Les arrítmies cardíaques en gossos, com en les persones, poden produir-se per molts factors, ja sigui a conseqüència d’una malaltia de base com a causa d’un problema cardíac primari. És molt important conèixer aquesta malaltia perquè, en el pitjor dels casos, pot provocar la mort del pacient.

A SURvet volem facilitar-vos informació per ajudar-vos a identificar-les!

Per això, en aquest post us expliquem què són i quines conseqüències tenen.


Què és una arrítmia cardíaca canina?

Arrítmia és un problema en el ritme cardíac, o un problema en el lloc on es generen els impulsos elèctrics per provocar un batec, o un problema de la conducció d’aquests impulsos a través de la resta del cor.

Arrítmies cardíaques en gossos
Algunes d’aquestes alteracions no són perjudicials i no cal cap tractament. D’altres, en canvi, poden ser molt perjudicials i fins mortals.

Tipus d'arrítmies en gossos

Hi ha diferents tipus d’arrítmies en gossos. Podem trobar-nos amb ritmes cardíacs massa ràpids, massa lents, o irregulars. Sempre que en l’exploració inicial d’un pacient es detecti alguna d’aquestes anomalies, cal realitzar un estudi més exhaustiu per saber què les origina.

En general, segons el seu origen, podem classificar els problemes d’arrítmies en:

  • Arrítmies ventriculars.
  • Arrítmies supraventriculars.
  • Problemes del sistema de conducció.
  • Alteracions de la morfologia de la P-QRS-T.

Per saber davant de quina arrítmia ens trobem, ens cal realitzar un estudi electrocardiogràfic.

El primer que ens ha de preocupar quan hi ha una arrítmia és que el cor no és capaç d’impulsar tota la sang necessària, per tant, hi ha una disminució de la quantitat de sang que arriba als òrgans i teixits. En, conseqüència, els animals afectats poden patir de xoc circulatori, síncope, debilitat, etc.

  • Les bradiarrítmies (disminució de la freqüència dels batecs cardíacs) severes causen debilitat o síncope. Alguns fàrmacs que les persones utilitzen per tractar-se problemes cardiològics les provoquen i és important tenir coneixement d’això, atès que les bradiarrítmies provocades per aquests fàrmacs són reversibles.
  • Les bradiarrítmies causades per problemes cardíacs primaris (bloquejos atrioventriculars), si presenten símptomes, requereixen l’aplicació de marcapassos (com es fa en les persones) per tal de millorar la qualitat de vida i la supervivència del pacient.
  • Les taquiarrítmies més severes també provoquen debilitat, síncope, xoc cardiogènic i parada cardiopulmonar sobtada.

Per al facultatiu és important diferenciar entre taquiarrítmies supraventriculars i ventriculars.

  • La taquicàrdia supraventricular més comuna és la fibril·lació atrial i és indicativa de malaltia estructural en races no gegants i d’augment sever de la mida de l’atri en gats. Si la taquicàrdia és severa i/o condueix a síncopes, cal una intervenció farmacològica d’urgència.
  • El tractament de la taquicàrdia ventricular depèn de la freqüència cardíaca, el compromís circulatori que es pugui generar o indicacions a l’ECG. Sempre s’han de buscar causes mèdiques que provoquin la taquicàrdia ventricular. Si aquesta taquicàrdia ventricular compromet la vida del pacient, es requereix intervenció farmacològica d’urgència.

Quines races de gossos són més propenses a patir arrítmies?

Tot i que les arrítmies cardíaques en gossos poden donar-se en totes les races, hi ha algunes que són més propenses a patir aquestes patologies del cor.

  1. Pastor Alemany: L’aparició de taquicàrdies ventriculars que evolucionen cap a fibril·lació ventricular pot provocar-los la mort sobtada.
  2. Bòxer: La taquicàrdia ventricular també pot ser letal, si es dóna en aquesta raça.
  3. Schnauzer miniatura: En el seu cas poden patir “Síndrome del seno enfermo”, una bradiarrítmia que pot provocar la mort.
  4. Springer Spaniel: La bradiarrítmia coneguda com a “Atrial Stand Still” es pot presentar en aquesta raça, i comporta quadres d’ “escapament juncional”.
  5. Golden Retriever: cardiomiopatia de Duchenne: per distròfia muscular hereditària que provoca arrítmies ventriculars, algunes molimòrfiques.
  6. Labrador retriever: malformació d’Ebstein i displàsia de la vàlvula tricúspide que provoca taquiarrítmies supraventriculars.
  7. Doberman Pinscher, Gran Danès, Irish Wolfhound, Newfoundland i races gegants. Poden patir de fibril·lació atrial (el cor batega molt de pressa i amb un ritme irregular) i arrítmies ventriculars secundàries a cardiomiopaties dilatades.

Si creieu que el vostre animal domèstic pot tenir una arrítmia cardíaca és fonamental contactar amb un centre veterinari. El veterinari pot recomanar realitzar al vostre animal domèstic una radiografia de tòrax i un electrocardiograma, una ecocardiografia i la mesura de la pressió arterial, a més d’analítiques sanguínies completes, segons cregui convenient.

Arrítmies cardíaques en gossos

L’elecció de la prova depèn de les condicions en què es trobi el vostre gos o gat. Per això, és fonamental que, davant de qualsevol símptoma, us desplaceu a un Hospital Veterinari especialitzat en cardiologia que pugui oferir-vos un estudi cardiològic complet.

Tractament de les arrítmies cardíaques en gossos

Per a aquells casos en què les arrítmies cardíaques en gossos han estat causades per una altra malaltia o problema de base, el tractament podria centrar-se a resoldre el primer problema i, d’aquesta manera, solucionar l’arrítmia.

Si no fos així, el tractament consistirà a eliminar, controlar i prevenir qualsevol arrítmia perillosa. En l’actualitat, hi ha una àmplia varietat de medicaments que poden ajudar a controlar les arrítmies.

El professional veterinari, com hem explicat anteriorment, serà qui recomanarà, en funció del tipus i gravetat de l’arrítmia cardíaca i les causes que la provoca les proves diagnòstiques més indicades.

És convenient l'ús de marcapassos?

Quan els gossos mostren un ritme cardíac massa lent es pot produir una interrupció del reg sanguini al cervell, això pot provocar desmais. Per evitar-los, en moltes ocasions s’opta per implantar un marcapassos artificial.

Normalment, aquests productes solen tenir una llarga vida útil, aproximadament uns 15 anys. És a dir, només cal un durant tota la vida del teu gos.

Per tot això, si el vostre gos ha patit una arrítmia cardíaca o creieu que la pot patir, el més recomanable és que aneu a un veterinari d’urgència que pugui fer una valoració completa d’acord amb els símptomes i la gravetat d’aquests, per poder començar de seguida amb un tractament que li salvarà la vida.

Si viviu a Barcelona o us trobeu a la ciutat amb el vostre gos de vacances podeu acudir a SURvet. Al nostre centre veterinari d’Urgències comptem amb el personal especialitzat en cardiologia veterinària per atendre la vostra mascota ràpidament.

Una arrítmia cardíaca no és una cosa que pugueu deixar passar.
Podeu contactar amb el nostre equip mèdic a través del telèfon
 934 594 500.

Publiqueu un comentari