Ascites en gossos i gats: què és, causes, símptomes i tractament

L’ascites en gossos i gats no és una patologia en si mateixa, sinó un senyal d’alerta que indica que hi ha un problema intern. Consisteix en l’acumulació anormal de líquid a la cavitat abdominal, cosa que provoca augment de volum, incomoditat i, en alguns casos, dificultat per moure’s o respirar. Detectar a temps les seves causes, reconèixer els signes clínics i acudir com més aviat millor al veterinari és clau per preservar la salut i el benestar de les nostres mascotes.

En aquest article, els professionals de l’equip de SURvet us oferirem una visió clara i accessible sobre què és l’ascites i com podem abordar aquesta situació, explicant de manera senzilla per què es produeix, quins són els signes que poden alertar que alguna cosa no va bé i quines opcions diagnòstiques i terapèutiques existeixen.

Què és l’ascites en gossos i gats?

L’ascites en gossos i gats és l’acumulació anormal de líquid dins de la cavitat abdominal. Aquest líquid pot provenir de vasos sanguinis, limfàtics o d’òrgans interns, i la seva presència provoca que l’abdomen sembli inflat o distès.

Com hem assenyalat anteriorment a la introducció, no es tracta d’una malaltia en si mateixa, sinó d’un signe clínic que indica que existeix un problema subjacent, com ara alteracions cardíaques, hepàtiques, renals, processos inflamatoris, infecciosos, hemorràgies o fins i tot tumors. Per això, quan apareix l’ascites, és fonamental investigar-ne la causa per poder aplicar el tractament adequat.

L’ascites és un símptoma important que reflecteix un desequilibri en l’organisme i que requereix atenció veterinària per identificar-ne l’origen i resoldre’l.

Principals causes d’ascites en gossos i gats

Les principals causes d’ascites en gossos i gats solen estar relacionades amb malalties que alteren la pressió dins dels vasos sanguinis o que afecten el funcionament dels òrgans interns.

Entre les més freqüents es troben:

1. Malalties cardíaques

Quan el cor no pot bombejar la sang correctament, augmenta la pressió a les venes, presentant-se congestió venosa i, en conseqüència, acumulació de líquid a l’abdomen. La congestió venosa ocorre quan la sang no pot circular adequadament a través de les venes, generalment per insuficiència cardíaca dreta, pressió elevada al sistema venós o alteracions en òrgans com el fetge.

2. Malalties hepàtiques

El fetge participa en la regulació dels líquids corporals. Problemes com la cirrosi, l’hepatitis crònica, el shunt portosistèmic o tumors hepàtics poden causar ascites en impedir un flux sanguini adequat (provocant hipertensió a la vena porta) i disminuir la producció de proteïnes com l’albúmina.

3. Hipoalbuminemia

La baixa concentració d’albúmina a la sang redueix la pressió oncòtica -força que generen les proteïnes a la sang-, afavorint que el líquid surti dels vasos. Pot ser degut a:

  • Malaltia hepàtica: el fetge no pot funcionar correctament, cosa que provoca l’aparició de dos problemes principals: disminució d’albúmina a la sang, cosa que facilita que el líquid s’escapi cap a l’abdomen, i augment de la pressió a la vena porta, cosa que afavoreix la filtració de líquid cap a la cavitat abdominal.
  • Malaltia renal -síndrome nefròtic-: els ronyons perden la seva capacitat de filtrar adequadament la sang i es tornen permeables a proteïnes que normalment haurien de retenir. Com a conseqüència, el gos i el gat eliminen grans quantitats d’albúmina per l’orina -proteinúria-.
  • Malaltia intestinal crònica amb pèrdua de proteïnes: algunes patologies intestinals com enteropaties inflamatòries, linfangièctasia, infeccions cròniques, tumors o al·lèrgies alimentàries greus, danyen la mucosa de l’intestí. Aquest dany provoca que la mascota perdi proteïnes a través del tracte digestiu, generant un quadre conegut com a enteropatia perdedora de proteïnes (EPP).

4. Hipertensió portal

Un augment de la pressió a la vena porta, que porta sang al fetge, provoca filtració de líquid cap a l’abdomen. Es relaciona amb problemes hepàtics, trombes o fibrosi.

5. Processos infecciosos o inflamatoris

Infeccions bacterianes, peritonitis o inflamació generalitzada poden produir vessament abdominal, podent provocar l’aparició d’ascites a la mascota. Al mateix temps, també es consumeix albúmina en excés pel propi procés sèptic.

6. Traumatismes

Cops fortes poden causar hemorràgies internes o lesions que resultin en acumulació de líquid o sang -hemoabdomen-.

7. Tumors

Les neoplàsies abdominals -hepàtiques, esplèniques, limfàtiques, entre d’altres- poden provocar ascites per obstrucció vascular, sagnat o inflamació local.

8. Trastorns limfàtics

Quan s’obstrueixen els vasos limfàtics o hi ha fuita de limfa, es pot acumular líquid lleitós a l’abdomen -quiloabdomen-.

ascites en gossos i gats

Foto: Instagram @vet_clinical_vibes

Tipus d’ascites en gossos i gats

L’ascites en gossos i gats es classifica segons la composició del líquid acumulat i la causa subjacent. Conèixer el tipus ajuda el veterinari a determinar l’origen del problema i el tractament adequat. Els principals tipus són:

Ascites transudativa

Les principals característiques són: líquid clar, aquós i amb baix contingut en proteïnes.

Causes freqüents:

  • Insuficiència cardíaca dreta.
  • Malalties hepàtiques cròniques.
  • Hipoalbuminèmia per malaltia renal o intestinal.
  • Mecanisme: Es produeix per augment de pressió als vasos o disminució de la pressió oncòtica.

Ascites exsudativa

Les principals característiques són: líquid tèrbol, amb alt contingut de proteïnes i cèl·lules inflamatòries.

Causes freqüents:

  • Peritonitis infecciosa, vírica o fúngica. Especial menció aquí a la peritonitis infecciosa felina (PIF) en la seva forma humida: en els gats convé prestar especial atenció a certes condicions particulars, com la PIF humida, que pot intensificar l’acumulació de líquid abdominal. És una de les causes més característiques en gats. La PIF humida provoca acumulació d’un líquid groc i espès dins de l’abdomen a causa d’una resposta inflamatòria intensa davant del coronavirus felí mutat. Aquest líquid ascític és un exsudat.
  • Abcessos abdominals.
  • Tumors amb inflamació.
  • Mecanisme: S’origina per inflamació o infecció que fa que els vasos siguin més permeables.

Ascites hemorràgica

Les principals característiques són: líquid vermell o amb sang.

Causes freqüents:

  • Traumatismes.
  • Ruptura de tumors abdominals.
  • Coagulopaties congènites o adquirides (per ingesta d’anticoagulants).
  • Mecanisme: Sagnat dins de l’abdomen.

Quiloabdomen

Les principals característiques són: líquid blanquinós, lleitós, ric en greixos -infa-.

Causes freqüents:

  • Obstrucció o ruptura de vasos limfàtics.
  • Tumors que afecten el sistema limfàtic.
  • Mecanisme: La limfa es filtra cap a la cavitat abdominal.
  • Insuficiència cardíaca congestiva dreta.

Conèixer els tipus d’ascites ajuda el professional veterinari a identificar-ne la causa i a aplicar el tractament més adequat per a gossos i gats.

Quins són els símptomes de l’ascites en gossos i gats?

Si l’abdomen de la mascota es presenta molt inflat, té dificultat respiratòria o un empitjorament ràpid de l’estat general, és important acudir de manera immediata al veterinari, ja que l’ascites pot ser conseqüència de problemes greus com malalties cardíaques, hepàtiques, tumors o trastorns metabòlics.

Els símptomes més comuns que presenta l’ascites són:

  • Distensió abdominal: l’abdomen es presenta inflat.
  • Dificultat respiratòria: el líquid pressiona el diafragma, fent que els animals respirin ràpidament o amb esforç.
  • Letargia o debilitat: es mostren menys actius, passen més temps estirats i es cansen ràpidament.
  • Pèrdua d’apetit: disminució de l’apetit o rebuig complet del menjar.
  • Pèrdua de pes: a causa de la pèrdua de múscul i greix, però amb líquid acumulat.
  • Intolerància a l’exercici: no poden fer passejades llargues ni jugar com abans.
  • Vòmits o diarrea: es presenta en alguns casos.
  • Postura anòmala: alguns gossos i gats mantenen les potes separades o el llom arquejat per alleujar la pressió.

Diagnòstic i tractament de l’ascites en gossos i gats

Diagnòstic de l’ascites

El diagnòstic busca tant confirmar la presència de líquid com identificar la causa. Per a això, el professional veterinari seguirà una sèrie de pautes:

1. Exploració física

  • Palpació de l’abdomen: es percep inflat o amb ones de líquid en moure’l.
  • Percussió: permet diferenciar si l’abdomen està distès per líquid o per gasos.
  • Auscultació: valorar si hi ha signes de malaltia cardíaca o respiratòria.

2. Proves d’imatge

  • Ecografia abdominal: confirma la presència de líquid i permet guiar la presa de mostra -paracentesi-.
  • Radiografies: ajuden a detectar cardiomegàlia, masses o canvis en òrgans abdominals.

3. Anàlisi de laboratori

El professional veterinari realitzarà anàlisis de sang:

  • Bioquímica.
  • Hemograma.
  • Proves hepàtiques i renals.

Entre les proves realitzades, es pot dur a terme l’extracció de líquid de l’abdomen per analitzar-lo. Segons l’aspecte i la composició del líquid extret, es pot classificar com a:

  • Transsudat: líquid clar que indica problemes cardíacs o hepàtics.
  • Exsudat: ric en cèl·lules i proteïnes, típic d’inflamacions o infeccions.
  • Hemàtic: amb sang, pot assenyalar traumatismes o tumors.
  • Quilós: amb greix, relacionat amb el sistema limfàtic.

Aquest anàlisi ajuda el veterinari a identificar la causa de l’ascites i a decidir el tractament més adequat.

Tractament de l’ascites

El tractament depèn de la causa subjacent, però sol incloure mesures generals:

1. Control del líquid

  • Paracentesi terapèutica si és necessària per la pressió que exerceix el líquid sobre el diafragma o perquè dificulta la ingesta d’aliments i la digestió.

2. Tractament de la malaltia subjacent

  • Cardiopaties: medicaments per millorar la funció cardíaca.
  • Malaltia hepàtica o renal: maneig veterinari específic segons la patologia.
  • Tumors o infeccions: cirurgia, quimioteràpia, cultiu i tractament específic segons correspongui.

3. Suport general

  • Monitoratge dels signes vitals i del pes.
  • Nutrició adequada, evitant la deshidratació i la pèrdua de massa muscular.

Qualitat de vida i pronòstic de gossos i gats amb ascites

La qualitat de vida en les mascotes amb ascites depèn principalment de la causa subjacent, de la rapidesa en el diagnòstic i de l’eficàcia del tractament.

El control del líquid i el monitoratge regular són claus per evitar recaigudes i mantenir el seu benestar.

  • Ascites greu o recurrent. Si el líquid s’acumula ràpidament o no respon al tractament, pot generar dificultat respiratòria, dolor abdominal i letargia.

En aquests casos, la qualitat de vida es veu significativament afectada i requereix intervencions freqüents, com ara paracentesi, hospitalització, medicació contínua…

El pronòstic depèn de la malaltia que causa l’ascites:

  • Problemes cardíacs crònics: el pronòstic pot ser reservat, però amb tractament adequat molts gossos i gats poden viure mesos o fins i tot anys.
  • Malalties hepàtiques o renals avançades: el pronòstic sol ser més reservat, especialment si hi ha dany irreversible.
  • Tumors o neoplàsies: el pronòstic depèn del tipus de tumor i de la possibilitat de tractament; en molts casos és reservat o greu.
  • Ascites per infeccions o inflamacions: si es diagnostica i tracta a temps, el pronòstic pot ser bo.

Prevenció de l’ascites en gossos i gats

La prevenció se centra a cuidar la salut general de la mascota i detectar problemes abans que avancin, per la qual cosa el professional veterinari considera important:

  1. Controls veterinaris periòdics. Les revisions regulars permeten detectar problemes cardíacs, hepàtics o renals de manera precoç.
  2. Alimentació i pes saludables. Mantenir una dieta equilibrada i un pes adequat ajuda a prevenir malalties metabòliques, cardíaques i hepàtiques que poden derivar en ascites.
  3. Control de malalties cròniques. Tractar i controlar la insuficiència cardíaca, la malaltia hepàtica o renal redueix el risc d’acumulació de líquid a l’abdomen.
  4. Evitar tòxics i hàbits de risc. Evitar que l’animal ingereixi aliments nocius, medicaments no prescrits, aliments o substàncies tòxiques. Mantenir un entorn segur i lliure de riscos que puguin causar traumatismes.
  5. Observació del comportament i de l’estat general. Canvis com abdomen inflat, manca d’apetit, letargia o dificultat respiratòria han de ser avaluats ràpidament per un veterinari.

La detecció precoç de la causa subjacent i el maneig adequat són fonamentals per mantenir la millor qualitat de vida possible i millorar el pronòstic. L’ascites pot desenvolupar-se de manera ràpida i posar en risc la vida de la mascota, per la qual cosa davant la presència d’abdomen inflat, dificultat respiratòria o canvis greus en l’estat general, és essencial l’atenció veterinària immediata, encara que la seva gravetat dependrà de la causa que la provoqui.

En cas de dubtes que revesteixin urgència, a SURvet posem a la seva disposició atenció veterinària al nostre hospital les 24 hores, gràcies a un equip que l’atendrà tots els dies de l’any en horari nocturn o en festius. Pot contactar amb el nostre centre a través del telèfon +34 934 594 500.

Publiqueu un comentari