Calicivirus Felí (FCV): símptomes, tractament i convivència

El calicivirus felí és una malaltia respiratòria freqüent als gats. Encara que els seus símptomes poden assemblar-se als d’una grip comuna, és fonamental prestar-los atenció ja que aquesta patologia, sense un tractament oportú, es pot tornar greu.
Com sempre recordem, la consulta veterinària primerenca i la prevenció a través de la vacunació són claus per protegir la salut dels felins i evitar complicacions.

Què és el calicivirus felí? Quins símptomes presenta? És contagiós? Quins gats estan més predisposats a patir-lo? Té tractament i cura? En aquest article, des de SURvet, aclarirem aquests dubtes i us facilitarem més informació sobre aquesta malaltia, com es diagnostica, com hem d’actuar en cas de detectar-la i, molt important, com prevenir-la.

Què és el calicivirus felí?

El calicivirus felí (FCV) és un virus altament contagiós que afecta els gats de totes les edats i races. Es tracta d’una de les principals causes de malalties respiratòries en felins i es pot presentar amb símptomes lleus o evolucionar cap a quadres més greus si no es tracta adequadament.
Es tracta d’un virus d’ARN pertanyent a la família Caliciviridae i al gènere Vesivirus, caracteritzant-se per la seva alta capacitat de mutació, cosa que dóna lloc a múltiples soques amb diferents nivells de virulència. Algunes soques més agressives poden provocar pneumònia, inflamació articular i fins i tot una forma sistèmica greu que afecta múltiples òrgans, cosa que pot ser fatal.

Com sé si el meu gat té calicivirus felí? Símptomes més comuns

En la majoria dels casos, el FCV causa símptomes d’intensitat lleu a moderada, com ara secrecions nasals, esternuts i úlceres orals, encara que els signes clínics del calicivirus poden variar a cada gat.
Els símptomes es poden manifestar entre 2 i 10 dies després de la infecció, encara que en alguns casos poden no aparèixer. És essencial acudir al veterinari davant de qualsevol signe de la malaltia, ja que complicacions com infeccions secundàries, deshidratació o desnutrició poden agreujar significativament l’estat del gat.

Els símptomes més comuns inclouen:

• Secrecions nasals i oculars.
• Esternuts freqüents.
• Úlceres a la boca i llengua.
• Febre moderada o alta.
• Letargia i pèrdua de gana.
• Dificultat per respirar en casos greus.

Com es transmet el calicivirus?

El calicivirus es propaga principalment a través del contacte directe amb la saliva, secrecions oculars i nasals de gats infectats. També es pot transmetre mitjançant objectes contaminats, com menjadores, abeuradors i roba dels cuidadors.
Atès que el virus pot sobreviure a l’ambient durant diversos dies, és essencial una correcta higiene per prevenir la seva propagació.
El calicivirus felí és un virus altament contagiós, ja que qualsevol secreció de l’animal infectat pot contenir grans quantitats de vesivirus.

Les principals formes de transmissió inclouen:

• Contacte directe: Un gat sa es pot contagiar en entrar en contacte amb els fluids d’un gat malalt. Com hem esmentat anteriorment, les secrecions nasals, la saliva i les llàgrimes contenen una alta càrrega viral i poden sobreviure a l’ambient fins a una setmana.
• Contacte amb objectes contaminats: El virus pot romandre en superfícies com tèxtils, joguines, menjadores i altres objectes amb què hagi estat en contacte un gat infectat, facilitant la propagació de la malaltia.
• Contacte amb un felí portador: Alguns gats poden portar el calicivirus sense mostrar símptomes, però així i tot poden contagiar-ne d’altres. Fins i tot aquells que han superat la malaltia es poden convertir en portadors crònics.

Tot i el seu alt nivell de contagi entre felins, cal aclarir que el calicivirus no es transmet als humans ni a altres espècies com els gossos. Això sí: és molt important mantenir el gat afectat aïllat d’altres felins sans, a causa de l’alt risc de contagi.

Quins gats estan més predisposats a contagiar-se del calicivirus felí?

Si bé qualsevol gat es pot veure afectat, els més vulnerables a símptomes greus són aquells immunodeprimits o d’edat avançada. El calicivirus felí pot presentar diferents graus de gravetat segons la soca del virus i l’estat de salut del gat afectat, però alguns felins tenen un risc més gran de contraure el calicivirus felí, entre ells:

• Gatets joves amb un sistema immunològic encara en desenvolupament.
• Gats grans amb defenses debilitades.
• Felins no vacunats o amb vacunes incompletes.
• Gats que viuen en colònies, refugis o nuclis de criadors amb alta densitat de població.
• Felins amb malalties cròniques o immunosupressió.

La gravetat també depèn de la rapidesa amb què es diagnostiqui i rebi tractament.

Com es fa el diagnòstic del calicivirus felí? Tractament

És fonamental tenir en compte, com ja hem comentat, que el calicivirus felí és un virus amb una alta capacitat de mutació, cosa que en dificulta la identificació, el control i la prevenció. A causa de la varietat de les seves formes i mutacions, fins i tot un gat vacunat pot arribar a contraure la malaltia.
A més, atès que els símptomes es poden confondre amb els d’altres afeccions, el diagnòstic pot resultar complex. Per aquesta raó, recordem que és crucial acudir al veterinari com més aviat millor per a una avaluació precisa.

El diagnòstic del calicivirus felí sol basar-se en els símptomes clínics, encara que en alguns casos es poden fer proves específiques, com PCR o cultius virals, per confirmar la infecció. No hi ha un tractament específic per eliminar el virus, però les cures veterinàries estan dirigides a alleujar els símptomes i prevenir complicacions.

Això pot incloure:

• Antibiòtics per tractar infeccions secundàries.
• Antiinflamatoris per reduir el dolor i la febre.
• Alimentació tova i estimulants de la gana.
• Nebulitzacions per millorar la respiració.

Com prevenir el calicivirus felí?

La millor manera de protegir els gats contra el calicivirus és mitjançant la vacunació. Les vacunes contra el FCV formen part de l’esquema bàsic d’immunització felina i redueixen significativament la gravetat de la malaltia en cas d’infecció.
A més, és recomanable mantenir una correcta higiene a l’entorn, aïllar els gats malalts i minimitzar l’estrès, ja que un sistema immunològic debilitat pot fer que el virus es manifesti amb més severitat.

Algunes de les estratègies més efectives inclouen:

1. Vacunació. La millor forma de prevenció és la vacunació. La vacuna contra el calicivirus felí forma part de l’esquema bàsic d’immunització i, encara que no evita completament la infecció, redueix significativament la gravetat de la malaltia. És important seguir el calendari de reforços segons les indicacions del veterinari.
2. Higiene i desinfecció. El virus pot sobreviure a l’ambient durant diversos dies, per la qual cosa és crucial mantenir una correcta neteja dels espais on habita el gat. Es recomana desinfectar regularment menjadores, abeuradors, llits i joguines amb productes específics que eliminin virus i bacteris.
3. Evitar el contacte amb gats infectats. Si un gat està malalt, és essencial aïllar-lo d’altres felins per evitar la propagació del virus. A llars amb diversos gats, s’ha de proporcionar un espai separat i evitar compartir estris.
4. Control de l’estrès. L’estrès pot afeblir el sistema immunològic del gat i fer-lo més vulnerable a infeccions. Proporcionar un ambient segur, amb enriquiment ambiental i rutines estables, contribueix al benestar i enforteix les defenses.
5. Bona alimentació i salut general. Una dieta equilibrada i nutritiva ajuda a mantenir un sistema immunològic fort. A més, és recomanable fer revisions veterinàries periòdiques per detectar qualsevol problema de salut a temps i garantir el benestar del gat.
6. Precaució en llocs amb alta concentració de gats. Els refugis, vivers i colònies felines tenen un risc més gran de brots de calicivirus. Si cal portar un gat a aquests entorns, es recomana assegurar-se que estigui vacunat correctament i que les instal·lacions mantinguin alts estàndards d’higiene.

Seguint aquestes mesures preventives, es pot reduir considerablement el risc de contagi i protegir la salut dels gats davant del calicivirus felí.

Esperança de vida d'un gat amb calicivirus

L’esperança de vida d’un gat amb calicivirus felí depèn de diversos factors, com la virulència de la soca, l’estat de salut de l’animal i la rapidesa amb què aquest rebi tractament. En la majoria dels casos, els gats infectats es poden recuperar completament amb les cures adequades.

• Casos lleus a moderats: Amb tractament simptomàtic, una bona alimentació i cures veterinàries, la recuperació es pot donar en un termini de dues a quatre setmanes, sense afectar significativament l’esperança de vida del gat.
• Casos greus: Quan la infecció es complica amb pneumònia, infeccions secundàries o deshidratació severa, el pronòstic pot ser més reservat. En gats immunodeprimits, ancians o amb altres malalties subjacents, el calicivirus es pot convertir en una afecció crònica o potencialment mortal si no es tracta a temps.
• Gats portadors crònics: Alguns gats que han superat la malaltia poden convertir-se en portadors crònics, cosa que significa que seguiran allotjant el virus i podrien patir recaigudes al llarg de la seva vida. No obstant això, amb les cures adequades, poden portar una vida normal i saludable.

El calicivirus felí és una malaltia comuna en gats que pot tenir conseqüències greus si no es tracta a temps. L’observació acurada dels símptomes, la consulta veterinària primerenca i la prevenció a través de la vacunació són claus per protegir la salut dels felins i evitar complicacions.

Si reconeixeu en el vostre gat símptomes i creieu que pot patir calicivirus, a SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horaris d’urgència. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon  +34 934 594 500.