Alteracions a les vies urinàries baixes del gat

Al post d’avui parlarem de les alteracions a les vies urinàries baixes dels gats. Us expliquem què són i en què consisteix el tractament.

Què són les alteracions a les vies urinàries?

FLUTD són les sigles en anglès de “Feline lower urinary tract disease”, és a dir “alteració de les vies urinàries baixes en felins”. És un terme general que s’usa per definir un conjunt de malalties que afecten el tracte urinari inferior del gat: càlculs a la bufeta, obstruccions a l’uretra, infeccions, cistitis (inflamació de la bufeta del gat generalment deguda a una infecció…)

Les alteracions a les vies urinàries es poden produir en gats de qualsevol edat i sexe, tot i que és especialment problemàtic en els mascles. És una malaltia dolorosa.

Són moltes les causes relacionades amb un problema a les vies urinàries baixes dels felins, per exemple:

• Causes relacionades amb el desenvolupament, com per exemple defectes congènits.
• Causes Metabòliques o Infeccioses: infecció urinària, FeLV (Virus de la leucèmia felina), FIV (immunodeficiència felina)…
• Causes Neoplàstiques.
• Causes Nutricionals, com per exemple el consum d’aigua que es realitza, el tipus d’alimentació del gat, la quantitat que ingereix i, si per exemple, aquesta predisposa la creació de càlculs.
• Causes Inflamatòries.
• Causes Traumàtiques.
• Problemes produïts per toxines.
• Causes Idiopàtiques: Cistitis idiopàtica felina (CI).
• L’estrès també pot ser una causa desencadenant o predisposant.

La simptomatologia que el pacient presentarà dependrà del temps que faci de l’obstrucció de la/les via/vies urinàries.
Les molèsties en gats es manifesten a través d’intents freqüents d’orinar a causa de la dificultat (el gat es passa més estona de l’habitual al sorral o a la safata), miola o es llepa la zona genital/de la uretra. També podem observar sang a l’orina. En casos més greus es manifesta anorèxia, vòmits, deshidratació o hipotèrmia. L’animal es deprimeix, es debilita i, fins i tot, es pot produir la mort sobtada.

El diagnòstic de les alteracions a les vies urinàries

Per diagnosticar un problema urinari en gats, en primer lloc s’ha de realitzar l’anamnesi del cas, és a dir, esbrinar a través del propietari com ha estat l’inici i evolució del procés. També cal realitzar un examen físic complet del pacient. Aquest serà determinant per confirmar una obstrucció urinària i iniciar un tractament simptomàtic d’urgència: la desobstrucció de la uretra mitjançant un sondatge o, si això no és possible, realitzar una punció a bufeta per buidar-la: Cistocentesi.

En tot cas, l’anamnesi i l’exploració física facilitaran una bona base clínica per començar a treballar, però cal aplicar un protocol diagnòstic per arribar a un diagnòstic definitiu. Les proves diagnòstiques que caldrà realitzar són:

• Urianàlisis: Una analítica d’orina permetrà detectar la presència de cristalls, infecció urinària, etc. En el cas d’episodis recurrents, convindrà fer un cultiu d’orina per diagnosticar el microorganisme que provoca la malaltia i la seva sensibilitat als antibiòtics.
• Analítica de sang: Ens permetrà conèixer l’estat general del pacient i concretament de l’afectació del  ronyó i els valors electrolítics.
• Radiografies: Ens permeten detectar la presència de càlculs als ronyons, a la bufeta o al tracte uretral.
• Ecografia: Ens permet detectar la presència de càlculs, alteracions renals o altres anomalies abdominals.
• Serologia de virus immunosupressors: per detectar Virus de la Immunodeficiència felina (FIV) i de la Leucèmia felina (FeLV).

El tractament de les alteracions

Primer cal tractar la simptomatologia: serà prioritària l’estabilització i desobstrucció de la via urinària del pacient i pot resultar necessari mantenir la sonda saturada d’1 a 3 dies. Com que la sonda es pot obstruir amb sorra, detritus o coàguls, és necessari mantenir-la vigilada i comprovar que funciona correctament, fent drenatges cada cert temps (normalment cada 4 hores).

A més, una vegada retirada la sonda, caldrà comprovar si el gat orina correctament. Pot ser freqüent una recaiguda en l’obstrucció un cop es retiri el sondatge, sigui perquè persisteix el problema inicial o, fins i tot, a causa d’una inflamació del conducte uretral secundària al sondatge.

En tot cas, és recomanable mantenir el pacient sota control hospitalari i monitorar les alteracions analítiques (especialment pel que fa al ronyó). La sonda no es retirarà fins que els valors renals s’estabilitzin.

A banda de tractar la simptomatologia, cal tractar la causa primària. Si hi ha infecció o càlculs, caldrà administrar antibiòtic o dieta específica. És convenient realitzar Urianàlisis de control per monitorar l’evolució del pacient. En cas de repetir-se les instruccions en el temps i de la gravetat del procés, pot ser necessària una solució quirúrgica: Uretrostomia.

I a casa, com podem ajudar?

Per tal de prevenir les alteracions recidives a casa, entre altres mesures, podem estimular en el pacient la ingesta d’aigua, afegint a la seva alimentació habitual terrines de menjar humit i oferint-li aigua fresca i/o de l’aixeta o en moviment (utilitzant, per exemple, fonts d’aigua per a gats).

L’ansietat i l’estrès són factors que poden afavorir els problemes urinaris del nostre gat. Podem intentar millorar el seu l’hàbitat, enriquint-lo i disminuint els factors estressants per a ell. Per exemple, col·locant el seu sorral a un lloc tranquil, netejant-la sovint, controlant la mida i tipus de caixa de sorra (tancada/oberta), oferint-li espais per rascar, amagar-se, descansar, etc.

Si l’enriquiment de l’ambient no és suficient, podeu provar l’ús de feromones sintètiques (Feliway) per tal de prevenir els problemes de comportament relacionats amb l’ansietat. L’exercici saludable i el joc també poden ajudar.

Si sospiteu que el vostre gat té algun tipus de problema relacionat amb les seves vies urinàries, contacteu amb el nostre equip mèdic al 934 594 500. A SURvet tenim especial cura amb els nostres pacients felins i comptem amb l’acreditació ISFM Cat Friendly Clinic Gold.