L’asma felina és una patologia que és dona més sovint i és més perillosa del que podem pensar a priori. Aquesta asma o bronquitis d’origen al·lèrgic es classifica com una malaltia de tipus respiratori i que té el seu origen en la resposta extrema o exagerada del sistema immunitari del pacient davant la presència d’un al·lergogen (exposició al tabac, pol·len, pols del sorral, químics o a altres substàncies ambientals contaminants, de forma més freqüent).

En aquest article, l’equip de SURvet us parlarem de l’asma en gats, dels riscos d’aquesta malaltia i us facilitarem informació sobre el seu diagnòstic.

A quins gats afecta l'asma o bronquitis al·lèrgica?

Es calcula que l’asma felina afecta entre un 1% i un 5% dels gats i de forma més habitual els gats d’edat jove a mitjana. L’edat mitjana de detecció i diagnòstic s’ha fixat en 4 a 5 anys; així doncs, molts gats amb asma experimenten símptomes clínics ben aviat en la seva vida.
(font: Clinician’s Brief)

Quan el procés irritatiu es desencadena, els bronquis es contrauen per tal d’evitar que la substància arribi als pulmons. També s’incrementa la producció de mocs per “embolcallar” la substància irritant i facilitar, així, la seva expulsió a través de la tos. Com a resultat de l’estretament dels bronquis i la inflamació durant aquest procés, les vies respiratòries es contrauen i el gat té dificultat per respirar amb normalitat.

Com sé si el meu gat té asma? quins són els símptomes de l'asma bronquial?

Els símptomes més habituals d’un gat amb problemes d’aquest tipus són:

  • Dificultat respiratòria (Dispnea). Sovint s’observa més afectació en l’expiració que en la inspiració.
  • Tos moderada a intensa, ocasionalment acompanyada de basques (ànsies, nàusees). Els responsables de gats poden confondre sovint la tos amb els processos per “expulsar” boles de pèl. La posició del cos del gat quan pateix aquesta tos és característica.
  • Respiració més ràpida de l’usual i superficial (Taquipnea). En els casos més greus, la respiració ràpida pot produir-se amb la boca de l’animal oberta, ja que l’aire que amb l’aire s’inspira pels conductes nasals no n’hi ha prou.
  • Xiulets o sorolls quan l’aire passa pels bronquis inflamats i per unes vies respiratòries estretides.
  • Mucoses blaves (Cianosi), a causa de la manca d’oxigenació.
  • Apatia, cansament, intolerància a l’exercici o activitat. També degut a la manca d’oxigen.

Davant d’algun o varis d’aquests símptomes, és important acudir ràpidament al veterinari. La manifestació d’aquests signes o altres similars, no tenen perquè forçosament conduir al diagnòstic de l’asma felina, ja que altres patologies respiratòries felines es poden manifestar de manera similar, però requeriran una teràpia diferent (insuficiències cardíaques, malalties infeccioses, només pneumònies, etc…).

Si el diagnòstic definitiu, finalment, apunta a una asma felina i aquesta es diagnostica a temps (quan l’asma felina és lleu o quan els problemes no interfereixen en els hàbits diaris de l’animal) evitarem a temps una cronificació dels problemes i un deteriorament del sistema respiratori del nostre gat, que pot derivar en la mort de l’animal per manca d’oxigen. En canvi, els símptomes més lleus poden ser parcialment reversibles amb teràpia broncodilatadora.

Diagnòstic i tractament de l'asma en gats

Si el vostre gat respira amb dificultat i acudiu al veterinari, el primer que cal fer és estabilitzar-lo. Això es fa administrant-li oxigen, bé a través d’una mascareta o bé introduint l’animal a una càmera o habitacle d’oxigen.

El diagnòstic de l’asma felina pot ser complex a causa de les característiques clíniques que se superposen amb altres afeccions de tipus cardiopulmonars, incloent-hi bronquitis crònica, malaltia respiratòria associada al cuc del cor i altres malalties pulmonars d’origen parasitari.
(font: Clinician’s Brief)

Per a realitzar un diagnòstic consistent caldrà realitzar una exploració física i anamnesi, entre d’altres, analítiques de sang, antígens del cuc del cor i proves d’imatge: radiografia toràcica, ecografia toràcica, TC, broncoscòpia, ecocardiografia, així com proves diagnòstiques addicionals  (per exemple, citologia de les vies respiratòries) que descartin altres causes de la inflamació a les vies respiratòries baixes.

Cal tenir en compte que les radiografies d’aproximadament el ≈20% dels gats asmàtics són absolutament normals (font: Clinician’s Brief). Per tant, una radiografia no és suficient per diagnosticar l’asma felina.

Un cop descartades altres patologies inflamatòries, el protocol d’actuació clínica amb un gat asmàtic serà diferent en funció de si el pacient té o no una crisi asmàtica. El tractament de l’asma felina consistirà en diferents grups de fàrmacs (sols o en combinació) com antiinflamatoris, els mucolítics o els broncodilatadors,  que són substàncies que provoquen la dilatació dels bronquis i bronquíols dels pulmons amb la intenció de disminuir la resistència aèria i permetre un millor flux d’aire. Un avantatge de l’ús d’inhaladors és l’actuació del fàrmac directament en el sistema respiratori, reduint els efectes secundaris en l’àmbit sistèmic.

El veterinari serà qui, després del diagnòstic, determinarà les causes de la inflamació prescriurà un tractament on es tindrà en compte l’edat del gat, el seu pes, les patologies existents (cardiopaties), l’estrès de l’animal, la seva predisposició en el maneig… i realitzarà posteriorment un seguiment. Recordem que els símptomes d’aquesta patologia respiratòria solen agreujar-se amb el temps: és vital actuar al més aviat possible.

Es poden controlar les causes de l'asma felina?

Recordem que l’asma es produeix com a reacció del sistema immunitari davant d’un o diversos agents ambientals. Si identifiquem aquests agents i controlem l’entorn “ambiental” del nostre gat, reduirem la seva exposició als desencadenants del procés inflamatori. Si el nostre gat és asmàtic:

  • Evitem els sorrals tancats i la utilització de sorra que produeixi molta pols.
  • Evitem la seva exposició al fum del tabac.
  • Evitem l’ús d’aerosols, esprais ambientals, encensos o similars.
  • Ventilem les estances periòdicament.
  • Controlem la presència de pols.
  • Evitem el sobrepès del nostre gat. El sobrepès mai és bo i, en cas d’asma, l’agreujarà.

Quina és l'esperança de vida dels gats amb asma?

Un gat asmàtic diagnosticat i tractat a temps pot portar una vida perfectament normal, sobretot si la seva malaltia es detecta quan l’animal encara és jove i no s’ha produït un deteriorament irreversible del sistema respiratori.

A SURvet comptem amb un equip de veterinaris i disposem de l’acreditació, per part de la ISFM, com a Clínica Cat Friendly amb segell GOLD. Si el vostre gat pateix qualsevol patologia respiratòria, podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon +34 934 594 500 i us atendrem.

Publiqueu un comentari