Què és el virus del brom en gossos? Guia per detectar-lo i prevenir-lo

El virus del brom caní (conegut com a “moquillo”, en castellà) és una de les malalties víriques més greus i temudes en la medicina veterinària, ja que afecta principalment els cadells i els gossos joves sense un esquema de vacunació complet.

Causat per un virus altament contagiós de la família Paramyxoviridae, aquest trastorn compromet diversos sistemes de l’organisme, incloent-hi el respiratori, el digestiu i el nerviós, cosa que pot derivar en símptomes lleus o en quadres severs amb una alta mortalitat.

En aquest article, des de SURvet, parlarem de les seves característiques, de les formes de transmissió, de la importància de la vacunació, entre altres punts igualment essencials per protegir el benestar de les mascotes.

Què és el virus del brom caní?

El virus del brom en gossos, també conegut com a Distemper caní, és una malaltia vírica molt contagiosa que afecta principalment els cadells i els gossos joves, encara que també pot presentar-se en adults no vacunats.

Està causat pel virus del brom caní (Canine Distemper Virus, CDV), que pertany a la família Paramyxoviridae -com hem esmentat anteriorment-, el mateix grup de virus que provoca el xarampió en humans.

Com es contagia el virus del brom?

El contagi es produeix principalment a través del contacte directe amb fluids corporals de gossos infectats, com secrecions nasals, saliva, orina i fins i tot llàgrimes. El virus del brom s’expulsa a l’ambient quan l’animal tus, esternuda o simplement respira, podent romandre a l’aire en forma de petites gotes que altres gossos inhalin.
A més, el contagi indirecte és possible compartint objectes contaminats com abeuradors, menjadores, joguines, mantes o superfícies on hagi estat un gos malalt.

Encara que el virus no sobreviu gaire temps a l’entorn -és sensible a la calor, a la llum solar i a molts desinfectants comuns-, en llocs tancats o amb poca higiene pot mantenir-se actiu el temps suficient per infectar altres animals.

És important destacar que el virus del brom no es transmet als éssers humans ni a altres espècies domèstiques com els gats, però sí que pot afectar altres carnívors salvatges com guineus, fures o óssos rentadors, fet que també el converteix en una preocupació per a la fauna salvatge.

Símptomes del virus del brom caní. Desenvolupament i etapes

Un cop el gos es contagia, el virus es multiplica i pot afectar diversos sistemes, provocant diferents símptomes segons el sistema afectat:

  • Respiratori: provoca tos, secreció nasal i dificultat per respirar.
  • Digestiu: causa vòmit, diarrea i pèrdua d’apetit.
  • Nerviós: en fases avançades pot produir convulsions, moviments involuntaris i paràlisi.

Desenvolupament i etapes:

El virus del brom caní sol evolucionar en diferents etapes, que poden variar en intensitat segons l’edat, l’estat immunològic del gos i si disposa o no d’una vacunació prèvia aplicada correctament.

El curs de la malaltia, de manera general, es divideix en les següents etapes:

1. Fase d’incubació (3 a 7 dies).

  • El virus entra a l’organisme a través de les vies respiratòries o per contacte amb fluids infectats.
  • Es multiplica al teixit limfàtic de les amígdales i dels ganglis limfàtics.
  • En aquesta etapa encara no hi ha símptomes visibles, però el gos ja pot estar en risc de disseminar el virus.

2. Fase inicial o aguda (7 a 14 dies).

  • El virus passa al torrent sanguini -viremia-, assolint diferents òrgans.
  • Símptomes freqüents: febre, secreció nasal i ocular aquosa, tos lleu, apatia, pèrdua d’apetit.
  • Pot confondre’s amb un refredat o amb altres malalties respiratòries.

3. Fase sistèmica (digestiva i respiratòria).

  • El virus afecta principalment el sistema respiratori i digestiu.
  • Símptomes comuns: tos forta, secrecions purulentes als ulls i al nas, pneumònia, vòmit, diarrea, deshidratació i pèrdua de pes.
  • La febre pot ser intermitent.
  • En aquesta etapa, el risc de complicacions i de mort augmenta.

4. Fase neurològica.

  • En gossos que no aconsegueixen controlar la infecció, el virus invadeix el sistema nerviós central.
  • Símptomes: convulsions, tic muscular -moviments involuntaris-, descoordinació, canvis de comportament, paràlisi parcial o total.
  • Aquesta fase és la més greu i, en molts casos, irreversible.

És important destacar que no tots els gossos passen per totes les etapes, alguns poden recuperar-se en fases primerenques, mentre que d’altres progressen ràpidament cap a la fase neurològica.


Com es diagnostica el virus del brom?

El diagnòstic del virus del brom caní pot ser complex, ja que els seus signes clínics s’assemblen als d’altres malalties respiratòries i gastrointestinals. Per això, el professional veterinari combina l’avaluació clínica amb proves de laboratori per confirmar la presència del virus.

Avaluació clínica:

El professional veterinari analitza l’historial del gos, factors com l’edat, l’estat de vacunació, l’exposició a altres animals i, a més, realitza una exploració física.
Els signes suggerents inclouen febre, secrecions nasals i oculars, tos, vòmit, diarrea i, en fases avançades, convulsions o tic nerviós.

Proves de laboratori:

  • Tests ràpids d’antígens, similars als utilitzats en parvovirus, permeten detectar proteïnes virals en mostres de secrecions oculars/nasals.
  • PCR -Reacció en Cadena de la Polimerasa-: és un mètode sensible i específic que identifica el material genètic del virus en sang, orina o secrecions.
  • Serologia -ELISA, immunofluorescència indirecta-: detecta anticossos contra el virus, útil en etapes posteriors o en estudis epidemiològics.

Diagnòstic diferencial:

És essencial descartar altres malalties amb símptomes similars, com el parvovirus caní, la traqueobronquitis infecciosa o la tos de les gosseres, la pneumònia bacteriana o intoxicacions que provoquen símptomes neurològics.

El diagnòstic precoç és essencial, ja que la confirmació en la fase inicial del virus del brom és clau per instaurar un tractament de suport oportú, millorar el pronòstic i evitar la propagació del virus a altres gossos.

Tractament del virus del brom en gossos

El virus del brom caní no té un tractament específic que elimini el virus, de manera que la teràpia se centra en mesures de suport per reduir els símptomes, prevenir complicacions i ajudar el sistema immunitari del gos a combatre la infecció. La resposta al tractament depèn de l’edat, de l’estat immunitari i de la rapidesa amb què s’iniciï l’atenció veterinària.

Amb teràpia de suport general:

  • Fluidoteràpia per corregir la deshidratació i els desequilibris electrolítics, especialment en gossos amb vòmit i diarrea.
  • Nutrició adequada amb suport alimentari i suplements que enforteixin l’organisme durant la recuperació.
  • Control de la febre i del dolor amb antiinflamatoris i antipirètics, sempre sota supervisió veterinària.

Maneig de complicacions secundàries:

  • Medicaments específics pautats pel professional veterinari per prevenir o tractar infeccions bacterianes oportunistes que afecten el sistema respiratori o digestiu.
  • Nebulitzacions i expectorants per millorar la funció respiratòria en casos de pneumònia o bronquitis.
  • Protecció gastrointestinal amb protectors gàstrics o antidiarreics segons els símptomes.

Tractament dels signes neurològics:

  • Anticonvulsius en casos de convulsions.
  • Teràpies de suport com fisioteràpia i cures especials per a gossos amb tic muscular o paràlisi parcial.

Pronòstic. Seqüeles i qualitat de vida

El pronòstic és reservat i depèn de la gravetat dels signes, especialment si hi ha afectació neurològica. Alguns gossos aconsegueixen recuperar-se completament, mentre que d’altres poden quedar amb seqüeles permanents o no superar la malaltia.

La qualitat de vida dels gossos que aconsegueixen superar el virus del brom caní pot variar considerablement, ja que la malaltia pot deixar seqüeles permanents en diferents sistemes de l’organisme. Alguns animals es recuperen gairebé completament i porten una vida normal, mentre que altres presenten limitacions que requereixen cures especials.

Entre les seqüeles més comunes hi ha:

  • Tics i espasmes musculars.
  • Convulsions.
  • Problemes neurològics crònics.
  • Engruiximent de les coixinets.
  • Defectes dentals, com danys en l’esmalt dental en cadells.

Aquestes limitacions poden afectar la seva mobilitat i benestar, tot i que amb cures veterinàries, teràpies de suport i un entorn adequat, molts supervivents mantenen una bona qualitat de vida.


Cures domiciliàries i aïllament

Quan un gos és diagnosticat amb virus del brom caní, les cures a casa són fonamentals per a la seva recuperació i per evitar la propagació del virus a altres animals. Atès que el virus del brom és altament contagiós entre gossos, és essencial mantenir el gos malalt aïllat durant tot el període de la malaltia i de la recuperació.

1. Aïllament

  • Mantenir el gos en un espai net, càlid i tranquil, separat d’altres gossos i animals susceptibles.
  • Evitar el contacte directe amb cadells, gossos no vacunats o animals debilitats.
  • Netejar i desinfectar regularment superfícies, plats, joguines i roba de llit.
  • Rentarse les mans abans i després de manipular l’animal per reduir el risc de transmissió indirecta

2. Cura de l’entorn

  • Mantenir una bona ventilació a l’habitació, evitant corrents d’aire fred.
  • Netejar secrecions nasals, oculars i vòmit de manera immediata, utilitzant guants i desinfectants adequats.
  • Desechar mocadors, tovalloles o material d’un sol ús que hagi estat en contacte amb fluids del gos.

3. Suport al gos durant la malaltia

  • Proporcionar alimentació nutritiva i lleugera, adaptada a l’apetit del gos.
  • Garantir hidratació constant, especialment si presenta diarrea o vòmit.
  • Supervisar signes de deshidratació, febre o dificultat respiratòria i informar-ne al veterinari.
  • Administrar la medicació indicada pel professional de manera estricta, incloent antibiòtics, anticonvulsius o suplements

4. Prevenció de l’estrès

  • Mantenir un ambient tranquil i sense sorolls forts per reduir l’ansietat del gos malalt.
  • Oferir afecte i companyia sense comprometre l’aïllament necessari, equilibrant atenció i descans

5. Monitoratge constant

  • Registrar canvis en el comportament, l’apetit, la temperatura i l’activitat física.

Davant qualsevol canvi que s’observi, és necessari comunicar-ho al professional veterinari per ajustar el tractament de manera oportuna.

Prevenció del virus del brom. Vacunació

La vacunació és la mesura més important i efectiva per protegir els gossos, ja que no existeix un tractament que elimini el virus de manera directa.

La vacuna contra el virus del brom forma part de les vacunes combinades -triple o múltiple- que protegeixen contra el virus del brom, parvovirus i adenovirus, entre altres. S’administra generalment en sèries de vacunes per a cadells, començant entre les 6 i 8 setmanes d’edat, amb reforços cada 3-4 setmanes fins a assolir les 16 setmanes. Posteriorment, s’apliquen reforços anuals o segons el protocol recomanat pel professional veterinari.

La vacuna confereix immunitat duradora a la majoria dels gossos vacunats correctament. És segura i ben tolerada, i els efectes secundaris solen ser lleus i transitoris, com dolor al lloc de la injecció o lleu apatia. Tot i que la vacuna no proporciona immunitat absoluta, sí que ofereix una protecció molt alta. Redueix dràsticament la probabilitat que el gos s’infecti i, si finalment es contagiés, generalment la malaltia serà molt més lleu.

La importància de la vacunació

La vacunació no només protegeix el gos, sinó que també ajuda a prevenir brots en la població canina, especialment en refugis i parcs.

L’administració de la vacuna redueix dràsticament la incidència de casos greus i la mortalitat associada al virus, de manera que la prevenció mitjançant vacunació continua sent l’estratègia més eficaç, ja que redueix de manera significativa la probabilitat de contagi i de quadres greus

En resum, la vacunació primerenca i completa és la manera més eficaç de prevenir el virus del brom i les seves complicacions, mentre que l’exposició sense protecció pot resultar en una malaltia greu o mortal.

 

A SURvet posem a la vostra disposició atenció veterinària al nostre hospital les 24 hores, gràcies a un equip que us atendrà tots els dies de l’any en horari d’urgència. Podeu contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

 

Publiqueu un comentari