una detecció i tractament precoços.

Carcinoma pulmonar en gossos i gats. Diagnòstic

El carcinoma pulmonar és el tipus més comú de càncer primari de pulmó en gossos i gats. Es tracta d’un tumor maligne que s’origina en les cèl·lules epitelials que recobreixen les vies respiratòries, els bronquis o els alvèols, on es produeix l’intercanvi d’oxigen. Aquest tipus de càncer tendeix a ser agressiu: no només creix ràpidament, sinó que també pot envair teixits adjacents i disseminar-se a altres parts del cos, com els ganglis limfàtics, els ossos o el cervell, a través del torrent sanguini o del sistema limfàtic.

Afecta amb més freqüència els animals d’edat avançada, especialment els gossos de races mitjanes i grans. En els gats, tot i ser menys freqüent, també pot aparèixer i presentar un comportament clínic similar. L’exposició prolongada al fum del tabac i a contaminants ambientals podria ser un factor de risc en alguns casos.

Un dels grans reptes del carcinoma pulmonar és que, en les seves etapes inicials, sol ser asimptomàtic o presentar signes clínics molt lleus, que poden passar desapercebuts o atribuir-se a altres malalties respiratòries comunes. Per això, molts casos es detecten en fases avançades, quan els símptomes ja són més evidents.

El pronòstic del carcinoma pulmonar en gossos i gats depèn de la mida del tumor, la presència de metàstasis i l’estat general de l’animal. Quan es detecta a temps i és possible realitzar una intervenció quirúrgica completa, alguns pacients poden tenir una bona qualitat de vida durant un període prolongat. Tanmateix, en casos avançats, l’enfocament sol ser pal·liatiu, buscant el benestar i el confort de l’animal.

El diagnòstic del carcinoma pulmonar en gossos i gats requereix una combinació d’observació clínica, proves d’imatge i anàlisis específics que permetin confirmar la presència del tumor, la seva localització i el seu comportament:

  1. Avaluació clínica inicial: el procés comença amb una exploració física i una revisió detallada dels símptomes, que en veterinària es denomina ‘anamnesi’. La tos persistent, la dificultat respiratòria, la pèrdua de pes, el letargia o la intolerància a l’exercici poden aixecar sospites, especialment en animals d’edat avançada.
  2. Radiografies toràciques: les radiografies de tòrax són una eina essencial per detectar masses pulmonars. Tot i que no sempre permeten distingir entre tumors benignes o malignes, poden revelar la mida, forma i localització del nòdul o massa. També permeten observar si hi ha afectació de diversos lòbuls o signes de metàstasi al tòrax.
  3. Tomografia computeritzada (TC): la tomografia ofereix imatges molt més detallades que les radiografies i és especialment útil per planificar intervencions quirúrgiques o avaluar l’extensió del tumor. Permet valorar si hi ha invasió a estructures properes o presència de metàstasis pulmonars múltiples.
  4. Citologia i biòpsia: per confirmar que es tracta d’un carcinoma pulmonar, és necessari analitzar una mostra de teixit. Aquesta pot obtenir-se mitjançant aspiració amb agulla fina guiada per imatge (radiografia o ecografia), biòpsia quirúrgica o toracoscòpia. L’estudi histopatològic identifica el tipus exacte de tumor (per exemple, carcinoma broncoalveolar, adenocarcinoma, etc.) i el seu grau d’agressivitat.
  5. Proves complementàries: sovint es realitzen anàlisis de sang per avaluar la salut general del pacient i descartar altres malalties. En alguns casos també s’indiquen ecografies abdominals o altres proves per cercar metàstasis en altres òrgans.

Tumors dels lòbuls pulmonars: què són i com es detecten

Els pulmons dels gossos i gats estan dividits en lòbuls -lobulació-, que són seccions o compartiments separats del pulmó. Generalment, el pulmó dret està compost per quatre lòbuls: craneal, mitjà, caudal i accessori, mentre que l’esquerre té dos lòbuls: craneal i caudal. Aquesta lobulació permet una distribució eficient de l’aire i una millor capacitat respiratòria. Cada lòbul està irrigat per vasos sanguinis i té el seu propi sistema bronquial, cosa que significa que un problema en un lòbul no sempre afecta immediatament els altres.

Quan es forma un tumor en un d’aquests lòbuls, sol tractar-se d’una massa anormal de cèl·lules que creixen de manera descontrolada. El tumor pot obstruir les vies respiratòries del lòbul afectat, envair el teixit pulmonar circumdant i fins i tot arribar a altres estructures corporals.

El desenvolupament d’un tumor en un lòbul pulmonar pot afectar la capacitat respiratòria de l’animal, provocar inflamació local i alterar l’oxigenació general de l’organisme. En casos avançats, fins i tot pot haver-hi presència de sang a la tos.

La detecció de tumors als lòbuls pulmonars sol començar amb la sospita clínica, especialment si hi ha signes respiratoris persistents.

Les proves més utilitzades inclouen:

  • Radiografies de tòrax que poden revelar masses o zones anormals en un o diversos lòbuls.
  • Tomografia computeritzada (TC) que ofereix una imatge més detallada i precisa de la localització, mida i possibles metàstasis del tumor.
  • Citologia o biòpsia mitjançant punció amb agulla fina o procediments més invasius, per analitzar les cèl·lules i confirmar si el tumor és benign o maligne.
  • Anàlisis de sang i estudis complementaris per avaluar l’estat general de l’animal i descartar disseminació a altres òrgans.

El diagnòstic precoç i la localització precisa del tumor són essencials per definir el tractament adequat, que pot incloure cirurgia -denominada lobectomia i de la qual parlarem a continuació-, quimioteràpia o cures pal·liatives, segons el cas.

Símptomes del càncer de pulmó en gossos i gats

Els símptomes inicials solen ser subtils i poden confondre’s amb altres malalties respiratòries. Entre els signes més freqüents es troben:

  • Toss: persistent, seca o productiva.
  • Inapetència: disminució o pèrdua de la gana.
  • Pèrdua de pes: progressiva i sense causa aparent.
  • Tolerància reduïda a l’exercici o fatiga inusual.
  • Letargia: estat general de debilitat o somnolència.
  • Taquipnea: respiració accelerada, fins i tot en repòs.
  • Dispnea: dificultat per respirar o ofec excessiu.
  • Sibilàncies: sons respiratoris anormals, com xiulets.
  • Vòmits o regurgitació, en alguns casos.
  • Pirexia: febre lleu o intermitent.
  • Coixesa: especialment si hi ha metàstasis als ossos.

A causa de la naturalesa inespecífica d’aquests símptomes, és important que qualsevol canvi en el comportament respiratori de la mascota sigui avaluat per un professional veterinari com més aviat millor.

Tractament del càncer de pulmó en mascotes

El tractament del càncer pulmonar en gossos i gats varia segons el tipus i l’estadi del tumor. Les opcions inclouen:

Lobectomia pulmonar

La lobectomia pulmonar és una cirurgia en la qual s’extirpa un dels lòbuls del pulmó. Es realitza quan hi ha un tumor localitzat, abcessos, quists o dany irreversible en aquest lòbul. És el tractament més habitual en casos de carcinoma pulmonar primari que no s’ha disseminat.

Està indicada quan el tumor està ben delimitat, sense metàstasis evidents, i la resta del pulmó funciona adequadament. Un diagnòstic per imatge -com la tomografia- és clau per valorar si la cirurgia és viable.

Després de l’operació, l’animal necessita hospitalització per controlar el dolor, l’oxigen i l’estat general. La recuperació sol ser bona si no hi ha complicacions. A casa, és important restringir l’activitat física, administrar la medicació prescrita i acudir a les revisions. Alguns animals poden necessitar fisioteràpia respiratòria o antibiòtics, segons el cas. Amb un seguiment adequat, molts gossos i gats poden tornar a tenir una bona qualitat de vida.

Altres tractaments

  • Quimioteràpia per controlar la progressió de la malaltia.
  • Teràpies pal·liatives per millorar la qualitat de vida en casos avançats.

Pronòstic, prevenció i detecció precoç

L’esperança de vida d’un gos o gat amb càncer de pulmó depèn de diversos factors clau, com el tipus de tumor, si s’ha disseminat -metàstasis-, l’estat general de l’animal i si rep tractament o no. A continuació, us oferim una consideració general:

En gossos:

  • Amb carcinoma pulmonar primari localitzat i operable -sense metàstasis-: si es realitza una lobectomia pulmonar i el tumor és de baix grau, l’esperança de vida pot ser d’1 a 2 anys o més en alguns casos, especialment si es complementa amb quimioteràpia.
  • Amb metàstasis o sense tractament quirúrgic: el pronòstic és reservat, i l’esperança de vida sol reduir-se a 2-6 mesos, depenent de la progressió i dels cures pal·liatives.

En gats:

El carcinoma pulmonar en gats tendeix a ser més agressiu que en gossos. Tot i que alguns casos poden operar-se, molts es diagnostiquen en fases avançades.

  • Amb cirurgia -sense metàstasis-: poden arribar a viure 6-12 mesos, però és menys freqüent que el pronòstic sigui tan favorable com en gossos.
  • Amb metàstasis: l’esperança de vida sol ser inferior a 2-3 mesos.

Factors que influeixen en l’esperança de vida

  • Mida i localització del tumor.
  • Presència o no de metàstasis.
  • Estat general de l’animal: edat, funció pulmonar, malalties prèvies.
  • Tipus cel·lular del tumor -carcinoma broncoalveolar, adenocarcinoma, etc.
  • Accés a tractament -cirurgia, quimioteràpia, cures pal·liatives-.

En resum, el pronòstic varia molt, però com més aviat es detecta i tracta, més grans són les possibilitats de prolongar la vida amb bona qualitat.

Pel que fa a la prevenció del càncer de pulmó, tot i que no sempre és possible, reduir l’exposició a factors de risc ajuda. Evita el fum del tabac a casa, minimitza el contacte amb productes químics o contaminants, i ofereix una alimentació equilibrada i revisions veterinàries regulars. Un entorn saludable pot contribuir al benestar general i reduir el risc de malalties respiratòries greus.

El càncer de pulmó en gossos i gats és una malaltia que requereix atenció veterinària especialitzada. La prevenció, la detecció precoç i el tractament adequat són fonamentals per oferir a les nostres mascotes la millor oportunitat possible davant d’aquesta malaltia. Davant qualsevol símptoma respiratori persistent, la consulta amb el veterinari és indispensable per protegir la salut i el benestar de gossos i gats.

A SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horari d’urgències. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari